Des de fa tretze anys, Bruno Sabater és guarda marí a les illes Columbretes, un conjunt de quatre arxipèlags d’illes volcàniques situades a cinquanta quilòmetres l’est del cap d’Orpesa (Plana Alta). Durant molt de temps, aquesta reserva de biodiversitat, protegida per normativa autonòmica, estatal i europea, va estar habitada pels faroners i les seues famílies, testimonis de l’alt grau d’autosuficiència que aplicaren per fer front a les dures condicions que comportava el fet de viure completament rodejats d’aigua. En l’actualitat, l’austeritat i l’aïllament continuen presents, però només hi viuen els guardes de la reserva marina i dos guardes del parc natural de les illes. Al llarg de quinze dies, Sabater, junt amb un company més, vigila que no es produïsca cap incidència, com el vessament de productes contaminants o la pesca furtiva, i s’encarreguen de la conservació i manteniment de la reserva. L’altra meitat del mes, tretze dies, estan en terra i altres dos guardes els substitueixen en les seues tasques fins que tornen a fer el relleu.
Els quatre guardes marins treballen per a l’empresa especialitzada en el desenvolupament d’activitats d’enginyeria i assistència tècnica en el medi marí, entre d’altres, Tragsatec, filial de Tragsa. L’empresa matriu forma part de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI), que també integren altres mercantils públiques espanyoles, com Navantia, dirigida al disseny i construcció de bucs militars, o Correus. Durant el període estival, a Sabater i els seus companys l’empresa els reconeix una jornada laboral de 10 hores i 15 minuts, mentre que en hivern tenen un contracte de 8 hores i 30 minuts, però “acabem treballant pràcticament les 24 hores, perquè sempre hem d’estar pendents dels radars o de qualsevol avís, a banda de les guàrdies nocturnes, que es fan de manera aleatòria, i aquestes hores mai se’ns han reconegut”, critica Sabater.
Durant el període estival, a Sabater i els seus companys l’empresa els reconeix una jornada laboral de 10 hores i 15 minuts, mentre que en hivern tenen un contracte de 8 hores i 30 minuts, però “acabem treballant pràcticament les 24 hores, perquè sempre hem d’estar pendents dels radars o de qualsevol avís”
En juliol de l’any passat, a més a més, va entrar en vigor una resolució, aprovada pel Ministeri de Política Territorial i Funció Pública espanyol, que comportava la reducció de la jornada laboral de les empleades públiques de 40 a 37,5 hores. Tanmateix, Tragsatec, segons David Molina, guarda marí i delegat sindical de la Confederació General del Treball (CGT) a l’empresa, continua sense aplicar la reducció que dicta la sentència i tampoc reconeix les hores com a extres. “De huit del matí a deu de la nit, tal com estableix la normativa d’ús de la reserva marina, ha d’haver-hi un servei de control del tràfic marítim i de la reserva, però les hores de més no es valoren”, afegeix Molina.
Aquest excés d’hores de treball és un dels motius pels quals els guardes de la reserva marina de les illes Columbretes han convocat una vaga indefinida a partir del pròxim 3 d’agost, per tal d’aconseguir que les hores extra siguen reconegudes amb més dies de descans en terra. “Estem quinze dies a les illes, i tretze en terra. Com a mínim, volem que se’ns tinguen en compte dotze hores diàries i les guàrdies, en definitiva, la peculiaritat que suposa el fet de treballar ací, on estàs 24 hores en el teu lloc de treball”, reivindica el delegat sindical.
Més de deu anys amb un contracte fixe discontinu
Una altra de les raons que les ha impulsat a convocar la vaga és la precarietat laboral en què es troben els treballadors, alguns dels quals fa més de 10 anys que treballen en la reserva marina de les illes i continuen sent fixos discontinus, tot i que treballen i realitzen les mateixes tasques durant tot l’any. Sabater és l’únic que, “amb molt d’esforç”, recorda, va aconseguir que el contractaren de manera indefinida. Ara, reconeix, que qualsevol intent de negociació “no ha servit de res” i “ha sigut impossible arribar a un acord amb l’empresa”. Aquest divendres, de manera prèvia a la vaga, el Tribunal d’Arbitratge Laboral (TAL) ha convocat un acte de conciliació entre els treballadors i l’empresa, amb la qual la Directa s’ha ficat en contacte, però no ha volgut fer cap declaració prèvia a l’acte de conciliació. “Si no arribem a un acord en la reunió, ens veiem abocats a fer una vaga que no desitgem, perquè estimem aquestes illes i sabem que la seua protecció es veurà afectada”, conclou Molina.
Per fer efectives totes aquestes reivindicacions i regularitzar la situació laboral de la plantilla, els guardes marins també demanen l’entrada en vigor d’un nou conveni col·lectiu, ja que l’últim conveni va prescriure en l’any 2007
A banda de l’explotació i precarietat laborals, els treballadors també denuncien el nul reconeixement de les categories laborals. Segons expliquen, tot i que per treballar com a guarda marí a la reserva de les illes, l’empresa demana formació específica de patró d’embarcació i bus, després són contractats com a vigilants. “Vigilem, però per fer les nostres tasques també necessitem tenir experiència en submarinisme o en operar embarcacions. Per tant, volem que ens contracten en la categoria professional a la qual realment pertanyem”, exigeix el delegat sindical. Per fer efectives totes aquestes reivindicacions i regularitzar la situació laboral de la plantilla, els guardes marins demanen l’entrada en vigor d’un nou conveni col·lectiu, ja que l’últim conveni va prescriure en l’any 2007.
Des d’Ecologistes en Acció País Valencià, també han donat el seu suport als treballadors, la tasca dels quals “és imprescindible per cuidar el paratge protegit de les illes”, ha manifestat Pep de la Rubia, membre del col·lectiu. “Són persones que estan allí 24 hores, per tant, és ridícul pensar que només treballen huit o deu hores. S’ha de cuidar eixe personal, perquè és gent molt sensible i entregada per cuidar el nostre territori”, conclou.
Una història de resistència
Les Columbretes van ser declarades Parc Natural i Reserva Marina a finals de la dècada dels 80. Més tard, van ser requalificades com a Reserva Natural, així com Zona Especialment Protegida d’Importància per al Mediterrani (ZEPIM), Lloc d’Importància Comunitària (LIC) i Zona d’especial protecció per a les aus (ZEPA), i compten amb el reconeixement d’estar incloses en la Xarxa Natura 2000. Tot i la seua importància biològica, ecològica i històrica, l’any 2014, el futur de la biodiversitat de les illes Columbretes es va veure amenaçat pels interessos econòmics i petroliers del Ministeri d’Agricultura i Medi Ambient espanyol i l’empresa d’exploració i extracció de petroli i gas britànica Cairn Energy PLC. La indústria petroliera, amb l’aprovació de l’Estat espanyol, va impulsar un projecte de prospeccions petrolieres i posterior explotació al golf de València, incloent-hi l’entorn de les Columbretes.
Tal com va denunciar durant anys la plataforma Petroli No-Columbretes Netes, nascuda per aturar qualsevol projecte de prospeccions petrolieres entorn de les illes, les extraccions comportarien la mort d’espècies protegides, com els caps d’olla, els dofins o les tortugues marines; de les espècies producte de l’economia pesquera de bona part dels pobles costaners de les comarques de Castelló i d’aus marines estrictament protegides en tractar-se d’una zona de vital importància per a la seua alimentació. A banda, les extraccions al golf de València també suposarien efectes negatius per a les Balears, el parc natural de l’Albufera o la reserva marina del Cap de Sant Antoni, a la Marina Alta.
Les companyies petrolieres fa anys que intenten trobar petroli al fons marí del golf de València i les Balears, la qual cosa, segons denuncien des d’Ecologistes en Acció, afecta plenament a la Reserva Natural i Marina de les Columbretes, on gràcies a l’enorme oposició social sorgida, tant a les Balears com al País Valencià, el Ministeri d’Agricultura es va veure obligat a desestimar el projecte d’extracció petroliera i a declarar aquest conjunt d’arxipèlags Àrea Marina Protegida.
