Escriptor, investigador, columnista i editor a l’editorial Diadorim, Jeferson Tenório (Rio de Janeiro, 1977) va visitar Barcelona el mes de juny, en el marc del Festival de Literatura Llatinoamericana KM Amèrica, organitzat per Casa Amèrica i la xarxa de biblioteques públiques de la ciutat. L’altra cara de la pell (L’Agulla Daurada, 2024) és la primera novel·la de l’autor brasiler que es publica en català, amb traducció de Josep Domènech Ponsatí, i en la qual un fill se n’adona com el racisme ha marcat tots els aspectes de la vida del seu pare mort fa poc. Escrita en un any i mig, la tercera obra de Tenório aborda els temes centrals que travessen la seva creació: les relacions humanes, l’educació i el racisme. “Escric contra les injustícies amb les persones negres al Brasil, però també perquè m’interessen les relacions humanes i familiars, d’on trec la inspiració de les meves històries”, comença dient Tenório, per a qui la literatura és “una gran trobada entre desconeguts”.
El llibre ha estat censurat als estats brasilers de Mato Grosso do Sul, Goiás i Paraná, on ha estat retirat dels centres educatius sota el pretext que es tracta d’una “obra vil” que utilitza un vocabulari “vulgar i inadmissible”, i que busca “sexualitzar els infants”. Tenório ho considera una estratègia per desviar l’atenció de l’argument del llibre, que tracta sobre el racisme i la violència policial. Amb tot, aquest no és un cas únic al Brasil. Fa poc, l’estat de Minas Gerais també va retirar de les escoles el llibre il·lustrat O menino marrom (Melhoramentos, 1986) del cèlebre autor Ziraldo, que abordava igualment la temàtica del racisme per mitjà de l’amistat entre dos nens amb colors de pell diferents. “Es tracta d’una deriva molt perillosa. Es comença censurant i cremant els llibres i s’acaba cremant les persones. Així és com actua el feixisme”, afirma Tenório, qui alhora remarca com aquesta situació enllaça amb la disputa sobre quina educació hi ha al Brasil.
L’autor ens explica que en la seva infància i adolescència no va ser un nen lector, però que, en canvi, escrivia assíduament els seus pensaments i vivències, malgrat que ho fes allunyat de qualsevol interès literari. No va ser fins als 24 anys, quan va llegir el recull de relats Feliz Ano Novo (Feliç any nou, Alfaguara, 1977) del també escriptor brasiler Rubem Fonseca, que va començar a escriure amb aquesta perspectiva. Les seves influències literàries són, però, diverses. Va arribar a la narrativa occidental per mitjà de la universitat, on va llegir Hamlet i el Quixot, dos llibres que referencia com a importants en la seva formació. Després vingué la literatura nord-americana negra, amb autors com Toni Morrison o James Baldwin. I finalment, els autors negres brasilers: Machado de Assis (1839-1908) i Lima Barreto (1881-1922). En el cas del primer, Tenório ens explica com durant molt temps va ser considerat una persona blanca. Les fotografies en blanc i negre generaven confusió, i durant anys es va induir al “blanquejament” de la seva persona i la seva obra. “No es podia acceptar que algú negre hagués escrit llibres tan bons”, afirma.
El 65 % de les víctimes de violència policial de l’últim any al país eren negres. Malgrat que la pertinença a un grup ètnic té un alt component d’autopercepció, “la policia mai té dubtes”, afirma l’escriptor
El Brasil fou l’últim país d’Amèrica en abolir formalment l’esclavitud (el 1888), i el que avui compta amb un percentatge més alt de població afrodescendent, més de la meitat. Amb tot, Tenório qüestiona la regla per establir aquests percentatges, perquè en molts casos es tracta d’una autopercepció, tot i que també afirma que “la policia mai té dubtes sobre qui és negre i qui no”. D’acord amb l’estudi “Pele Alvo: a bala não erra o negro” (“Objectiu pell: la bala no falla amb el negre”), presentat a finals de 2023 per la Xarxa d’Observatoris de Seguretat del Centre d’Estudis de Seguretat i Ciutadania, en el darrer any, el 65 % de les víctimes de violència policial al Brasil van ser negres, xifra que ascendeix fins al 87,4 % si ens cenyim als casos en què la mateixa policia reporta el color de pell de la víctima.
Les dades es basen en l’anàlisi de vuit dels 21 estats brasilers en què és present aquest observatori. Segons la mostra, la policia va matar 4.219 persones, de les quals 2.700 van ser considerades negres per les autoritats. “Al meu país una persona negra que camina pel carrer és sempre un cos en risc, un simple trajecte fins al supermercat pot suposar un perill per a la teva vida”, lamenta l’escriptor. Malgrat tot, Tenório considera que els assassinats com el de Marielle Franco (regidora de Rio de Janeiro assassinada a trets l’any 2016 amb la presumpta implicació de les clavegueres policials) o George Floyd als Estats Units són dos fets que han marcat la societat brasilera i han dut el debat sobre “aquesta violència sense cap justificació” a una posició molt més central. “Avui, malgrat que el Brasil compta amb un president que no estimula la violència contra les persones negres, aquesta continua, així com el discurs de l’extrema dreta dels darrers anys”, assenyala l’autor.
La tercera edició del Festival de Literatura Llatinoamericana KM Amèrica, que va reunir diferents veus d’Amèrica amb la literatura catalana, mitjançant converses, lectures, rutes literàries i un espectacle basat en la novel·la Isla partida de Daniela Tarazona, guanyadora del concurs Narratives a escena 2024. Es tracta de la primera vegada que l’autor participa en el festival i que visita la ciutat catalana, sobre la qual es mostra captivat per la diversitat de cultures, fet que remarca com a contradicció amb les violències que enfronten aquí les persones migrades i socialment racialitzades. La seva presència a KM Amèrica, així com la publicació en català del seu tercer llibre a càrrec de l’editorial L’Agulla Daurada, suposa tota una oportunitat per acostar-se a lectures menys difoses al nostre entorn que la d’altres països de la regió. “Malgrat que al Brasil ens costa identificar-nos amb el concepte de literatura llatinoamericana, al festival he pogut comprovar com ens uneixen una sèrie de temàtiques i preocupacions determinades per un context polític, econòmic i social molt similar”, conclou l’autor.
