Natalia Alarcón, Felipe Serrano, Isabel Álvarez i Daniel Galeas formen part de Gráfica de Combate i Kikuyo Editorial, on els llibres i les gràfiques ocupen el centre de la producció i la reproducció de la memòria i les lluites quotidianes. El dissabte vinent, 30 d’octubre, participaran en el sisé aniversari de la Directa al País Valencià, on, al llarg del matí, impartiran un taller de serigrafia a l’abast de tot el públic. Uns dies abans parlem amb elles sobre els combats que tenen al cap, al cor i al cos.
Què és o qui sou Gráfica de Combate?
Isabel Álvarez: Gráfica de Combate som un col·lectiu autònom i autogestionat, junt amb Kikuyo Editorial. Som bàsicament una xarxa de suport mutu situada a la ciutat de València que s’articula mitjançant els llibres i la gràfica. Actualment treballem a un taller a l’Escola Meme de Benimaclet. Fem llibres de forma totalment artesanal, perquè confiem en l’ofici del llibre. Confiem en els sabers tradicionals i en l’autogestió. Som un col·lectiu que estem al servei de la gent que vulga editar els seus llibres de manera autogestionada o col·lectius que vulguen fer gràfiques amb nosaltres. Confiem en el fet que això podria ser una manera d’autogestionar les nostres vides individuals.
Daniel Galeas: Fa quatre anys, ací naix Kikuyo Editorial, del mateix projecte que portava rodant des de 2016 a l’Equador. Dos de nosaltres vam vindre a València, ens vam fer amigues de la resta i construirem aquesta continuïtat amb l’editorial i Gràfica de Combate. No totes venim de col·lectius gràfics, malgrat que sí que havíem fet algun fanzine o treballs assalariats. Mai ens havíem encarat amb la possibilitat d’ajuntar la militància amb la feina. Ho hem pogut fer ara i hem posat l’energia en això com a projecte de vida, però davant tot som col·legues que fem coses de col·legues i de llibres, i ens relacionem des d’ací.
Com penseu que des de les gràfiques i l’edició de llibres es pot lluitar? Per què és una opció des d’on situar-vos per les diferents lluites?
“La nostra feina té a veure amb el que implica el llibre a nivell polític. És un registre de memòria, però també on es poden registrar les lluites dels pobles i les diferents denúncies”
Felipe Serrano: Nosaltres busquem anar per dues vies. Una és des del contingut, des d’on ja s’està batallant per a treure propostes que no siguen purament comercials i que vinguen del paradigma comercial-editorial. I la segona seria des de la pràctica, per com ens plantegem treballar —les nostres relacions i com intentem fugir de les jerarquies, de no caure necessàriament en l’especialització— i com ens plantegem treballar amb la gent amb la qual treballem. No volem tractar la gent com si fora únicament un llibre que volen treure, sinó com un procés conjunt amb les persones que hi ha darrere.
D.G.: La nostra feina té a veure amb el que implica el llibre a nivell polític. És un registre de memòria, però també on es poden registrar les lluites dels pobles i les diferents denúncies. El llibre acaba sent un vincle, una excusa o un mode de com articular certes xarxes. No necessàriament culturals, però sí que puguen servir per a apropar postures concretes cap a les autonomies. El contingut és determinat, i la forma és amb les mans, des d’un ancoratge polititzat clar. Ho fem nosaltres mateixes, col·laborant i cuidant el tracte amb les autores.
I.A.: Treballem molt des de l’humor i el joc per a poder tindre un desenvolupament creatiu. Intentem posar les cures al centre com a base per treballar des d’ací. Estem treballant des del llenguatge comú, però al mateix temps tenim clar que aquest procés ha de ser cuidant-se. Una cosa molt important és que tots els projectes són col·lectius, però no tot ho hem de fer entre totes. No tot ha d’estar consensuat. Hi ha un exercici de confiança entre nosaltres i no tot passa per totes.
Natalia Alarcón: Tot és molt col·lectiu. Mai ningú s’ha posat damunt de l’altre i és el que ha fet que tot el que hem tret haja tingut la forma que té.
Com es vincula la serigrafia, l’edició de llibres i les gràfiques amb el pensament crític i la transformació social?
F.S.: Sempre hem valorat molt la tasca de projectes militants amics, com el de la Directa. Nosaltres volem fer militància des de la professió que hem decidit fer. Combatem amb el mantra d’anar cap a la neutralitat. No existeix l’objectivitat. Nosaltres no volem vendre llibres, per això fugim de la narrativa i dels plantejaments comercials. És una aposta compartida amb la Directa, per exemple. No volem treure 40 llibres i que siguen novel·les d’estiu. Volem treure 3 llibres i que ens facen qüestionar senceres.
N.A.: És una decisió política des que ens ajuntarem i diguérem: “Ho farem d’aquesta manera”. Importància de fer-nos valdre, de combatre i resistir. Generar vincles i espais de confluència entre projectes.
Quins projectes teniu actualment entre mans com a col·lectiu?
N.A.: Ara estem treballant en un llibre que parla d’altres formes de pensar els cossos hui dia. El componen diverses artistes visuals i escriptores de Llatinoamèrica. Serà produït per nosaltres, i seleccionant altres formes de pensar-nos.
F.S.: Com a col·lectiu volem fer front a altres treballs que han editat altres col·lectius de confiança, ací i a Llatinoamèrica. L’última cosa que hem fet ha estat un fanzine per a la Xarxa Solidària País Valencià amb la Gira Per la Vida, que també té un component manual a l’hora de dissenyar molt interessant. Hem començat també a anar a fires, com a la Mostra de Llibre Anarquista de Castelló, Alacant, al Tenderete de Burjassot, etc; i a oferir el material i diferents jocs, construint pràctiques on sorgeixen nous projectes.
I.A.: Ara estem buscant l’autogestió de les nostres màquines. Bauma, editorial de Barcelona, ens ha cedit una de les seues màquines per poder imprimir nosaltres mateixes els llibres. També estem buscant un taller on poder autogestionar els nostres llibres sense haver de dependre de cap impremta. I que la gent puga venir a fer-les servir i fer les seues edicions.
Com us vinculeu amb altres projectes de la ciutat, del País Valencià, dels Països Catalans i de la resta del món?
“Tenim ganes de conèixer projectes semblants arreu del País Valencià i que es puguen sumar a la xarxa. Sí que ens relacionem amb persones que fan gràfica, propaganda, etc.”
D.G.: Tenim una altra forma de fer que no es basa en l’únic objectiu de vendre. Apostem per les xarxes. La cessió de la màquina de Bauma és una prova d’altra manera de fer editorial. Les nostres xarxes estan ací, i també en altres punts de Llatinoamèrica. Formem part de la xarxa d’editorials autònomes, on hi ha dues editorials de Colòmbia, Equador, Mèxic, Bauma i nosaltres. La idea ara és fer una publicació sobre què és l’edició autònoma amb la intenció de poder ampliar aquesta xarxa.
F.S.: Tenim ganes de conèixer projectes semblants arreu del País Valencià i que es puguen sumar a la xarxa. Sí que ens relacionem amb persones que fan gràfica, propaganda, etc. Sabem que si hi haguera un espai físic o un taller, enfortir la xarxa seria més fàcil. Siga com siga, ens entenem de primeres amb qualsevol persona que faça llibres de forma autogestionada. És com si la xarxa anara per dins nostre.
Quina importància té fer una proposta editorial compromesa i alineada amb uns valors polítics? Com animaríeu a altres persones a crear col·lectius en aquest sentit i que puguen esdevenir en una ferramenta útil?
I.A.: La gràfica és enormement útil. Ara mateix tot és gràfic. Cal deixar molt bé plasmat tot el que fem perquè la gent que vinga després puga tenir referències. Nosaltres hem fet servir la gràfica en forma de tallers amb xiquets i adults perquè puguen expressar-se de maneres diferents i teixir idees comunes per llançar propostes de com volem que siga el nostre barri, de quines coses ens agraden, quines no… La gràfica té mil vessants per on veure la seua potència.
F.S.: Aquest espai ha estat la meua manera de connectar i canviar el rol de consumir a produir. Jo vaig començar perquè sentia que si no m’agradava el periòdic, podia fer el meu propi periòdic. La gràfica és el llenguatge que jo he escollit per relacionar-me amb altra gent i generar contingut alternatiu que altra gent valora. Els processos gràfics han estat els nostres processos de politització, com per exemple, llegir fanzines. És un bucle en el qual seguir sumant continguts i gent.
N.A.: Per això fem les coses com les fem, pel que fa a maneres de fer, contingut, pensar-nos en altres possibilitats o generar altres derives; perquè vaja agafant sentit i fugim de la lògica mercantil. El que fem té molt de sentit. Es pot fer des d’allò més precari o tenint un supertaller o fent un xicotet exercici i jugar. Des de situacions molt simples es poden generar coses molt complexes.
Quines precarietats us trobeu en la vostra acció?
F.S.: És difícil vendre. És impossible competir amb el llibre comercial, i a nosaltres tampoc ens interessa entrar en aquesta competició. Tenim molts debats constantment: Quant val la nostra feina? Quant hauria de costar el producte final? Sembla que la gràfica és una cosa molt senzilla de fer, però hi ha moltes feines invisibilitzades i imprescindibles. A vegades et topes amb un món que es desmorona, i és la indústria gràfica convencional. Jo no conec ningú que es dedique a la gràfica i que li vaja bé la vida.
D.G.: No se sap tot el que hi ha darrere de cada producció i la gent qüestiona el preu final. Ningú dona valor als mil detalls que no es veuen. Però, és cert que totes les precarietats signifiquen realment oportunitats en els nostres processos.
I.A.: Nosaltres no vivim d’això, però sí que seria un desig. Les hores no les podem mesurar —les que has dedicat per pensar la producció, moltes gestions, converses, xarxes socials, mantenir les relacions amb altres agents i la propia xarxa, llibreries… A més vivim juntes i realment estem tota l’estona parlant d’això. És immesurable. El fet no tenir diners, però, no ha de ser un impediment perquè pugues comprar-los, mirem com. Ho fas col·lectiu o no ho fas. En aquest món només es guanya diners, si explotes altres persones, i si decidim no explotar altres persones, és acosta de les nostres mateixes vides.
Per vosaltres és molt important la memòria i poder recuperar els sabers tradicionals. En què concreteu aquesta afirmació?
“La tasca editorial és un exercici de memòria en si mateix. Tu busques textos que algú ja ha produït o que vols que es produisquen amb una idea preconcebuda. Això es fa per generar un producte que tinga trascendència”
D.G.: El dia de Sant Jordi isquerem a la plaça de Benimaclet amb una pantalla de serigrafia per a fer cartells que contaven una història, que havíem escoltat sobre la dictadura argentina i que es refereix a pensar els llibres com a elements subversius que contenen moltes memòries passades. Si te’n recordes d’elles, et posiciones molt millor en el present i té molt més de sentit la lluita. Tot això ho relacionem amb la crema de llibres que va passar a l’Estat Espanyol. Volem fer una línia de cartells explicant històries respecte a aquests fets, a la censura de llibres… Com un llibre pot fer tenir terror a un estat fins al punt de censurar-lo? Recordem idees passades i també posem les lluites actuals al seu avenir.
F.S.: La tasca editorial és un exercici de memòria en si mateix. Tu busques textos que algú ja ha produït o que vols que es produisquen amb una idea preconcebuda. Això es fa per generar un producte que tinga trascendència, que siga disruptiu. Però, generalment, és replicar coses que ja s’han fet al passat i se’ls dona una justificació present.
Amb quins sabers concrets heu connectat o esteu practicant?
F.S: Generalment, l’enquadernació. Però, també intetem implementar tècniques d’impressió analògiques (serigrafies, gravats…). Anem rescatant-les i la idea és poder fer-ho amb les nostres xicotetes màquines, des del joc. Veiem que aquestes tècniques de producció no tenen cabuda fora d’un món no-artístic, elititzat i comercial. Hi ha molta imprenta tipográfica, però no és accessible.
I.A.: A banda de ser un exercici de recuperació de memòria, també és un exercici de responsabilitat per la memòria que deixarem. Jo confie en què d’ací uns anys, si cal estudiar el moment actual, es puga fer mitjançant els llibres, i no solament mitjançant els llibres d’Anagrama.
