“Ves a la PAH, que et trobaran un pis” és una de les frases que més es repeteix quan Serveis Socials no pot oferir una alternativa habitacional a algú en situació d’emergència residencial. No es tracta d’una situació aïllada, sinó que setmana rere setmana arriben casos així a les plataformes d’afectades per la hipoteca i als grups, col·lectius i sindicats d’habitatge d’arreu del territori. “Serveis Socials dona un paper a les famílies amb l’adreça i el dia que celebrem l’assemblea, perquè saben que nosaltres els okuparem un pis”, explicita Aïda Guidus, militant de la PAHC Sabadell i de l’Obra Social de la PAH.
La crisi de l’habitatge i la manca de resposta pública ha fet que durant l’any 2022 s’hagin executat 14.168 desnonaments als Països Catalans, molts dels quals han requerit reallotjaments d’emergència en pensions, albergs, hotels o apartaments. “Avui dia, els Serveis Socials no poden cobrir les necessitats derivades de la crisi que està patint la classe treballadora”, lamenta Sergio González, militant del Sindicat d’Habitatge de València. Això ha convertit el moviment pel dret a l’habitatge en un actor principal per trobar alternatives d’emergència després d’un desnonament.
Un dels exemples més clars és l’Obra Social de la PAH, que des de l’organització popular busca solucions residencials per a les afectades a través de l’okupació de pisos buits propietat de bancs, a més de pressionar les autoritats perquè s’aprovin polítiques públiques que garanteixin el dret a l’habitatge. Només entre Sabadell (el Vallès Occidental) i Manresa (el Bages), l’Obra Social ha okupat catorze edificis.
La comarca catalana on millor s’exemplifica la gran quantitat de pisos buits de grans propietaris és, precisament, el Bages. Només Manresa compta amb gairebé 8.000 pisos buits, segons el registre de l’Agència Catalana de l’Habitatge. “Serveixen d’actius financers i formen part de grans operacions entre bancs i fons voltor”, denuncia Pablo Ruiz, militant de la PAHC Bages.
Okupacions d’emergència
Als vuit edificis en mans de grans tenidors okupats pel col·lectiu bagenc viuen més de 250 persones en situació de vulnerabilitat. Un és el bloc 8, propietat del fons estatunidenc Cerberus, que va ser “alliberat” l’1 de maig de 2021. Yuli Arévalo, que hi viu amb la seva filla Zoe, de 5 anys, va arribar a la PAHC gràcies a una mestra de l’escola bressol de la seva filla. Durant la pandèmia, Arévalo es va quedar sense ingressos per poder fer front al seu lloguer i, després d’anar reiteradament a Serveis Socials i no aconseguir ajuda pel fet de trobar-se en situació administrativa irregular, va entrar a viure al bloc amb sis famílies més. Per ell, la PAHC és “una família que lluita per acompanyar a tot aquell que en algun moment ha patit un desnonament, un tall de llum o un impagament”.
Una de les veïnes del bloc 7, Meriem Malki, va arribar a Manresa amb 27 anys i dos fills de 2 i 6 anys a càrrec, després que, en tornar d’unes vacances, el seu marit la fes fora de casa. “Vivíem a Oviedo amb la seva família, un dia vaig tornar i em vaig trobar la porta tancada, amb dos nens i el poc que portava damunt”, recorda. El bloc 7, que acull quinze famílies, és propietat del gran tenidor Nargam SA, una empresa que es dedica a la promoció d’habitatges i locals de negocis que l’any 2019 comptava amb 30 milions invertits en actius. A través de la pressió de la PAHC, avui totes les famílies han accedit a un lloguer social.
Des que va arribar, Malki va rebre el suport de la plataforma en els tràmits del divorci, en l’escolarització dels fills o per aprendre català. En l’actualitat, participa en l’Escola Soror, un espai no mixt d’acompanyament i trobada entre dones migrades que va néixer als baixos del mateix edifici on viu. Fa cinc anys que estudia català i ara fa d’intèrpret per a altres dones que arriben del Marroc. “A través d’aquest contrapoder hem aconseguit forçar l’Ajuntament perquè es posicioni contra els grans tenidors, sigui mantenint els baixos del bloc 4, on l’Escola Popular fa la seva activitat, amb els lloguers socials del bloc 7 o paralitzant els talls de llum del bloc 8”, explica Ruiz.
Al País Valencià també hi ha casos d’alternatives populars de construcció comunitària que han sorgit de l’alliberament d’un bloc, com és el cas de Ca la Caixeta, un espai alliberat arran de la lluita de la xarxa de col·lectius Veïnat en Perill d’Extinció, al bloc del número 2 del carrer dels Caixers, a Ciutat Vella. “Cal assegurar la resistència dels habitatges a través de les estructures populars de barri que els processos de turistificació intenten corcar”, recalca Andreu G. S., membre del col·lectiu.
En un sol bloc del barri del Cabanyal ‘alliberat’ pel Sindicat d’Habitatge de València hi resideixen dotze famílies
Segons estimacions del govern valencià, al País Valencià hi ha 36.000 grans propietaris que posseeixen vora 500.000 habitatges en desús, com és el cas d’un bloc del barri del Cabanyal okupat pel Sindicat d’Habitatge de València, que dona sostre a dotze famílies. “Amb l’alliberament passem a l’ofensiva i generem espais per garantir la cobertura de les necessitats de la classe treballadora, establint ferramentes per poder avançar en alternatives com a classe”, defensa Sergio González, militant del Sindicat d’Habitatge de València. Quan no hi ha un immoble disponible, la xarxa s’activa i sempre es troba un sostre d’emergència. Al bloc del Cabanyal, per exemple, hi ha un habitatge reservat per a aquestes situacions.
A la mateixa València, dia rere dia, el sindicat d’habitatge Construint Malilla denuncia que veu com Serveis Socials ofereix albergs temporals “amb un munt de restriccions”. Per això, Joan Ramírez, militant del sindicat, sosté que l’aposta no és demanar ajudes, sinó “posar l’habitatge sota control popular”.
Si una cosa comparteixen els sindicats i PAH d’arreu del territori és la implicació en el col·lectiu de les persones afectades, tot defugint de l’assistencialisme. “No som una immobiliària ni una ONG, les famílies que venen al sindicat han de formar part de la xarxa que necessiten i necessitem com a moviment popular”, defensa Joana Sales, militant del Sindicat d’Habitatge del Raval (SHR), un dels barris barcelonins amb més pisos en mans de fons voltor i bancs, com Cerberus, Blackstone o CaixaBank. Des del SHR també fan front a aquesta realitat per mitjà de l’okupació de pisos individuals de grans tenidors. “Moltes de les famílies i persones no volen viure en una pensió sense perspectiva de futur i amb les llibertats coartades”, afegeix Sales.
