Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Els productes electrònics europeus fabricats a Malàisia oculten treball forçós

Personal migrant d’una fàbrica de Malàisia que és proveïdora dels principals productors de xips d’Europa i els EUA ha denunciat situacions de treball forçós, amenaces violentes, retenció de passaports i importants deduccions salarials. La fàbrica nega totes aquestes acusacions. Aquest treball d'investigació dut a terme pel digital danès 'Danwatch' forma part de la campanya Make ICT Fair, en la qual hi participen onze organitzacions no governamentals d'arreu d'Europa, entre elles la catalana Setem, i es publica conjuntament amb altres mitjans de comunicació en diverses llengües

Skyline de Kuala Lumpur., capital de Malàisia. a Malàisia hi ha registrades legalment més de dos milions de persones migrants, tot i que es calcula que al país hi ha entre dos i quatre milions més es troben en situació irregular / Amin Kamrani / Danwatch

Es calcula que a Malàisia hi ha milions de treballadores migrants en situació irregular, moltes de les quals a la indústria electrònica. Segons l’Organització Internacional del Treball (OIT) i els col·lectius de defensa de les persones treballadores, en aquest país es vulneren greument els drets laborals de manera generalitzada.

Persones entrevistades per Danwatch un mes enrere havien estat contractades per una agència de recursos humans i destinades a la fàbrica que el grup alemany Possehl té a Malàisia. Aquesta companyia treballa per a les productores més importants de xips semiconductors d’Europa i els EUA, els quals, al mateix temps, també són proveïdors de marques mundialment conegudes com ara Intel, Samsung i Microsoft. Després de les entrevistes, la majoria de treballadores va fugir dels habitatges facilitats per una agència i ja no treballen per a l’empresa que les havia contractat. Quan Danwatch va parlar-hi, moltes estaven desesperades per marxar. “Només vull que em tornin el passaport i rescindir el meu contracte de treball, però l’agència em reté aquí a la força”, va declarar a Danwatch Nurul, una treballadora d’Indonèsia.

Treballadores d’origen nepalès i indonesi entrevistades per Danwatch a Malàisia denuncia un excés d’hores extraordinàries i amenaces violentes per haver-se queixat de l’aplicació de deduccions salarials arbitràries

La fàbrica malaia de Possehl processa els anomenats semiconductors o xips informàtics, components que es troben a l’interior de pràcticament tots els aparells electrònics que fem servir avui dia. Danwatch ha aconseguit còpies de contractes que demostren que la fàbrica de Possehl elabora productes per a importants empreses de xips ubicades a Europa i els EUA: Infineon, ST Micro, NXP, Texas Instruments, Vishay i Diodes Inc. Aquestes empreses són proveïdores de components de fabricants d’ordinadors i telèfons de primer nivell, com Sony, HTC, HP o Google.

 

Perills: empresonament i assots

Nurul és un nom fictici, ja que Danwatch no revela la identitat real d’aquestes persones per motius de seguretat. Durant l’entrevista amb aquest mitjà aquesta dona de 23 anys no va deixar de vigilar al seu voltant, tot i que havien quedat lluny de la fàbrica. “Si demano el passaport a l’agència, m’amenacen dient que em lliuraran a la policia”, va assegurar.

Igual que la resta de personal entrevistat per Danwatch, la Nurul vivia i treballava a Malàisia sense el permís de treball en regla perquè s’havia escapat de la fàbrica que l’havia contractada inicialment.

Si una treballadora és denunciada al departament d’immigració de Malàisia, no només s’arrisca a ser deportada i a què li prohibeixin l’entrada al país durant anys, sinó que també podria ser assotada i empresonada uns quants mesos

Si és denunciada al departament d’immigració de Malàisia, no només s’arrisca a ser deportada i a què li prohibeixin l’entrada al país durant anys, sinó que també podria ser assotada i empresonada uns quants mesos. Es tracta de pràctiques habituals del sistema judicial d’aquest país, tal com denuncien col·lectius d’advocats i de defensa dels drets laborals.

Finalment, dos mesos després d’haver fet l’entrevista, i quan ja feia uns dos anys que havia entrat a la fàbrica, l’agència de recursos humans es va avenir a tornar-li el passaport. Ho va aconseguir després d’haver-los pressionat insistentment, ja que el seu pare era a Indonèsia i tenia una malaltia greu. Just després de recuperar la documentació, la Nurul va tornar a casa.

 

Pagar per treballar

En un racó d’una cafeteria de la ciutat malaia de Melaka, migrants sense papers de la fàbrica Possehl van lliurar a Danwatch documentació que demostrava que els estaven restant més de la meitat del salari mensual per motius diversos. JS Global, l’agència que havia seleccionat el personal destinat a la fàbrica de Possehl, els havia promès que gran part d’aquests diners servirien per renovar els permisos de treball i regularitzar la seva situació a Malàisia. Segons les treballadores, però, el preu d’aquests tràmits no parava d’augmentar i tenien por de no rebre res a canvi de tots els diners que ja s’havien gastat.

A en Batsa, un treballador nepalès de 25 anys, li van restar uns 1.700 euros de salari durant un període de 18 mesos en concepte d’unes suposades despeses de renovació del permís de treball. Això equival a vuit mesos del seu salari base, tal com es pot comprovar consultant les nòmines. “A finals de mes no vaig cobrar, sinó que fins i tot els vaig haver de pagar diners”, explica en Batsa. A vegades, quan l’empresa no podia oferir-li feina tota la setmana ni la possibilitat de fer hores extraordinàries, les deduccions salarials en concepte de permisos de treball, allotjament i altres elements eren superiors al seu sou.

A en Batsa, un treballador nepalès de 25 anys, li van restar uns 1.700 euros de salari durant un període de 18 mesos en concepte d’unes suposades despeses de renovació del permís de treball. Això equival a vuit mesos del seu salari base

Ell i un company nepalès van explicar a Danwatch que volien tornar al seu país, però que continuaven treballant a la fàbrica perquè tenien por de no poder recuperar la gran quantitat de diners que ja els havien pres. Arran de les deduccions salarials, aquests darrers anys gairebé no havien pogut enviar diners a la família i estalviar era pràcticament impossible. De fet, aquest era el principal motiu pel qual havien decidit anar a treballar a Malàisia.

El mes passat, en Batsa va decidir abandonar la fàbrica i l’agència, i ara treballa de cuiner com a migrant sense papers. A canvi dels diners que li han anat restant del sou durant tots aquests anys no ha obtingut res.

 

Costos inflats

Danwatch es va posar en contacte amb l’agència que havia contractat aquestes persones, JS Global, per preguntar sobre les deduccions salarials. Un dels seus directius, Jamal Mohd Sheike Mohd, va reconèixer que havien restat uns 1.700 euros del salari d’alguns treballadors per poder sufragar les regularitzacions. No obstant això, Mohd va assegurar que no els havien cobrat més del compte, sinó que era la tarifa que l’administració exigia per legalitzar el personal que es trobava en situació irregular.

Danwatch es va posar en contacte amb el departament del govern que JS Global utilitzava per regularitzar el personal, que va afirmar que les despeses globals en aquest concepte eren de 766 euros. Després, segons el resum de despeses de legalització que hi havia penjat a la pàgina web de l’organisme, l’import total ascendia a 913 euros, ja que hi havia uns càrrecs addicionals. Això tan sols representa el 45-56% de la quantitat que JS Global havia restat de les nòmines del personal nepalès, que després no ha rebut cap mena de documentació com a contrapartida.

Col·lectius de defensa dels drets laborals s’han queixat moltes vegades del sistema legal vigent a Malàisia, on es calcula que centenars de milers de migrants indocumentats han de pagar grans quantitats de diners per poder regularitzar la seva situació

Pel que fa a aquesta qüestió, segons Jamal Mohd Sheike Mohd, l’administració els havia cobrat de més perquè durant els tràmits hi havia hagut problemes amb la documentació d’algunes persones. “Vaig explicar als treballadors que l’administració els cobraria un recàrrec i em van respondre que pagarien el que fos per aconseguir els permisos”, va dir Mohd. També va destacar que no podia garantir que les persones treballadores acabessin obtenint els documents pels quals havien pagat diners.

Alguns observadors i col·lectius de defensa dels drets laborals s’han queixat moltes vegades del sistema legal vigent a Malàisia, on es calcula que centenars de milers de migrants indocumentats han de pagar grans quantitats de diners per poder regularitzar la seva situació, tot i que al final molt pocs ho acaben aconseguint. Actualment, no hi ha mesures per assessorar el personal afectat i ajudar-lo a resoldre els seus problemes.

 

Amenaçat amb un ganivet

Segons l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM), a Malàisia hi ha registrades legalment més de dos milions de persones migrants, tot i que es calcula que entre dos i quatre milions més es troben en situació irregular. Malgrat que la majoria arriben al país legalment, segons els experts i els col·lectius de defensa dels drets laborals, moltes acaben sense papers quan, per exemple, abandonen la primera empresa que els va contractar per culpa de les males condicions laborals. Un cop passen a ser considerades “il·legals”, s’exposen a patir situacions d’explotació més greus.

Bloc d’allotjament de treballadores migrants a Kuala Lumpur |Amin Kamrani / Danwatch

“Si reclamàvem a l’agència el pagament dels diners que ens devia, enviava gent a pegar-nos”, afirma en Ram, un altre nepalès sense papers de JS Global que estava subcontractat per treballar a Possehl. “Una dia, un membre de l’agència es va presentar amb un ganivet. Quan estava punt de fer-lo servir, un dels companys el va poder aturar (…). Actuaven així quan els demanàvem que ens paguessin”, relata aquest treballador migrant de 25 anys.

Aquesta denúncia no s’ha pogut verificar. Amb tot, s’ha lliurat a Danwatch un enregistrament de so en què sembla que el membre de l’agència amenaça les persones treballadores dient que les denunciarà al departament d’immigració després que aquestes s’hagin queixat de les deduccions salarials.

 

Casos evidents de treball forçós

Segons Jean Allain, professor de dret a la Universitat de Monash (Austràlia) i investigador capdavanter sobre l’esclavatge modern, aquests exemples de condicions laborals a les fàbriques d’electrònica malaies són casos de treball forçós. “Partint dels fets que m’acabeu d’explicar, es tractaria de treball forçós. S’amenaça les persones treballadores amb sancions com llistes negres, retenció de passaports i denúncies al departament d’immigració. Totes aquestes amenaces tenen l’objectiu d’obligar-les a treballar”, afirma

Pel que fa als diners deduïts dels salaris del personal, Allain afegeix el següent: “independentment dels motius, l’agència els coacciona efectivament perquè treballin: és la manera que tenen de tornar el «deute» i regularitzar la seva situació. En aquest cas, podem veure que els amenacen amb diverses sancions, com l’ús de violència i llistes negres. Per tant, és evident que es tracta de treball forçós”.

Segons l’expert en esclavatge modern Gary Craig, professor emèrit de justícia social a l’Institut Wilberforce per a l’Estudi de l’Esclavatge i l’Emancipació de la Universitat de Hull (Anglaterra), sembla que aquestes condicions laborals són “situacions clares i evidents de treball forçós”

Segons l’expert en esclavatge modern Gary Craig, professor emèrit de justícia social a l’Institut Wilberforce per a l’Estudi de l’Esclavatge i l’Emancipació de la Universitat de Hull (Anglaterra), sembla que aquestes condicions laborals són “situacions clares i evidents de treball forçós”. Craig destaca que el personal s’exposa als riscos següents: retenció dels documents d’identitat, amenaces de ser denunciat a les autoritats, violència o intimidació i deduccions salarials il·legals. Segons l’OIT hi ha sis criteris inicials molt clars que poden fomentar el treball forçós i, en aquest cas, se’n compleixen quatre. A parer de Gary Craig, “L’OIT va reconèixer fa temps que, si es compleix un d’aquests criteris, hi ha motius per sospitar de la presència de treball forçós i que si se’n compleixen dos o més, llavors això ja és evident”.

 

Un any sense dies de festa

Segons la llei malaia, és il·legal que les empreses confisquin els passaports a les persones treballadores. “La Llei de passaports és molt clara. No et pots quedar el passaport d’una altra persona”, comenta a Danwatch Sumitha Shaanthinni, advocada malaia especialitzada en migracions.

Treballadores que operaven per a la planta de Possehl a Malàisia. Algunes van afirmar que feien jornades de 14 hores i que només tenia dos dies de festa cada mes |Amin Kamrani / Danwatch

El personal laboral de Possehl també va afirmar que feia jornades de 14 hores i que només tenia dos dies de festa cada mes. En Ram explica que treballava a la secció d’embalatge de la fàbrica, on el ritme era molt alt. Assegura que durant l’any que aproximadament hi va treballar no va tenir cap dia de festa. “Era temporada alta. Ens arribaven molts productes per embalar (…). Treballava contínuament, sense dies de festa. Vaig treballar els 365 dies de l’any”, explica en Ram.

En ser preguntat per aquestes declaracions, Adrian Pereira, director executiu de North South Initiative, entitat que presta suport variat al personal migrant a Malàisia i als seus països d’origen, va respondre que sovint es troba amb casos similars. “He conegut molts treballadors que fins i tot desconeixien què era el concepte de dia de festa”, afirma Pereira.

 

Les “raons” de les empreses per confiscar passaports

El treball forçós, les retencions de passaports no permeses i les deduccions salarials il·legals de la indústria electrònica de Malàisia s’han pogut documentar profusament. Aproximadament un terç del personal migrant és obligat a treballar en contra de la seva voluntat, segons un estudi de 2014 fet per l’entitat de monitoratge Verité a partir d’una mostra de més de 400 enquestes a persones treballadores de la indústria electrònica malaia. El 94% va afirmar que la fàbrica o l’agència de recursos humans els havia retingut el passaport, mentre que el 71% va dir que era difícil o impossible que els el retornessin després d’haver-lo reclamat.

L’organisme que agrupa les agències de recursos humans de Malàisia (PIKAP) representa unes 150 entitats. La seva presidenta, Fiona Low, es limita a afirmar que “el percentatge d’empreses que sempre actuen correctament mai serà del 100%, igual que la proporció de treballadors que no tenen problemes. És impossible perquè són éssers humans”. Low assegura que la legislació laboral de Malàisia és molt estricta i recomana al personal que denunciï aquestes vulneracions a la policia.

En una enqüesta del 2014 a 400 treballdores de la indústria electrònica malaia, el 94% va afirmar que la fàbrica o l’agència de recursos humans els havia retingut el passaport, mentre que el 71% va dir que era difícil o impossible que els el retornessin després d’haver-lo reclamat

Pel que fa a si estava d’acord que a Malàisia la confiscació de documents és un problema, Low va respondre que “potser és un problema i potser no ho és”, tot afegint-hi que depenia del context, ja que, per exemple, potser les empreses i el personal “havien acordat mútuament altres compromisos o promeses que nosaltres desconeixem” o que “el personal ha estat demanant préstecs a l’empresa”.

–I si s’estan retenint els passaports de les persones treballadores en contra de la seva voluntat?

“Per què no poden obtenir els seus passaports? No ho sabem, per això no podem donar una resposta exacta a la vostra pregunta”.

–No, però creu que hi podria haver una bona raó per fer-ho?

“Potser sí, però potser no”.


Nega totes les acusacions

Al cap d’un mes d’haver parlat amb Danwatch, el personal laboral de Possehl que encara no havia abandonat els habitatges va presentar una queixa a l’empresa explicant que l’agència JS Global feia dos mesos que no els pagava el sou. Possehl va enviar una queixa a l’agència i aquesta, poc després, va decidir rescindir el contracte que el vinculava amb la fàbrica alemanya. Per tant, les persones que encara treballen per a JS Global ja no són a la fàbrica de Possehl.

Possehl va enviar una queixa a l’agència de contractació JS Global i aquesta, poc després, va decidir rescindir el contracte que el vinculava amb la fàbrica alemanya. Per tant, les persones que encara treballen per a JS Global ja no són a la fàbrica de Possehl

A mitjans de juny, unes catorze treballadores que ja no pertanyien a JS Global encara eren a Malàisia sense permís de treball o visat, i la majoria no tenien casa ni cap mena d’ingressos.
Pel que fa a JS Global, el directiu Jamal Mohd Sheike Mohd va reconèixer que el personal havia rebut els pagaments endarrerits a principis d’any, tot i que va negar tota la resta d’acusacions fetes per aquest col·lectiu. Mohd assegura que mai ha amenaçat cap treballadora i que, per contra, n’havia portat algunes a l’hospital quan hi havia hagut baralles.

Mohd destaca també que totes les persones treballadores havien signat una carta demanant-li que els guardés els passaports per motius de seguretat. Preguntat per si algun cop algú li havia dit que preferia quedar-se el seu propi passaport, va respondre que no. “Volien que els guardés els passaports per evitar que els els robessin”, va afegir el directiu.

 

* Aquest reportatge ha estat realitzat en el marc del projecte europeu “MakeICTFair” i coordinat per SETEM Catalunya

Articles relacionats