El mes que ve farà un any que PP i VOX varen signar un acord de governabilitat a les Illes per fer que Marga Prohens pogués ser presidenta, i els mateixos dos partits varen aliar-se a l’ajuntament de la meva ciutat. El resultat –zero unitats de persones sorpreses– ha estat terrible. En vull fer una llista perquè veure-ho tot junt amb aquest format crec que pot fer augmentar la comprensió de la magnitud de la tragèdia:
-el català ha deixat de ser la llengua prioritària de l’administració amb les persones que viuen a Palma, així com a pobles com Calvià o Marratxí;
-han suprimit la Direcció General de Política Lingüística;
-han eliminat el requisit del català a la sanitat pública;
-el català ha deixat de ser l’única llengua als premis Mallorca i Ciutat de Palma;
-han creat un pla de segregació lingüística a l’àmbit educatiu que començaran a aplicar el pròxim curs, quan l’elecció de llengua d’escolarització serà obligatòria al primer ensenyament;
-han substituït l’Oficina de Drets Lingüístics per posar en marxa una Oficina de Garantia de la Llibertat Lingüística en mans de l’extrema dreta i amb un pressupost de 750.000 euros.
No fa falta ser independentista, ni tan sols catalanista, per reconèixer i acceptar que les polítiques contra el català són polítiques excloents i perpetradores de desigualtat
Ngugi wa Thiong’o, escriptor kenyà en llengua kikuyu, diu que les llengües són com els instruments musicals, i que el piano no és més important que la flauta, que cada sonoritat és única i, plegades, fan una orquestra. A les Illes, en una espècie de rememoració de l’època de José Ramón Bauzá, l’extrema dreta i la dreta rància el que volen és, bàsicament, desmantellar l’orquestra. Pujar a l’escenari i destrossar instruments amb bats de beisbol. I fer això vol dir fer viure la població illenca (i el seu futur) sotmesa, perquè com diu Thiong’o, si no conservam la nostra llengua pròpia, encara que coneguem la resta de llengües del món, viurem en una esclavitud. En canvi, si coneixem totes les llengües a partir de la nostra, això és empoderament.
Cada llengua inclou un món de possibilitats, una història, un coneixement, i negar-ho, menysprear-ho i marginalitzar-ho només ens duu a empobrir una mica més les nostres vides i les vides de les persones que vendran després de nosaltres. No fa falta ser independentista, ni tan sols catalanista, per reconèixer i acceptar que les polítiques contra el català són polítiques excloents i perpetradores de desigualtat.
Davant els discursos d’odi i les prohibicions, milers de persones es varen aplegar per dir que entre tanta immundícia política una altra Mallorca i unes altres Illes són possibles
Per això, que aquest diumenge milers de persones omplissin la plaça major de la meva ciutat m’enorgulleix: perquè davant els discursos d’odi i les prohibicions, milers de persones es varen aplegar per dir que entre tanta immundícia política una altra Mallorca i unes altres Illes són possibles. Si em concentr molt, fins i tot puc notar la il·lusió de les persones quan se n’anaven de la plaça després d’aquella demostració. Per ventura pensareu que som una exagerada i que la posada en escena no us convenç o la trobau allunyada del vostre repertori de protestes, estau en el vostre dret, però entendre la idiosincràsia illenca us pot fer copsar la importància del que va passar.
Tant de bo aquesta evocació de l’època Bauzá provoqui el mateix que llavors i tornem a ferir una mica més la famosa “cultura del tanmateix” i l’aconseguim desterrar. Tant de bo aquest despertar també desperti altres lluites pel territori i per la vida, perquè no només tenim la llengua entre les dents: també hi podem tenir l’esperança.
