Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

La major sentència col·lectiva contra Deliveroo determina que 97 repartidores eren treballadores i no autònomes

Un jutjat del social de València considera que la relació que uneix 97 ‘riders’ amb Deliveroo és de caràcter laboral i, per tant, ha incomplit l’obligació de donar-les d’alta en el règim general de la Seguretat Social. La multinacional, que pot recórrer la decisió judicial, haurà de pagar les cotitzacions que pertoquen a cada treballadora

La sentència dictada afecta un total de 97 treballadores de Deliveroo i es tracta de la resolució judicial més gran contra l'empresa fins al moment / Victor Serri

Una sentència del jutjat del social número 5 de València ha ratificat que un total de 97 repartidores de l’empresa Roofoods Spain SL, propietària de la marca britànica de repartiment Deliveroo a l’Estat espanyol, són falses autònomes i, per tant, dóna per provada que la relació que les uneix a l’empresa és de “caràcter laboral”. Així doncs, Deliveroo ha incomplit l’obligació de donar-les d’alta en el règim general de la Seguretat Social i ha vulnerat els seus drets fonamentals. La resolució judicial només afecta les 97 riders contractades durant el període comprés entre maig de 2016 i setembre de 2017, temps en què la Inspecció de Treball i Seguretat Social de València va determinar que les repartidores de Deliveroo són falses autònomes. D’aquestes 97, 38 treballadores es van sumar a la demanda presentada per la Tresoreria General de la Seguretat Social en abril de 2018.

Es tracta de la primera gran sentència col·lectiva contra Deliveroo. La decisió judicial reafirma el que ja havia dictat el 5 de desembre de 2017 la Inspecció de Treball de València. L’organisme, depenent del Ministeri de Treball espanyol, va alçar una acta de liquidació de quotes a la Seguretat Social, resolent a favor de les 97 repartidores valencianes la demanda que havien imposat a la Inspecció el 14 de juliol de 2017, i obligant Deliveroo a donar-les d’alta al règim de la Seguretat Social, així com a pagar 160.814 euros de les cotitzacions a la Seguretat Social d’almenys 50 empleades. La multinacional va recórrer l’acta, al·legant que la resolució “no tenia efectes jurídics” i que la “competència per declarar l’existència o no de relació laboral correspon als tribunals de justícia”, tal com va afirmar a l’Agència EFE.

La sentència considera que els vertaders mitjans de producció no són la bicicleta i el mòbil, sinó l’aplicació de l’empresa |Intersindical Valenciana

 

La sentència dictada per la magistrada Montserrat Carballo de la Cruz considera que les repartidores presten els seus serveis personals, “inserides en l’organització empresarial a la qual pertanyen els mitjans de producció, Deliveroo, conforme als criteris i repartiments que la mateixa estableix i assigna” i percebent la remuneració econòmica establida per l’empresa. La resolució judicial posa l’accent en la manera de funcionar imposada per la multinacional, que es basa en una plataforma digital propietat d’aquesta, en què es registren restaurants, consumidores i repartidores i “al marge de la qual no és factible la prestació del servei”. A més, els riders, com a requisit necessari per realitzar l’activitat, han d’instal·lar-se en el seu mòbil l’aplicació i seguir les instruccions de l’empresa. Per tant, en contra del que havia al·legat Deliveroo, els vertaders mitjans de producció no són la bicicleta i el mòbil que s’utilitzen. En la seua argumentació, la magistrada també assegura que Deliveroo és “l’únic posseïdor” de la informació necessària per controlar el negoci, amb la qual cosa és l’empresa qui decideix a quines de les repartidores que té a la seua disposició se li atribueix el repartiment.

La firma britànica, en un comunicat publicat en desembre de 2017, assegurava que facilitava a les treballadores “la flexibilitat que demanden, adaptant el treball al seu estil de vida” i complint amb la llibertat d’elecció d’horari i d’encàrrecs pròpia de les empleades autònomes. L’afirmació es posa en dubte a la sentència, on s’argumenta que “el sistema assigna a les repartidores unes estadístiques, que reflecteixen el grau del seu compliment amb la planificació setmanal, i que afecta la prioritat amb què la treballadora podrà reservar hores d’activitat en la següent setmana”. Es fa referència així al model d’avaluació de l’empresa, la qual controla les estadístiques de velocitat, els encàrrecs acceptats o els percentatges d’assistència, empenyent les riders a acceptar, recollir i entregar les comandes amb la major rapidesa possible, a no acceptar cap demanda i a treballar durant les hores punta. Així mateix, la Inspecció de Treball ja havia determinat que els horaris elegits per les repartidores poden “sofrir modificacions al llarg del temps, imposades unilateralment per l’empresa”.

El dictamen judicial també recull tota una sèrie de correus enviats per Deliveroo a les treballadores en què l’empresa les pressionava a acceptar totes les comandes. També les amenaçava amb l’acomiadament si continuaven rebutjant demandes

El dictamen judicial també recull tota una sèrie de correus enviats per Deliveroo a les treballadores en què l’empresa les pressionava a acceptar totes les comandes. També les amenaçava amb l’acomiadament si continuaven rebutjant demandes o al·legaven una falta de disponibilitat continuada per a treballar, amb comentaris tipus “li recordem l’obligació de solucionar a la major brevetat tal incompliment, advertint-li que si no s’ha resolt en el termini de 30 dies, el seu contracte quedarà extingit en ple dret”.

Segons ha explicat Marco Antonio Llerena, membre d’Intersindical Valenciana, sindicat que ha representat les 97 treballadores durant el procés judicial, ara Deliveroo té un termini de cinc dies per recórrer la sentència al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV). En el cas que el Tribunal Superior torne a donar la raó a les 97 treballadores, l’empresa “haurà de començar a contractar de manera directa i donar d’alta en el règim general a la plantilla actual i a les noves incorporacions, i haurà de pagar les cotitzacions que li pertoquen a cada rider que apareix a la demanda”, afirma Llerena.

 

“Victòria col·lectiva”

Segons Llerena, “estem davant d’una resolució molt important, en tractar-se de la major sentència col·lectiva contra Deliveroo, perquè afecta a tota una plantilla”. Per a l’activista, es demostra així una falsa aparença de llibertat que encobreix l’obligació de la multinacional a donar d’alta en el règim general de la Seguretat Social a les repartidores i que permet “reduir les seues despeses”.

En la mateixa línia, Carlos Iglesias, membre del col·lectiu Riders X Drets a València, extreballador de Deliveroo i una de les persones que va declarar en el judici contra la multinacional, considera una “victòria col·lectiva” el resultat de la sentència, ja que obliga la mercantil a plantejar una relació laboral amb les seues treballadores. “És l’inici de la fi de Deliveroo. A partir d’ara, ha canviat la sort i la legitimitat està de la nostra part. Aquesta sentència pot marcar el camí de moltes altres iguals”, conclou.