Impressions

Feminista i

22/09/2016

Sóc feminista i cristiana. Creient i practicant dels valors de l'Evangeli en la mesura que el meu ego i les meves ferides m'ho permeten. L'oració forma part de la meva quotidianitat i no entenc Déu sense la trobada amb l'altre, tant si és creient (budista, hinduista, cristià, musulmà, jueu, panteista o el que sigui) com si no ho és. No entenc Déu sense la compassió (cum patior, 'patir amb'), sense el "res humà no m'és aliè", sense l'amor incondicional. Sense la llibertat de ser qui som i de qui podem arribar a ser.

Sóc feminista, cristiana i lesbiana sense pedigrí. A l'armari fins als trenta i pocs. De cos normatiu que estimo uns dies i rebutjo uns altres. Escèptica en teoria davant del poliamor, i experta a la pràctica a fotre'm en triangles amorosos, quadrilàters eroticofestius i pentàgons impossibles. Sóc feminista que pretén desmuntar l'amor romàntic i no pot obviar les dependències emocionals que han teixit la seva història. Que sovint s'enxampa buscant metàfores originals per no dir que té papallones a l'estómac, i s'enamora hasta las trancas i contradiu amb els actes totes les teories que tenia ben apreses. Sóc, fins i tot, feminista que odia els armaris i algun cop es fica dins l'armari de l'armari de l'armari cedint no sap com a clandestinitats que no són decisió seva.

Sóc feminista, cristiana i lesbiana sense pedigrí. A l'armari fins als trenta i pocs

Sóc feminista, cristiana, lesbiana sense pedigrí i òrfena de mare sense desig de ser mare. Admiradora fervent de les llevadores que acompanyen a néixer a casa després de dues cesàries i converteixen l'espai quotidià en un temple de silenci, de respecte i d’amor absolut. Militant contra la violència obstètrica en totes les seves formes. Defensora del dret a l'avortament i del dret a escollir lliurement si es vol ser mare i com ser-ho.

Sóc feminista i filòloga que no fa servir el femení plural genèric i que sempre té mandra còsmica de parlar del tema. Que en la quarantena se sent el formatge d'un entrepà meravellós: per dalt, les feministes de més de cinquanta, gegantes que ens han obert camins que eren impossibles; per baix, les feministes en la trentena, valentes i lliures, fortes i sense pèls a la llengua. I tinc la fe intacta en la generació de la vintena. Sóc feminista amb màster en la diferència sexual i encara sense discurs ni tendència ideològica definida. Radical, potser. D'arrel. Sovint desubicada, desorientada, que a vegades no sap si està emprant els termes adequats i es bloqueja i millor calla i altres vegades se li'n fot i tira milles i ja en sortirem si n'hem de sortir.

Que té ràbia de tenir por quan torna a casa de nit. Aspirant a boxejadora que encara no ha sabut defensar-se amb els punys de les agressions masclistes

Sóc feminista que no odia els homes que no agredeixen. Que té por quan torna a casa de nit. Que té ràbia de tenir por quan torna a casa de nit. Aspirant a boxejadora que encara no ha sabut defensar-se amb els punys de les agressions masclistes. Que no ha explicat mai públicament les agressions masclistes que ha patit. Que admira profundament les dones que ho han fet i no considera que siguin menys les dones que no ho han fet.

Sóc feminista de pell blanca i sang araucana i mediterrània. Sense opinió sobre molts temes. Feminista que mira porno. Feminista i nudista. Feminista i carnívora. Feminista i tieta motivada. Feminista i fan d’algunes chonis. Feminista i pacifista. Feminista i independentista. Feminista i anticapitalista. Feminista sense por dels -istes ni dels -ismes.

Feminista i. Perquè res del que he dit no es contradiu, ni em contradiu.

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: