El 19 d’agost de l’any 2017 una cinquantena d’activistes van participar d’una acció simbòlica per retornar l’aigua a la llera seca del riu Siurana. Ho van fer col·locant unes planxes en el punt de captació on la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes desvia l’apreciat líquid cap a la comarca del Baix Camp. Fa dècades que l’aigua es transvasa de conca artificialment, deixant a la comarca del Priorat un petit romanent de cabal ecològic d’uns vint litres per segon, una quantitat tan mínima que durant els mesos d’estiu s’asseca i no arriba a Poboleda, Torroja del Priorat, Gratallops i Garcia, els municipis de la llera abans que el riu desemboqui a l’Ebre.
Fa vuit anys, el 19 d’agost de 2017, una cinquantena d’activistes van participar d’una acció simbòlica per retornar l’aigua a la llera seca del riu Siurana
Andreu Escolà i Anaïs Estrems, representants de Gepec-EdC i la Plataforma pel Riu Siurana, van fer de portaveus davant de la premsa i, posteriorment, van ser acusats dels delictes d’usurpació, danys i distracció del curs de les aigües, amb peticions de pena que superen els quatre anys de presó i multes de 7.000 euros. L’acció penal la impulsen la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes i la fiscalia, amb una vista oral prevista pel dijous 12 de març als jutjats de Reus, vuit anys després dels fets i passant pel periple de tres ajornaments. El grup de suport hi havia convocat una concentració a dos quarts de deu del matí, però el jutjat finalment l’ha tornat a ajornar.
Anaïs Estrems, membre de la Plataforma pel Riu Siurana, denuncia que li demanen quatre anys de presó “per un acte de protesta pacífica que buscava que l’aigua continués baixant pel riu, pel seu camí natural”. En aquest sentit, afegeix que “m’acusen de distracció i usurpació d’aigües, i ho fa una entitat privada que s’enriqueix amb l’aigua, amb directius amb sous de banquers”. Andreu Escolà, membre del GEPEC-EdC, reflexiona que “després d’anys d’intentar entendre-ho, el que s’està jutjant no és a l’Anaïs i a l’Andreu, és el model de justícia que tenim, que relega els drets universals envers els drets privats”. Per a Estrems, el paper de la Generalitat i de l’Agència Catalana de l’aigua és “ben galdós”. “El riu és un espai natural protegit i se suposa que el Govern català hauria d’actuar per protegir-lo, i en lloc d’això fa de garant de l’espoli”, denuncia.
“El riu és un espai natural protegit i se suposa que el Govern català l’hauria de protegir, i en lloc d’això fa de garant de l’espoli”, diu Anaïs Estrems, de la Plataforma pel Riu Siurana
Per posar-hi context, Escolà recorda que la concessió és de l’any 1930 i que “va permetre arrabassar l’aigua, amb empara legal, d’una comarca a una altra”, considera. “Una comarca com el Baix Camp es va desenvolupar aprofitant el moment de debilitat derivat d’una gran crisi al Priorat a causa de la fil·loxera”, afegeix. “Venen l’aigua a ajuntaments, particulars i empreses, i estan jutjant-nos per tornar l’aigua al riu, d’on no hauria d’haver sortit mai, d’un riu que està protegit. Tenen una empara legal, però això no vol dir que sigui just”, conclou. Fonts de la Comunitat de Regants han declinat fet cap declaració sobre el cas.
Segons es detalla al web de l’embassament de Riudecanyes –que a conseqüència dels darrers temporals es troba al 100% de la seva capacitat–, construït i gestionat per la Comunitat de Regants, a banda de particulars i ajuntaments, també subministren aigua a les empreses Secomsa i Crusvi (Baix Camp), aprofitant la concessió vigent fins a l’any 2061, després de la pròrroga de setanta-cinc anys fruit de la nova Llei d’Aigües que va entrar en vigor l’any 1985. Cal recordar, que molts municipis dels Pirineus català i aragonès estan litigant per revertir les pròrrogues de les concessions posteriors a l’any 1985, ja que consideren que no són legals.
