Fa just un any, el periodista Pablo González era detingut a la ciutat polonesa de Przemysl, on es trobava cobrint l’arribada de refugiades que fugien de la invasió russa d’Ucraïna. Des de llavors es troba en presó preventiva sota règim d’aïllament, condició que la justícia polonesa ha prorrogat fins, com a mínim, el 24 de maig de 2023. Se l’acusa de ser un agent de la Direcció d’Intel·ligència de les Forces Armades Russes i, per tant, d’espionatge, un càrrec del qual, fins ara, les autoritats poloneses no n’han aportat cap prova. Oihana Goiriena és la seva esposa i amb qui comparteix tres fills. Des del primer moment s’ha posat al capdavant d’una campanya per a exigir-ne l’alliberament, vehiculada a través de l’associació #FreePabloGonzález. Assegura trobar-se cansada per la intensitat d’aquests dies, però al mateix temps també mostra una gran determinació per a lluitar fins al final.
Què va passar el 28 de febrer de 2022?
Cap a les set del matí d’aquell dia vaig rebre una trucada, era el Pablo. Em deia que estava detingut i que em posés en contacte amb l’advocat i la seva mare. Li pregunto com està, i breument m’explica que fa unes hores que està detingut, però que està bé, que ha pogut prendre cafè i que ens estima molt. No ens va poder dir res més.
Como es troba?
El contacte amb ell ha estat molt poc. Li permeten les cartes, però aquestes tarden dos mesos a arribar, perquè les han d’obrir per a traduir-les i interpretar-les. Tant les seves com les nostres arriben amb un segell vermell que mostra que han passat per la censura i tornades a enganxar amb cinta adhesiva. A part, només ha pogut rebre una visita, meva, al novembre, i no se li permet fer trucades. Està catalogat com a “pres perillós”, el que significa que ha d’estar en aïllament. Es passa 23 hores al dia tot sol en una cel·la i no té contacte amb ningú més enllà d’una visita del cònsol cada mes i mig i dels seus advocats.
Recentment, la justícia polonesa li ha prorrogat tres mesos la presó preventiva. Quina és la seva situació legal actual i fins quan podria estar empresonat?
“De forma més o menys legal i seguint els tempos de la justícia polonesa podria arribar a estar en aquesta situació fins a dos anys”
De forma més o menys legal i seguint els tempos de la justícia polonesa podria arribar a estar en aquesta situació fins a dos anys. Tot i això, coneixem de persones en presó preventiva a Polònia que han hagut d’esperar fins a vuit anys per a la celebració del judici. Esperem que no succeeixi, però em temo que sí que arribarà als dos anys. Els advocats em demanen paciència i entenc que el que toca és esperar.
Poc abans de la seva detenció veu rebre la visita dels serveis secrets espanyols (CNI). Què buscaven?
S’ha dit molt que va ser un interrogatori, però no va ser així. Es van limitar a dir-me tot el que sabien del meu marit. Sabien que havia nascut a Rússia, que té dos passaports, que el seu pare viu allà i que el visita. També quins estudis té i quins països ha visitat. No sé del cert quin era l’objectiu, ells mateixos hauran d’explicar els motius i què esperaven d’aquella visita. El que jo sospito és que l’objectiu era fer-lo tornar d’Ucraïna. Quatre dies abans, els serveis secrets ucraïnesos el van cridar a les seves dependències. Allà el van escorcollar, li van copiar la targeta de memòria del mòbil, li van fotocopiar el passaport i li van requisar la cartera. Van assegurar que tenia un perfil “prorús” i el van convidar a sortir del país. No els hi va fer cas, ja que no hi havia cap denúncia oficial contra ell, com així va poder confirmar amb l’ambaixador espanyol a Kíev. Crec que la visita del CNI buscava que em posés en contacte amb ell per fer-li entrar por i que tornés.
Quin paper estan jugant les autoritats espanyoles en aquest procés?
“Ens agradaria rebre la mateixa atenció que l’Estat espanyol ha brindat en altres casos, com el de l’activista espanyola detinguda a l’Iran”
No estic gaire satisfeta de l’atenció oferta pel govern espanyol, tot i que és veritat que Pablo va rebre assistència consular des de poc després del moment que es coneix la detenció. Estem satisfetes d’aquesta assistència i tenim una relació bona i propera amb el cònsol, però aquesta no deixa de ser una assistència merament burocràtica. Cal més diplomàcia, més diligència i més acció política per part del govern, ja que el cas està agafant un caire molt polític. Des d’aquí no estem rebent la resposta que necessitem. El ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, es limita a dir que respecta la legalitat polonesa, mentre aquest país no respecta la legalitat europea en matèria de drets fonamentals. A sobre, s’emparen en què se l’acusa de fets molts greus, i això no ens sembla que justifiqui el règim d’aïllament. De cap manera això pot justificar que no pugui parlar amb els seus fills des de fa un any. Ens agradaria rebre la mateixa atenció que l’Estat espanyol ha brindat en altres casos, com el de l’activista espanyola detinguda a l’Iran.
Diverses organitzacions de drets humans han denunciat que l’empresonament vulnera de forma flagrant els seus drets recollits en la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea. A més, de forma habitual, rebem notícies dels atacs que reben els periodistes i la llibertat de premsa per part de les institucions poloneses. Per què la UE i l’Estat espanyol no ho condemnen públicament?
En la meva opinió, l’explicació es troba en el paper de Polònia a la guerra d’Ucraïna. És un dels principals països d’acollida per a la gent que fuig d’Ucraïna, una feina encomiable que no hauria de tenir cap relació amb aquest cas. Crec que ningú la vol pressionar ni demanar-li explicacions en aquests moments. Tant l’Estat espanyol com la UE estan consentint a Polònia. Abans de la guerra, Polònia ja rebia fortes crítiques sobre la inexistència de separació de poders i d’independència judicial. Ara, totes aquestes denúncies, se li estan perdonant.
Per què incomoda el periodisme del Pablo?
Pablo és especialista en l’espai exsoviètic i parla rus. Quan va esclatar la guerra al Donbass l’any 2014 va donar veu a totes les parts implicades, estant tant amb el batalló Azov com a les trinxeres amb les faccions prorusses. Crec que ve d’aquí, del fet que va donar veu a qui no interessava escoltar. Tot i que ser-ho del tot és impossible, ell sempre ha tractat de ser el més objectiu possible i s’ha entrevistat amb tot aquell que s’ha deixat, i això incomoda. És un periodista únic.
