Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

La veu de la terra

Biel Majoral ha enregistrat el seu tercer disc en solitari, un 'Arasiquesí...' que el posa de nou d’actualitat gràcies a un repertori sentit en la forma i en el fons, ben treballat i sorprenentment variat

Biel Majoral és d’aquells que sempre està anunciant que plega però mai acaba de fer-ho. Afortunadament, passen els anys i el veterà intèrpret mallorquí es manté al peu del canó defensant una forma de cantar plenament arrelada en la seva terra, tant se val si es tracta de recuperar un vell romanço o d’adaptar un poema contemporani.

Reticent de mena a trepitjar els estudis de gravació, amb prop de cinquanta anys de trajectòria artística, Majoral ha enregistrat el seu tercer disc en solitari, un Arasiquesí que el posa de nou d’actualitat gràcies a un repertori sentit en la forma i en el fons, ben treballat i sorprenentment variat, en el qual es combinen les peces tradicionals, les musicacions de versos d’autors com Blai Bonet i Vicent Andrés Estellés, les composicions combatives –“Ses germanies”, del glosador Mateu Xurí– i les inesperades versions de temes d’Atahualpa Yupanqui –“Los ejes de mi carreta” esdevé “Les eines de ma lluita”– i de la cobla manllevada a Antonio Molina “La filla de Juan Simón”.

Article publicat al número 508 publicación número 508 de la Directa