Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Els límits de la transició sudanesa

El govern que pilota el camí cap a la democràcia ha de mantenir l’equilibri entre els sectors de la societat que exigeixen canvis profunds i els lleials al vell règim islamista

Mobilitzacions socials contra l’expresident Al-Bashir / Arxiu

El 17 de setembre, cinc membres d’un grup de teatre del Sudan anomenat Feed Arts, entre les quals figurava un destacat director de cinema, van ser condemnades a dos mesos de presó per alteració de l’ordre públic i van ser transferides a un centre penitenciari de la capital, Khartum, i a un altre de la ciutat bessona d’Omdurman.

Fins fa poc temps, una sentència d’aquestes característiques hauria passat desapercebuda o fins i tot hauria pogut ser rebuda amb un cert alleujament al país africà, subjugat pel règim de l’autòcrata islamista Omar al-Bashir des de finals dels anys vuitanta fins a l’abril de 2019, quan va ser derrocat per l’exèrcit després de mesos de fortes protestes populars. Però en plena transició, l’empresonament de les artistes ha generat una forta polèmica. “Les sentències de presó són injustes i les lleis amb què s’ha jutjat les artistes provenen del règim anterior i permeten acusar de diverses maneres altres [artistes] allà on realitzin les activitats”, critica Ahmed Saleh, membre de Feed Arts.

D’una banda, les cinc artistes en qüestió havien estat molt involucrades en l’aixecament popular contra Al-Bashir i havien contribuït a documentar alguns dels seus episodis més foscos, com el desallotjament violent d’una acampada de manifestants per part de les forces de seguretat el 3 de juny del 2019, que es va saldar amb més d’un centenar de morts. De l’altra, el seu cas s’ha convertit en el darrer exemple dels límits de les reformes legals que ha impulsat fins ara el fràgil govern que pilota el turbulent camí cap a la democràcia, ja que la sentència s’empara en el codi penal heretat d’Al-Bashir. A la vegada, mostra la influència que encara retenen sectors islamistes afins a l’antic règim en alguns poders de l’Estat.

El cas que es troba al centre de la controvèrsia es remunta a principis del mes d’agost, segons explica Feed Arts en un comunicat difós poc abans que s’emetés la condemna. Llavors, diversos membres del col·lectiu es trobaven en un cèntric barri de Khartum assajant una actuació de teatre, quan una disputa amb part del veïnat, que es queixava del soroll, va acabar amb la presència de la policia. Un dels agents hauria bufetejat una de les artistes, fet que va provocar la protesta de la resta del grup. La resposta de la policia va ser un arrest temporal i la denúncia que les ha condemnat.


Suport popular

La reacció de la societat civil no s’ha fet esperar. Diversos comitès de resistència, que van ser claus a l’hora de vertebrar les protestes contra Al-Bashir als barris, han rebutjat la sentència i han mostrat suport a les artistes; una solidaritat a la qual també s’ha sumat l’Associació de Professionals del Sudan, que va encapçalar l’aixecament popular.

Recentment s’han reiterat les crítiques als abusos i a la brutalitat policial i a la complicitat des del poder judicial

Activistes i organitzacions de drets humans també han aprofitat el cas per renovar les crides al govern de transició perquè abandoni la seva aproximació reformista al llegat legal islamista del règim d’Al-Bashir i aposti per enterrar-lo del tot i començar de nou. A més, s’han reiterat les crítiques als abusos i la brutalitat policial i a la seva complicitat amb el poder judicial, així com les demandes de reformar les forces de seguretat.

El principal paquet de reformes legals que ha aprovat el govern d’ençà que va arrencar la transició democràtica l’estiu del 2019 va entrar en vigor el 9 de juliol i va ser molt aplaudit a l’exterior del país, on va rebre una forta cobertura mediàtica. Entre els principals canvis hi ha l’eliminació de la llei d’apostasia, de la pena de mort i de la flagel·lació per mantenir relacions homosexuals, i la criminalització de la mutilació genital femenina. També es va eliminar la prohibició de consumir alcohol a la ciutadania no musulmana, es va anul·lar un article que estipulava el codi de vestimenta de les dones i es va reconèixer a aquestes el dret de viatjar amb les filles sense el permís d’un tutor home.

Aquesta bateria de reformes ha estat la principal mesura per començar a minar l’herència legal construïda durant dècades pel règim islamista d’Al-Bashir i del seu predecessor en el càrrec entre 1969 i 1985, el coronel Gaafar al-Nimeiry. Aquest últim va ser qui va imposar obertament la llei islàmica al Sudan a principis dels vuitanta després d’haver-se aliat en la dècada anterior amb sectors islamistes del país. Però fou Al-Bashir qui es va embarcar en un profund procés d’islamització del país inspirat per l’aleshores líder d’un grup islamista local que aspirava a transformar l’ordre social, polític i legal del país africà.

Durant la transició democràtica s’ha eliminat la llei d’apostasia, la pena de mort i la flagel·lació d’homosexuals

Tot i aquests canvis, activistes i grups de drets humans assenyalen que l’abast de l’anterior paquet de reformes és més limitat del que sembla quan es mira en detall. Així, si bé a partir d’ara les dones poden viatjar amb les filles sense el consentiment d’un home, encara no poden tramitar soles els documents de ciutadania necessaris per fer-ho. Alhora, la llei de sodomia que criminalitzava les relacions homosexuals continua en vigor, així com diverses lleis que regulen aspectes de caràcter moral, la prohibició de consumir alcohol per a ciutadania musulmana o una legislació molt discriminatòria contra les dones.

“[Les reformes de l’executiu] estan sent aprovades per satisfer alguns requeriments de la comunitat internacional i probablement per millorar les relacions del govern amb el món”, considera Hala al-Karib, directora de la Iniciativa Estratègica per a les Dones de la Banya d’Àfrica (SIHA), en declaracions a la directa. “Potser sona pessimista, però crec que no són gens rellevants, […] són molt superficials”, opina aquesta responsable d’una de les organitzacions que més insisteix en la necessitat d’abolir tot el marc legal del vell règim.

Conscients d’aquestes limitacions, el govern de transició ha assegurat que té la intenció de seguir aprofundint en els canvis legals, i Abdelbari, titular de Justícia, va avançar el juliol passat a través del seu compte de Twitter que formaria una comissió per revisar de forma “integral i profunda” el sistema judicial del país.


Percepció social de l’islamisme

Tanmateix, l’executiu continua abordant la qüestió amb peus de plom, degut a la forta polarització que generen les reformes. D’una banda, els sectors més progressistes, i sovint més involucrats en la revolució, han demostrat que tenen capacitat de mobilització per exigir mesures més ambicioses i integrals. Però d’altra banda, els sectors islamistes lleials al règim d’Al-Bashir han criticat durament els canvis aprovats i han amenaçat el govern amb rebel·lar-se si continuen avançant per aquest camí.

Els sectors islamistes lleials al règim anterior han criticat durament els canvis i han amenaçat el govern amb rebel·lar-se

Entre uns i altres, el suport real que tenen les reformes del govern continua sent difícil de determinar. En aquest sentit, un dels pocs indicadors que permeten fer-se’n una idea és una enquesta de la xarxa independent Arab Barometer, elaborada poc abans de l’esclat de la revolució. L’estudi va trobar que fins al 61% de les sudaneses creu que la legislació del país ha de basar-se totalment –o gairebé– en la llei islàmica. Alhora, al 27% li agradaria que la legislació trobés un equilibri entre la llei islàmica i els desitjos de la ciutadania, i només un 10% era partidari d’una legislació basada en els desitjos de la gent. Aquestes dades suggereixen que el suport automàtic al canvi podria no ser gaire alt.

Tanmateix, al govern no li falten raons on agafar-se. En aquest sentit, l’estudi mostrava que dues terceres parts de les sudaneses associen primerament un govern que aplica la llei islàmica amb el fet de proveir serveis bàsics i estar nets de corrupció. En canvi, només un terç ho feia amb una legislació com la imposada per Al-Bashir. Per aquest motiu, els autors de l’enquesta defensaven, en una peça al The Washington Post, que la identificació de la llei islàmica amb la bona governança de la majoria de sudaneses ofereix bon marge de moviment a l’executiu.

Un estudi va constatar que el 61% de la població del país creu que la legislació hauria de basar-se en la llei islàmica

Alhora, l’estudi també va revelar un suport inferior de les sudaneses al fet que els líders religiosos del país participin de les decisions del govern –una mica per sobre de la meitat–, mentre que un 43% creu que la religió és un afer privat. I en aquest aspecte en concret, les joves d’entre 18 i 29 anys són molt menys propenses a defensar la influència de líders religiosos en l’executiu en comparació amb les majors de 50 anys, una distància entre generacions que també dona aire a les aspiracions del govern de transició per seguir l’estela del canvi.

Article publicat al número 508 publicación número 508 de la Directa