Todmorden, un municipi de 15.000 habitants situat a la regió de Yorkshire i Humber, a l’est d’Anglaterra, s’ha erigit en un dels destins predilectes de l’anomenat turisme vegetal. Allà, l’any 2008, Pam Warhurst i un grup d’amigues seves van fundar l’associació Incredible Edible, destinada a fomentar el compromís de la comunitat per mitjà del cultiu local. Al jardí de la comissaria d’aquesta localitat hi creix blat de moro, a l’hospital s’han plantat flors medicinals i centenars de famílies conreen verdures i altres productes alimentaris als seus patis. “El menjar ha estat l’excusa perquè la gent canviï la manera d’actuar”, explica Warhurst. Per aquesta activista de 72 anys, l’experiència de Todmorden, inspirada en processos similars que tenen lloc a Malmö (Suècia), Rio de Janeiro (el Brasil) o Cuba, pot servir de mirall per transformar l’entorn i la vida col·lectiva dels municipis.
Per què decideixes omplir Todmorden de plantes i arbres fruiters?
A finals dels anys vuitanta ja vaig obrir al poble una botiga d’aliments saludables i una cafeteria vegetariana. Pensava que així podia fomentar l’ecologia i el consum responsable. Però la idea de portar l’alimentació a l’espai públic sorgeix quan, amb altres dones, vam parlar que calia implicar la població en la lluita contra l’emergència climàtica. Vam buscar voreres i descampats en desús per convertir-les en horts on, damunt de contenidors plens de terra, la gent sembrés verdures, herbes i arbres fruiters.
Els horts urbans, doncs, tenen una vocació eminentment pedagògica?
No només. A part de promoure l’intercanvi en les formes de cultivar i cuinar, permet que el veïnat accedeixi a aliments i enforteix els vincles socials.
El vessant comunitari és la clau de volta del projecte?
“Promovent l’intercanvi de formes de cultivar i cuinar també s’enforteixen els vincles socials”
Sí, perquè ens reconnecta amb els altres, combat la solitud i ens fa comprendre els diferents cicles de la natura. En aquest sentit, el nostre lema, “si menges, estàs dins”, convida a participar en la vida col·lectiva i demostra que, amb els recursos que tenim, podem pal·liar la crisi ecològica que ens afecta actualment.
Com se sostenen aquests espais?
A Incredible Edible comptem amb 280 voluntaris que dediquen dos matins al mes a mantenir-los. Però cada grup de voluntaris és diferent: alguns es coordinen a petita escala i necessiten pocs diners; d’altres cobren una quota simbòlica per ensenyar habilitats i n’hi ha que, amb el temps, han obert botigues de làctics i carn ecològica amb el suport de l’administració. Un dels finançadors és el consell del districte metropolità de South Lakeland, que té la voluntat de reduir les emissions de carboni. Al capdavall, els diners públics han de servir per afavorir iniciatives que, com la nostra, aposten per la justícia climàtica i alimentària.
Quins beneficis està reportant l’experiència?
Ens insta a viure de manera sostenible. Però no pas en l’autosuficiència, sinó participant d’una economia mixta d’accions que fomenten el comerç de proximitat, la salut i els actius locals, en particular, la terra. Prova d’això és l’increment de negocis i la creació d’un centre d’hidroponia, permacultura i aquaponia (on plantes i peixos es retroalimenten) que dona feina a joves i ensenya els infants a produir menjar. Els beneficis són tants que, segons un estudi universitari recent, els horts urbans han fet disminuir el vandalisme.
La singularitat del projecte atrau cada any a milers de visitants. És positiu per al municipi aquest turisme vegetal?
Que ens visiti tanta gent té inconvenients perquè altera el dia a dia, òbviament. Tanmateix, en general, permet difondre el nostre model i afavoreix el comerç local. Hem creat la Ruta verda de Todmorden, a través de la qual es poden resseguir a peu els espais de cultiu i els jardins particulars on cadascú mostra la seva creativitat. Alguns ciutadans s’han convertit en apicultors i venen la seva mel; d’altres, cultiven plantes de te, elaboren melmelades, i fins i tot tenim una família que ha construït un hotel per a insectes pol·linitzadors.
El projecte pot replicar-se a altres ciutats?
Desenes de localitats ja ho estan fent. Ara com ara, comptem amb 120 grups repartits entre 33 municipis del Regne Unit i un miler arreu del món, dels quals la majoria es troben als Estats Units i al Japó. I això anima a col·lectius i ajuntaments d’altres països a organitzar propostes similars que, a banda d’empoderar la població i crear comunitats sòlides i pacífiques, suposen un gran revulsiu per al moviment slow food.
