Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Feminisme low cost

Quan ja fa un mes de la vaga del 8-M, Marisa Fernández de Dones Juristes critica que moltes declaracions de principis feministes quedin en paper mullat. “La igualtat i la llibertat de les dones no es guanya únicament el 8 de març”, recorda. L’article forma part de la sèrie de col·laboracions d’opinió i anàlisi que la ‘Directa’ posa a disposició de diversos espais i col·lectius socials

| Vitxovola

8 de març. Debats i discursos sobre el feminisme, actuacions públiques per visibilitzar les dones, anàlisi d’avenços i retrocessos en matèria d’igualtat; totes les capçaleres i tribunes de premsa ens recorden la discriminació de les dones: números especials, dades, entrevistes a dones. Un editorial d’un dels principals mitjans de comunicació escrit en català parla de revolució femenina, d’un tsunami de llibertat, igualtat i reformes; tanmateix, després del dia 8, ve el dia 9 i el dia 10 i el dia 11, i aquest mitjà continua amb només un 20% d’articles d’opinió signats per dones. Revolució de butxaca.

Per primer cop en molts anys, el 8 de març de 2019 no va ser una diada reivindicativa minoritària; la nova onada feminista es va aixecar contra les violències sexuals patriarcals en massives protestes arreu del món: les xarxes socials van estar un factor clau d’aquest ressorgiment, impulsades per moviments com el #MeToo o #Yositecreo; el fil comú és la consciència que les violències patriarcals van més enllà de l’àmbit domèstic.

Les violències sexuals no són noves però estaven ocultes, interioritzades, silenciades socialment. Mai tantes dones, i també homes, s’havien vist reconegudes; l’èxit de la campanya va consistir a apel·lar totes i cada una de les dones, que no són ni pitjors ni culpables per haver estat assetjades, abusades i agredides. Som al principi de la fi del silenci.

Les violències sexuals estaven ocultes, interioritzades, silenciades socialment. L’èxit de la campanya #Yositecreo va consistir a apel·lar totes i cada una de les dones, que no són ni pitjors ni culpables per haver estat assetjades, abusades i agredides

Les protestes feministes no s’aturen, hem assistit per segon any consecutiu a una jornada de vaga i de manifestacions massives arreu del món. L’empenta de les joves que estan fartes de ser assetjades, fartes d’anar amb por pel carrer; les dones que volen ser lliures i no valentes. 1.000 Motius.

Estem en un temps nou, a l’inici d’una nova onada feminista que vol visibilitzar les dones i lluita per la igualtat de drets, però ens preguntem si malgrat els avenços, estem fent molt soroll per a no res. Hi ha un cert décalageentre el 8 de març i la situació real de les dones; el dia a dia ens retorna a la subtil, poderosa i a voltes invisible discriminació. La immensa marea del 8 de març de 2019 no ha tingut a penes repercussió en la vida de les dones; no hi ha hagut canvis reals en temes fonamentals com les violències masclistes, la representació de les dones als mitjans de comunicació i d’opinió o als llocs de responsabilitat política i social. Tot plegat no serveix de res si després no hi ha un canvi real de polítiques, actituds i consciència.

Els resultats no estan al mateix nivell de les manifestacions massives de dones que surten i lluiten per la seva llibertat; la reacció s’ha fet notar amb propostes de polítiques natalistes i contra els drets sexuals i reproductius de les dones, amb propostes d’apropiar-se dels cossos de les dones migrades per arrabassar-les els seus fills i filles, amb propostes de colonitzar les dones.

La igualtat i la llibertat de les dones no es guanya únicament el 8 de març, es guanya cada dia en la vida que transcorre a dins, intramurs

La igualtat i la llibertat de les dones no es guanya únicament el 8 de març, es guanya cada dia en la vida que transcorre a dins, intramurs, perquè com diu Eulàlia Lledó, en les situacions extremes, més al límit, més desesperades, hi ha sempre la tasca inestroncable, imparable, inoblidable, que sosté la vida i la fa possible. La immensa capil·laritat del 8 de març no ens pot fer oblidar que estem lluny de l’exercici de la plena sobirania de les dones.

El feminisme ha de ser una aliança global de totes les dones contra el patriarcat, hem de lluitar contra les discriminacions de les dones i especialment quan convergeixen diversos eixos de discriminació, com l’origen, el color de la pell, l’edat, la classe social, la situació migratòria, la diversitat funcional o l’orientació sexual i l’expressió de gènere. Allò que anomenem la interseccionalitat. I bàsicament, cal lluitar contra la desigualtat estructural, la que permet i fa possibles les desigualtats contra les dones, la que oprimeix les dones pel fet de ser-ho.

El 8 de març està de moda però el feminisme és més, molt més. El feminisme és un concepte revolucionari antipatriarcal i anticapitalista que fa trontollar els fonaments socials.

Volem i necessitem més feminisme cada dia de l’any.

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU
Error, no Advert ID set! Check your syntax!