Si haguéssim de donar per bones les declaracions del director adjunt de la Policia Nacional espanyola José Ángel González el passat dijous en roda de premsa, arribaríem a la conclusió que des que es va decretar el confinament pel coronavirus, els casos de violència masclista han minvat miraculosament a l’Estat espanyol.
“S’està detectant a través de les xarxes socials com algunes persones estan tractant d’alarmar sobre suposats increments en el nombre de delictes comesos amb relació a la violència de gènere o domèstica”, assenyalava el cap policial. “En els primers dies en què ha estat vigent l’estat d’alarma, les dades de violència de gènere i domèstica s’han reduït considerablement en comparació al mateix període de l’any passat”, afegia.
L’advocada Carla Vall, en relació amb la declaració del comandament policial, lamentava que González considerés que “el delicte denunciat és equivalent als fets criminals coneguts”
Les crítiques a les xarxes a aquesta declaració no es van fer esperar. L’advocada Carla Vall lamentava que González considerés que “el delicte denunciat és equivalent als fets criminals coneguts”. També es mostrava crítica la psicòloga especialista en victimologia, Alba Alfageme, que considerava que afirmacions com la del cap policial “invisibilitzen la violència masclista alimentant més la sensació d’aïllament que poden patir les dones i que utilitzen els agressors per mostrar més poder sobre elles”.
Les denúncies baixen, la violència no
És probable que mentre duri el confinament el nombre de denúncies es vegi reduït, de totes maneres la violència serà pràcticament igual. Aquest fet s’explica per diferents factors. “La violència masclista és estacional, hi ha repunts quan hi ha més convivència, és per això que moltes denúncies es produeixen a finals d’estiu o després de Nadal”, explica Alfageme.
Segons la psicòloga, durant les vacances, l’agressor sent que té un major control sobre la dona. “Com que no ha d’anar a treballar, pot estar tot el temps sobre d’ella i pot aïllar-la amb major facilitat del seu entorn; passa el mateix amb el confinament”, considera. És per això que les agressions masclistes més comunes en aquestes situacions són les psicològiques, ja que les dones, si saben que han d’estar confinades, eviten al màxim situacions que duguin a una escalada de violència física.
Alba Alfageme explica que en un context de tensió psicològica com el que estem vivint actualment, prendre decisions com trucar a la policia, als serveis socials o alertar a algú de confiança “és difícil, perquè la dona no té marge de maniobra”
Alfageme explica que en un context de tensió psicològica com el que estem vivint actualment, prendre decisions com trucar a la policia, als serveis socials o alertar a algú de confiança “és difícil, perquè la dona no té marge de maniobra”. “Molts agressors van a comprar i quan ho fan s’enduen el telèfon d’elles”, apunta la psicòloga. Laura Martínez, presidenta de l’Institut Català de les Dones, considera, igualment, que “les denúncies sortiran després de la quarantena i a més es donaran en un context de crisi econòmica generalitzada i les dones són qui més pateix en una situació com aquesta”.
És per tots aquests motius que caldrà esperar al final del confinament per veure si hi ha un repunt de les denúncies i per veure si la violència masclista després de setmanes d’acumulació de tensió deriva en assassinats. “Quan les dones vegin que tenen més llibertat de moviments potser hi haurà més denúncies i malauradament més agressions de tipus física”, considera Alfageme.
La resposta institucional als Països Catalans
Tot i que el representant de la Policia Nacional espanyola donava per bones les dades de la reducció dels casos de violència masclista en els primers passos de la quarantena, des de les administracions dels Països Catalans -el Govern Balear i les generalitats de Catalunya i el País Valencià- es van prendre mesures per protegir les dones en situació de vulnerabilitat durant la crisi sanitària.
A diferència de José Ángel González, l’Institut Català de les Dones de Catalunya, l’Institut Balear de la Dona i la Xarxa de Centres de Dones de la Generalitat de València saben que moltes dones es trobaran en una situació molt complicada durant el confinament. A això cal sumar-hi la disminució de la capacitat dels governs per donar resposta a les situacions de violència masclista per culpa de la pandèmia. A Catalunya, per exemple, els Serveis d’intervenció especialitzada (SIE) romanen oberts però amb fortes limitacions. Succeeix el mateix amb els més de 100 Serveis d’Informació i Atenció a Dones (SIAD).
Les tres administracions han reforçat els seus serveis d’atenció telefònica per a dones que durant els primers dies de confinament han experimentat un augment en el nombre de trucades rebudes
Les tres administracions han reforçat els seus serveis d’atenció telefònica per a dones, que durant els primers dies de confinament han experimentat un augment en el nombre de trucades rebudes. “Certament a l’inici hi va haver un augment de trucades al 971 178 989 encara que ara hem vist una davallada”, expliquen des del Govern Balear. En el cas de Catalunya, el telèfon 900 900 120 va rebre un 34% de trucades més durant els nou primers dies de confinament que en el mateix període dels mesos anteriors. Al País Valencià el total de trucades rebudes al 900 580 888 ha superat el miler.
Des de l’ICD expliquen que l’augment de trucades no s’ha de vincular amb el fet que les dones en situació de risc truquin més. “Gran part de l’augment és de les trucades que fan els professionals dels serveis socials per saber amb quins recursos compten en aquesta situació o de psicòlegs privats, per exemple, que volen saber quines eines tenen actualment”, diu Laura Martínez. A més la presidenta de l’ICD afirma que el nombre de trucades de les dones d’entre 18 i 31 anys han baixat del 19 a l’11% perquè es tracta de dones que en la majoria dels casos no viuen amb els seus agressors.
Malauradament, durant el confinament, és molt difícil trucar a aquests números, perquè el control de l’agressor és intens. És per aquest motiu que els governs català i balear han habilitat dos números de telèfon mòbil -el 639 837 476 en el cas de les illes i el 671778540 a Catalunya- amb el qual posar-se en contacte a través de WhatsApp. “Aquest ha de ser l’últim recurs, per si la situació és límit”, explica Martínez. Se sap que molts agressors controlen des del seu ordinador el compte de WhatsApp de les dones a les quals agredeixen i a més, no ofereix totes les garanties en matèria de privacitat.
Un assassinat masclista durant el confinament
El 20 de març una dona de 35 anys va ser assassinada per la seva parella davant dels seus fills a Almassora. Va ser el primer fet d’aquestes característiques des que es va declarar l’estat d’alarma.
L’endemà les institucions van convocar un minut de silenci a la localitat de la dona assassinada i el moviment feminista va organitzar una casserolada i una acció des dels balcons que consistia a reproduir la cançó “Nos queremos fuertes” de Cecília Griffa i el manifest de rebuig contra l’assassinat. En aquest manifest el moviment feminista del territori recordava la situació d’excepcionalitat com a resultat del confinament. “A causa de la pandèmia del coronavirus, són moltíssimes les dones que es veuen confinades amb els seus maltractadors, sense poder eixir al carrer i terriblement aïllades. Estem fartes de ser testimonis, amb ràbia i dolor, com el virus de la violència masclista mai no s’acaba, sumant diàriament assassinats, violacions i agressions al terrible llistat de feminicidis masclistes”.
