La goteta de pipí

as de fer l’examen de mates i et fan seure per ordre alfabètic i va i el teu cognom és Fernández i el de Lucía és Font i et toca asseure’t al seu costat, perquè les maleïdes taules són de dues i estàs tan nerviosa que no pots ni aguantar-te el pipí i se t’escapa una goteta i no pots tornar a casa a canviar-te de bragues fins a les cinc de la vesprada i al migdia la goteta es convertirà en tollet perquè s’ha acabat el paper en el bany, com cada dia, i quan baixes havent dinat a fer gimnàstica i et posen a Lucía davant perquè sostinga els teus peus mentre fas tres sèries de trenta-cinc abdominals i estiga a dos pams del tollet de pipí de les nou del matí que a aquestes hores ja fa olor com el bolquer de l’àvia, et moriràs de vergonya i no voldràs tornar mai a l’insti perquè tu no has fet res, però ho has fotut tot perquè a tu Lucía t’agrada molt i no voldrà besar-te si fas olor de pipí avinagrat, ni acariciar-te i menys posar-te la mà ahí a baix i saps que és just el que més vols en el món, però no pot ser perquè empestes encara que tu eres neta i et dutxes cada matí, però l’olor és una prova irrefutable i estàs estudiant la fenomenologia i la teua pesta és fenomenològica, així que és igual que justifiques els fets i que a més se t’haja escapat la goteta per culpa del seu pare, que qui li mana a Lucía ser filla de Font i a les maleïdes professores posar-nos per ordre alfabètic, del cognom, sí, del cognom, que no serà del nom, perquè et dius Zulema i estaries en l’altra punta de l’aula.