“Venen així per fer-nos pensar que van a totes i que són molt forts i poderosos, però avui en dia això ja no cola, segurament trenta o quaranta anys endarrere hauria colat”. Són paraules de Maria Pilar Cases (ERC), alcaldessa de Tremp (el Pallars Jussà), en referència a la reunió del 4 d’octubre entre l’equip consistorial de la capital pallaresa, un arquitecte del Consell Comarcal i una àmplia representació de l’empresa Forestalia, encapçalada pel seu president, Fernando Samper Rivas. El magnat del porcí aragonès, reconvertit al sector de les renovables, viatjava en companyia de tres grans coneixedors del territori: l’exconseller Felip Puig, l’exconseller Josep Grau i l’exdirector general d’Energia de la Generalitat de Catalunya, Pere Palacín, fitxatges estrella de Forestalia que tenen la missió de ser facilitadors dels plans de la companyia a les comarques catalanes. El cas de Palacín crida especialment l’atenció perquè va ser destituït per Quim Torra el 6 de maig de 2020 i només quinze mesos més tard ja era assessor d’una de les principals companyies de l’oligopoli elèctric.
Josep Lluís Cusidó (PSC), alcalde de Vallmoll (l’Alt Camp) es mostra sorprès per “la imatge de dos exconsellers que eren representants d’una administració pública acompanyant un senyor d’una empresa privada”. “Amb el coneixement que tenen del territori, suposo que Forestalia tindrà més coneixement del traçat previst”, ironitza Cusidó, que es posiciona “frontalment” contrari al projecte i assegura que “destrossaria el poble”, perquè es tracta d’una línia “d’una dimensió desconeguda, amb torres de seixanta o setanta metres d’alçada i una amplada de fins a cinquanta metres”. Durant la reunió, l’alcalde tarragoní li hauria preguntat a Samper si “li agradaria que li posessin una torre de seixanta metres davant de casa”, amb un silenci com a resposta, assegura.
L’escena de Fernando Samper escortat pels exconsellers s’hauria repetit a desenes de consistoris durant el mes de setembre, també als de la Terra Alta. Francisco Blanch (Entesa per la Fatarella), alcalde de la Fatarella, detalla que qui liderava la negociació era el president de Forestalia, i que l’exconseller Grau es va presentar dient: “Ja ens coneixeu”. “No s’ha de negar la paraula a ningú, cal escoltar i que ells ens escoltin a nosaltres”, emfatitza Blanch, mentre es posiciona 100 % en contra de la MAT. “Estem col·lapsats de parcs eòlics i plaques solars. Si això es fa, la foto del poble serà com una teranyina amb nosaltres enmig. Ens fa la sensació que no els importem massa i que si volen fer-ho, es farà, però presentarem un informe desfavorable, és un despropòsit”, assegura.
Segons el grau d’oposició, han fet “ofertes econòmiques” diferenciades a cada ajuntament: indemnitzacions per l’ubicació de torres, convenis per engreixar les arques públiques i rebaixes al rebut de la llum
De fet, no estem davant d’una única línia de molt alta tensió, sinó de tres MAT de Forestalia i una quarta de Green Capital Power –societat mercantil de Jesús Martin Buezas, exgendre de Florentino Pérez– a Catalunya i una MAT de Forestalia a la comarca dels Ports del País Valencià. L’objectiu de totes aquestes línies és evacuar l’energia eòlica i fotovoltaica produïda a Aragó en direcció a les grans ciutats de l’arc mediterrani (Barcelona, Castelló, Tarragona, València) i endollar-la a la xarxa europea d’alta tensió a través de diverses subestacions. La MAT del Pirineu connectaria desenes de molins de vent i centrals fotovoltaiques de l’extrem oest de la demarcació d’Osca (ubicades a l’altiplà aigües avall de l’embassament de la Sotonera) amb una subestació a Rubí, i per arribar-hi entraria a Catalunya pel Pont de Montanyana i travessaria quatre municipis del Pallars Jussà (Tremp, Isona i Conca Dellà, Gavet de la Conca i Castell de Mur). La MAT de Tarragona entraria a Catalunya per Batea i travessaria les comarques de la Terra Alta, la Ribera d’Ebre, el Priorat, el Baix Camp, l’Alt Camp, el Baix Penedès i l’Alt Penedès per arribar fins a la subestació de Begues (el Baix Llobregat). Més de 180 quilòmetres a Catalunya i 106 en territori aragonès i de la Franja per evacuar l’electricitat des de Valmuel, municipi de Terol on se centralitzaria l’energia solar i eòlica generada a les comarques del sud d’Aragó. La tercera MAT de Forestalia a Catalunya travessaria el Segrià i les Garrigues per arribar també a Rubí, però el seu traçat no estarà del tot confirmat fins que es publiqui al BOE i s’obri el període d’al·legacions. L’empresa Green Capital Power lidera la quarta MAT catalana, que connectaria la producció de renovables d’aquesta companyia a l’Aragó amb la subestació elèctrica d’Ascó, des d’on es desviaria cap a Barcelona i la xarxa europea. El quart tentacle distribuïdor de Forestalia el trobem a la comarca dels Ports, una línia MAT que es connectaria a la subestació de Morella amb l’objectiu d’evacuar l’energia de 22 parcs eòlics ubicats a les comarques aragoneses del Gúdar-Javalambre i el Maestrat. “La MAT de Forestalia passa a vuitanta metres de ma casa, tot i que en el seu estudi d’impacte ambiental es diu que la línia no passarà a menys de 500 metres de zones habitades, per això en el seu estudi directament ma casa no apareix”, denuncia Miguel Ángel Troncho, veí de Morella que viu a la masia Fraiximeno, un nucli habitat des de fa uns 750 anys.
Traçat pel broc gros
Una de les crítiques més recurrents de les veus consistorials, veïnals i ecologistes dels territoris afectats per les diferents MAT de Forestalia i Green Capital Power és que s’han traçat sobre el mapa de manera molt poc curosa. “Som en zona Geoparc –un projecte pirinenc reconegut per la Unesco amb derivades en l’ensenyament i el turisme que explica l’origen geològic de la vida a la Terra–, que es ven geològicament i paisatgísticament, és una figura que s’ha de tenir en compte i no l’han tingut en compte. De fet, no han tingut en compte res, ni Xarxa Natura 2000 ni cap paratge protegit”, detalla amb to indignat l’alcaldessa de Tremp. L’alcalde de la Mata, als Ports, ho comparteix. “Quan venen a veure’ns els dic que és una barbaritat, que com és possible que passe per damunt del poble la línia. I encara els de Forestalia van reaccionar a la defensiva; la reunió va ser de les pitjors on jo he estat”, recorda Jorge Royo (Agrupació per la Mata).
Des de la Terra Alta, l’alcalde de Corbera d’Ebre, Antonio Álvarez (Entesa per Corbera d’Ebre – En Comú Guanyem), ens confirma també un grau elevat d’afectació que les torres elèctriques tindrien al seu poble. “Més de vint torres al nostre terme municipal, el municipi més afectat és Vilafranca del Penedès i després nosaltres. Passaria per zones de conreu l’oliver, d’ametler, ens fan malbé camins. Ja tenim una línia d’alta tensió i en 200 metres en tindríem una altra”, assevera, i conclou: “Nosaltres estem en contra, no cal que ens trinxen més el terme”.
El Fons Sobirà de Singapur, Ontario Pension Trust i Copenhagen Infraestructure Partners financen els projectes de Forestalia
Joan Pons, tècnic jurídic i ambiental de la consultoria Insta, que ha analitzat el projecte de la MAT de Tarragona per encàrrec de la Xarxa Sud –on s’integren plataformes i entitats ecologistes del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre– arriba a les mateixes conclusions: “Partint del concepte de generar energia en un territori i transportar-la a un altre, no importa massa què passa en el territori per on passa la línia”. Pons confirma que les torres i els camins d’accés de la maquinària “destruirien espais amb gran valor agrícola i la flora i la fauna es veuria afectada, tant per la construcció com pel funcionament”. En relació amb l’encaix del projecte de Forestalia en l’actual marc legal, Pons planteja dubtes sobre la potestat competencial de Forestalia en la distribució d’energia des de les subestacions i fins als consumidors, “és una de les coses que hem demanat a la companyia, saber si en els seus estatuts aquesta funció consta en el seu objecte social”.
Ofertes a la carta
És una evidència que les visites sistemàtiques de Samper, Puig, Grau i Palacín als ajuntaments afectats els ha donat informació detallada de quin és el grau d’oposició i on se situa el marge de negociació poble a poble, comarca a comarca. És per això que al llarg dels últims dies han començat a fer “ofertes” específiques als edils i propietaris que esgrimeixen un “no” més rotund. Així ho confirma Xavier Badia (JxCat), alcalde de Gavet de la Conca (el Pallars Jussà). “Ens van dir que volien compensar el territori i que ens farien una oferta. El dia de la reunió no ens la van fer, però va ser a posteriori, la setmana passada, que ens van trucar”, detalla Badia, que ho recorda en aquests termes: “Us volem fer la mateixa oferta que a Tremp, que consisteix en el consum elèctric gratuït durant quaranta anys per a tots els veïns, no per a les empreses, per als particulars”. El batlle d’aquest poble de 276 habitants pensa que “això pot fer dividir l’oposició absoluta al projecte, i més quan arriba enmig de la fase d’al·legacions, amb una oferta així podrien ser fins a 8.000 veïns de la comarca els que es podrien beneficiar de la rebaixa al rebut de la llum”. Malgrat tot, diu que no hi ha “res en ferm” i que caldrà “llegir la lletra petita”. Des de la capital comarcal, Maria Pilar Cases, batllessa de Tremp, recorda que durant la reunió els van ensenyar els plànols de per on aniria i els van dir que la seva idea és “donar la llum domèstica de franc per a tots els veïns del municipi”, però alerta que a la pregunta de com ho faran no haurien sabut donar resposta. “És impossible perquè, entre altres coses, hi ha l’IVA, que s’ha de pagar, uns impostos que s’han de pagar. Com ens garantiu que durant quaranta anys tindrem la llum de franc? Com ens fareu arribar la llum? Perquè la MAT no porta la llum a les cases. Tot són supòsits i, per tant, nosaltres d’entrada no ens creiem res. Arribat el moment que sigui una cosa ferma, que ens presentessin un aval de què val la llum de totes les llars del municipi de Tremp durant quaranta anys, quan la cosa fos ferma i executable, nosaltres ho portaríem a participació ciutadana”, puntualitza des d’una taxativa incredulitat.
Els ajuntaments de la Fatarella i Corbera d’Ebre, per contra, no recorden cap oferta similar i circumscriuen la negociació a un conveni amb uns diners fixes anuals per al consistori i una compensació als particulars per cada torre i pels metres de cablejat que sobrevolen les finques. L’alcalde de Vallmoll (l’Alt Camp), Josep Lluís Cusidó, enumera quines van ser les ofertes de Forestalia en el seu cas: “Van dir que pagarien els impostos equivalents als que paguen amb els parcs solars, i que es podrien estudiar altres compensacions, sense concretar-les. Van parlar d’un conveni de quaranta anys. Això no és cert; com a màxim, els convenis poden ser de quatre anys. Si canvia l’inversionista, aquest pot al·legar que no ha signat cap compromís amb l’Ajuntament i pot quedar anul·lat”. Al municipi, on una gran pancarta a l’entrada del poble rebutja la construcció de la línia, la contestació veïnal és ferma. Joan Perelló (Fem Vallmoll), regidor de l’oposició, creu que “la forta mobilització veïnal i nacional ha obligat a l’Ajuntament a prendre partit i l’ha empès a rebutjar la MAT de manera clara i contundent”. Pel que fa al posicionament institucional, fonts del departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural que dirigeix Teresa Jordà expliquen que “el model de Forestalia no és ni molt menys el nostre, apostem per un model energètic distribuït, democràtic i participat” i confirmen que han presentat al·legacions “tant des del punt de vista de regulació energètica com ambiental i d’afectació de terrenys agraris”.
I si Forestalia canvia de mans?
Fa quatre mesos, el Fons Sobirà de Singapur va concedir un préstec de 300 milions d’euros a Forestalia per facilitar els seus plans de creixement. També ha arribat a un acord amb Bruc Energy (participada per Ontario Pension Trust), amb el compromís d’anar adquirint les centrals eòliques i fotovoltaiques a mesura que arribin a la fase de “llesta per a la construcció”. En el mateix sentit, l’acord de la companyia de Fernando Samper amb la danesa Copenhagen Infrastructure Partners apunta que Forestalia desenvoluparà 27 parcs eòlics a Terol “fins al tancament financer i l’inici de la construcció”, quan canviarien de mans. Aquest historial és el que reforça l’escepticisme de Maria Pilar Cases: “Ens pot passar com ha passat a altres ajuntaments: aquests s’ho venen a uns altres, aquests altres deixen de pagar una part, aquests s’ho venen a uns tercers i els tercers deixen de pagar, i aquí s’ha acabat. Tu et quedes amb tota la infraestructura i sense rebre un euro”.
L’ecologisme aposta pel decreixement i la transparència informativa
Des de Gepec – Ecologistes de Catalunya, entitat que ha estudiat a fons les diferents MAT projectades i ha presentat al·legacions, volen fer un toc d’atenció sobre el rerefons de l’actual transició a les energies renovables. “El nivell de consum d’energia és excessivament alt. Nosaltres apostem pel decreixement; fer un trànsit cap a les renovables pensant que mantindrem o augmentarem el consum és físicament impossible perquè el planeta té uns límits”, diu Maria Cervera, tècnica de defensa ambiental de l’entitat. Quim Guasch, també tècnic de defensa ambiental de Gepec – EdC, valora la mobilització i la necessària transparència informativa d’ajuntaments, consells comarcals i Generalitat de Catalunya. “Vam elaborar unes al·legacions tipus perquè les persones afectades directament o indirectament per la MAT poguessin presentar-les a les administracions competents i en total unes 600 persones van omplir els formularis. És una mostra més de com el territori un cop s’assabenta i té informació es mou i s’articula una resposta”, rebla.
