“Som davant d’un nacionalisme espanyolista de caràcter excloent, supremacista i imperialista”. Així de concloent és la definició que Juan Carlos Moreno Cabrera fa d’aquesta ideologia secular segons la qual la nació espanyola és indiscutible i porta implícita la negació de la sobirania d’altres comunitats nacionals, com són Catalunya, Galícia o el País Basc.
No és la primera vegada que l’autor teoritza entorn d’aquesta idea que fixa Espanya com a nació uninacional i indivisible, un principi que Antonio Cánovas del Castillo va postular l’any 1882 i que l’actual Constitució del 78 rebla i apuntala en el seu article segon.
Arran de les consultes populars i el posterior referèndum de l’1 d’octubre de 2017, el catedràtic de Lingüística General observa la mateixa reacció que l’Estat espanyol va tenir el 1640 en la guerra dels Segadors: la voluntat d’imposar, parapetant-se en la legalitat, un cop d’estat contra la democràcia que diu preservar i que inclou, entre altres mesures, l’anorreament de la llengua, la cultura i les llibertats del poble català.
