S’apropa el 8 de març i nombrosos col·lectius feministes anticapitalistes comencen a preparar la jornada, emmarcada en un moment d’augment de la repressió institucional encarnat per diferents judicis contra activistes del moviment. Des dels col·lectius es desenvolupen estratègies polítiques per denunciar la repressió jurídica i policial, tot sovint emparada en la llei orgànica 4/2015 de protecció de la seguretat ciutadana, coneguda popularment com a llei mordassa.
La repressió que ha patit el moviment feminista en els últims anys es basa en processos simultanis i constants de baixa i alta intensitat: criminalització mediàtica, multes, detencions, violència policial i institucional, així com processos judicials i administratius de llarga durada. És el cas de 8 Mil Motius, un grup feminista de Sant Cugat del Vallès (el Vallès Occidental) que durant el 8 de març de 2018 van tallar les vies de tren de la localitat al llarg de dues hores, una acció que va acabar amb set dones identificades i citades a declarar acusades de desordres públics i atemptat contra l’autoritat, amb una personació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), que reclamava 26.000 euros de responsabilitat civil i tres anys i mig de presó a cadascuna.
La vista s’havia de celebrar l’11 de gener, però dos dies abans els van notificar la cancel·lació per la pèrdua de documentació per part del jutjat. “Fa cinc anys que esperem saber si la resposta justa al tall de vies és la privació de llibertat durant tres anys”, van assenyalar membres del col·lectiu en una roda de premsa davant de l’estació de FGC de Sant Cugat. “Són procediments judicials eterns, que volen desgastar-nos, desmoralitzar-nos i desmobilitzar-nos”, apunta Maria Gordillo, una de les militants encausades. “Hi ha una onada de feminicidis, la violència masclista està en auge, la precarització de la vida no s’acaba i els suposats governs progressistes es dediquen a vendre mesures que no serveixen mentre ofeguen als moviments populars que intenten donar resposta a les condicions de vida que patim per ser dones treballadores”, afegeix Gordillo.
Per la vaga general de 2018, l’Assemblea Feminista de València va rebre onze multes, i vuit sancions més per la de l’any 2019
Des de 8 Mil Motius defensen que l’absolució és l’única sentència que acceptarien, en el seu cas i “en tots els casos repressius que hi ha actualment als Països Catalans”, tot recordant que dos dies abans de l’anul·lació del seu judici, el 9 de gener, es va fer pública la sentència del cas “Hi érem totes”, protagonitzat per un grup de dones que van ser identificades i encausades durant la vaga general feminista del 8 de març de 2019 al Bages i al Moianès. De les deu processades, tres van ser condemnades per delicte d’atemptat contra l’autoritat amb una pena de presó de sis mesos, 180 euros de pena de multa pel delicte lleu de danys i el pagament de 360 euros en concepte de responsabilitat civil. Malgrat l’aportació de testimonis que de forma clara contradeien el que els Mossos d’Esquadra afirmaven: “És molt complicat seguir una estratègia a escala jurídica quan la paraula d’un mosso d’esquadra fa caure la presumpció d’innocència”, comenta Meritxell Brun, una de les tres dones condemnades.
Diverses advocades estan posant de manifest la vulneració de la presumpció d’innocència, i és que, com comenta la lletrada d’Alerta Solidària Maria Josep Martínez, “els jutjats i l’administració emparen l’abús policial cap a les manifestants perquè atorguen superioritat als testimonis policials”. En un comunicat emès el mateix dia de la sentència, el grup de suport afirmava que “no només pretén condemnar tres feministes de Manresa, sinó també qui es mobilitza. Les deu companyes del Bages i el Moianès fa quatre anys que arrosseguen el procés judicial en què se les ha criminalitzat i se les ha intentat paralitzar amb peticions que amb la sentència s’han demostrat absolutament desproporcionades”.
Una persecució de la mà de la ultradreta
A l’informe “Repressió i gènere. Resistències i aportacions a la lluita antirepressiva des dels feminismes” de la plataforma Defender a quien defiende, la sociòloga i investigadora d’Irídia Clara Camps apunta que “quan el conflicte polític i social creix en les societats que es defineixen com a ‘democràtiques’, la repressió de la protesta o de la dissidència política per mitjà del sistema penal es presenta com a mecanisme clau per a mantenir l’ordre instituït”. A això s’hi afegeix el fet que la repressió “cap a les dones i identitats dissidents també té un component de control que permet dirigir conductes públiques i privades per mitjà de la imposició d’una moral o una cultura oficial”.
Aquesta repressió necessita grups de pressió per reforçar el marc ideològic en què es fonamenta. Organitzacions catòliques com l’Opus Dei o la Legió de Crist i grups fonamentalistes com Hazte Oír llancen missatges contra el que anomenen “ideologia de gènere” i es presenten com a acusació particular enfront de les activistes feministes. És el cas de les cinc condemnades a un any de presó per l’Audiència de Palma amb motiu de la protesta contra l’avantprojecte de reforma de la legislació de la llei d’interrupció voluntària d’embaràs, duta a terme a l’església de Sant Miquel de la capital mallorquina l’any 2014. O el cas del col·lectiu Subversives de Castelló, l’assemblea feminista del nord del País Valencià que compta amb dues joves acusades de desobediència a les autoritats i una sanció de 601 euros, així com una querella interposada per Vox arran d’una besada popular que el col·lectiu va convocar per mostrar el seu rebuig a un míting del partit ultradretà a Castelló l’octubre de 2019. La formació les acusa d’un delicte d’amenaces i d’odi, perquè, segons van reflectir en l’escrit d’acusació, les pintades “es realitzen amb l’ànim manifestament deliberat de causar el terror, tant a ell [Santiago Abascal], com als seus integrants i simpatitzants”. “Al País Valencià, com més avancem en drets per a les dones i les identitats dissidents, més avança també l’extrema dreta per intentar acovardir-nos i evitar que fem una tasca política”, comenta Clàudia Massó, militant de Subversives que prefereix fer servir un pseudònim per seguretat.
També durant els anys 2018 i 2019 a la ciutat de València es va poder viure una forta repressió policial en diversos punts de la ciutat, amb la persecució de les piqueteres al barri de Benimaclet, la violència policial contra les vaguistes el 8M al rectorat de la Universitat de València o una vigilància constant per part dels cossos policials que ha donat lloc a desenes d’identificacions.
Arran de la vaga general de 2018, l’Assemblea Feminista de València va rebre onze multes, i de la de 2019, vuit. Avui dia els queden tres judicis que se celebraran el 5 i 7 de febrer i el 9 de març d’enguany. “En comptes de fer un judici conjunt en el mateix lloc i en la mateixa data, els han separat tots de forma individual, jugant amb la il·legalitat que té la llei mordassa, que no permet una presumpció d’innocència i dona per veraç el que diu el cos policial”, comenta Mireia Biosca, militant de l’assemblea.
Organitzar-se col·lectivament
És evident que un dels objectius de la repressió és la desmobilització popular. Els diferents col·lectius asseguren que si hi ha moviment, hi haurà repressió . Però sentencien també que “ni les seves lleis, ni la seva policia, ni els seus jutjats podran aturar el moviment feminista”, que en els últims anys ha estat capaç de generar un discurs subversiu que revisa de forma transversal totes les capes de la societat. Un discurs que ha tingut una influència clara en la repressió i la seva visibilització en la lluita feminista i en moltes altres, com la del dret a l’habitatge, l’antifeixisme o l’antiracisme.
Diverses advocades posen de manifest la vulneració de la presumpció d’innocència en casos contra els feminismes
“Des de l’última convocatòria de vaga feminista vam veure necessari estrènyer els lligams que teníem amb tots els col·lectius dels Països Catalans, i de fer una coordinació territorial per generar un espai de treball perquè tinguérem una organització i formació conjunta”, comenta Biosca. Gràcies a reforçar i teixir nous lligams amb els col·lectius propers, formar grups de suport, caixes de resistència, campanyes, treballar la perspectiva psicosocial i recórrer a advocades feministes, el moviment “ha demostrat la seva capacitat mobilitzadora i de resiliència”, afirma l’advocada Martínez.
“Nosaltres hem continuat replicant tot el que ens feia sortir al carrer a la vaga aquell dia i hem situat la por com una realitat que passa. La repressió la combatem col·lectivament perquè ens afecta també col·lectivament, i és des d’aquí que creixem, perquè ho fem amb por, però ho fem. Mentre estrenyin, nosaltres seguirem amb més ganes que mai”, afirma Maria Gordillo.
