El lleure educatiu és un sector amb uns 25.000 monitors i monitores a tot Catalunya, amb unes condicions laborals tan precàries que per poder arribar a final de mes, la gran majoria hem de tenir dues o tres feines. Per a qui no ho sàpiga, el servei de monitoratge i d’extraescolars a Catalunya, està totalment externalitzat, en mans d’empreses privades que fan negoci amb un servei essencial. Aquesta és l’arrel del problema; com que no som contractades directament pel Departament o l’Ajuntament, com la resta del personal docent i no docent, no tenim el reconeixement del sector educatiu ni les condicions que hauríem de tenir. La Generalitat només ens reconeix com a essencials quan anem a la vaga i ens imposa el 50% de serveis mínims.
A les monitores se’ns demana tenir coneixements de pedagogia i preparar i fer activitats durant el temps del migdia. Som les que fem possible que les escoles, en les hores no lectives, funcionin. També les que a les hores lectives estem al costat del personal docent fent suport educatiu a l’alumnat amb necessitats educatives especials, com és el cas de les vetlladores, una figura sense cap mena de reconeixement, que compleix una tasca essencial a l’aula.
Hi ha cinc patronals del lleure, de les quals, dues agrupen a la majoria d’empreses: ACELLEC i La Confederació. Fa pocs dies vam poder tornar a veure renou pel tema del nou calendari escolar al setembre, perquè es pensava que no s’arribarien a trobar suficients monitors i monitores per cobrir les necessitats de les escoles. Vam escoltar al gerent de l’ACELLEC dient que, al lleure educatiu, si es treballen les hores suficients, es cobra un salari digne. El punt és aquest: si es treballen les hores suficients.
Qui arriba a final de mes amb 400 euros ? Doncs ens veiem obligades a agafar més feines al lleure, treballar a les tardes en reforços educatius, extraescolars, anar tot el dia amunt i avall
Agafant l’exemple d’una monitora de menjador, si fa la jornada sencera, és a dir, de les 12:30 a les 15:30, cobrarà uns 400 euros. Qui arriba a final de mes amb 400 euros? Doncs ens veiem obligades a agafar més feines al lleure, treballar a les tardes en reforços educatius, extraescolars, anar tot el dia amunt i avall, treballar a colònies i casals, fer acollides als matins o treballar els caps de setmana a campanyes com les d’educació ambiental pels ajuntaments. I amb tot això, arribem a final de mes amb moltes dificultats. L’ACELLEC es refereix a aquest salari digne? Això és si es té sort i es treballa la jornada sencera, però veient com grans empreses com Fundesplai, ofereixen als seus canals de Telegram feines de 45 minuts al dia o, fins i tot, d’una hora a la setmana.
Aquestes condicions de precarietat estan totalment relacionades amb el fet que sigui un sector altament feminitzat –amb dones que són mares i han d’agafar jornades parcials per poder conciliar– i amb molta joventut treballant-hi. S’hi afegeix el fet que és una feina que molta gent agafa com quelcom temporal mentre fa la carrera o per treure uns diners a l’estiu, i que hi ha molt personal de monitoratge que fa de corretorns i treballa cada dia a una escola diferent. Tot plegat fa que l’organització al nostre sector sigui una mica més complicada, i amb això també juguen les empreses, fomentant aquesta rotació i aquesta mobilitat entre centres.
Catalunya és el lloc de l’Estat on les condicions de precarietat al lleure són més fortes. A llocs com Andalusia, aquesta feina està internalitzada i depèn de la Junta; i a Aragó, per la mateixa feina, cobren un 36% més de sou, perquè la seva categoria està equiparada a les categories de l’administració pública. Hi ha exemples que demostren que es pot tenir el lleure en altres condicions menys precàries; però també queda clara la voluntat política de no fer-ho.
Des de CGT som conscients que fer vaga en un sector tan precari i rotatiu és complicat, però també que si no ens comencem a organitzar i a lluitar per millorar les condicions del nostre sector anirem cada vegada a pitjor
Per tot això, des de CGT hem vist necessari convocar aquesta jornada de vaga del 9 de juny. Som conscients que fer vaga en un sector tan precari i rotatiu és complicat. Tanmateix, també ho som del fet que si no ens comencem a organitzar i a lluitar per millorar les condicions del nostre sector, anirem cada vegada a pitjor.
Abans, teníem contractes fixos-discontinus; després, tothom va entrar al lleure amb contractes d’obra i servei; tot i que amb la nova reforma laboral teòricament desapareixen, els continuem signant. A més, les empreses han demostrat que sempre troben la manera per retallar-nos sous i drets –fins i tot la qualitat dels àpats pels nens i nenes– per mantenir els seus beneficis.
No hem tingut revisió salarial des del 2018 –a excepció d’una pujada mínima l’any 2019–, i el conveni està caducat des del 2016. La pujada salarial que han negociat els sindicats majoritaris al sector és d’un 8% des del 2022 al 2024, i tenint en compte que la pujada de l’IPC només per aquest any és del 10%, és una pujada salarial totalment insuficient. Nosaltres considerem que hem de lluitar per la pujada del 10% del salari amb efecte retroactiu des del gener del 2022 i que al conveni hi hagi una clàusula de revisió salarial automàtica d’acord amb la pujada de l’IPC anual.
Però sobretot, sortirem als carrers a denunciar que la clau de la nostra precarietat és que continuem en mans d’empreses privades i que, per tant, lluitem amb l’objectiu que el sector del lleure educatiu sigui internalitzat.
Per poder aconseguir les reivindicacions del lleure hauríem d’aconseguir que la resta d’organitzacions de treballadores se sumin a aquesta jornada i estendre-la més enllà del dia 9 de juny
Des del nostre punt de vista, aquesta lluita l’hem d’estendre a cada escola i a cada empresa, organitzant assemblees per debatre com continuem i un pla de lluita per guanyar. També, que per poder aconseguir les reivindicacions del lleure hauríem d’aconseguir que la resta d’organitzacions de treballadores se sumin a aquesta jornada i a estendre-la més enllà del dia 9. Així com creiem que hem de superar qualsevol mena de corporativisme que pugui fer que només defensem el que ens afecta directament.
Nosaltres no lluitarem només per millorar les nostres condicions laborals: ho farem també perquè el servei del menjador i les extraescolars siguin gratuïtes i universals; ho farem també perquè estabilitzin a les nostres companyes interines; perquè les nostres companyes docents no hagin de donar classe en barracons; per abaixar les ràtios; i per defensar una escola pública sense intromissions d’empreses ni tribunals. I esperem que totes elles, aquest 9 de juny també surtin a lluitar amb nosaltres, les precàries de l’educació que ens estem organitzant per millors condicions i per lluitar en defensa de l’educació pública. Perquè vulguin o no, som i serem un sector de l’educació i volem ser reconegudes com a tal.
