El 13 de juliol de 2006, el Consorci de Residus del Vallès Occidental va aprovar la convocatòria de licitació per a la construcció del Centre de Tractament de Residus del Vallès Occidental (CTR-Vallès) a Vacarisses. A més de la modalitat de contracte i el procediment d’adjudicació, des d’aleshores, s’han pres tota una sèrie de decisions que Fiscalia ha decidit investigar. Les diligències són fruit d’una denúncia de les Candidatures Alternatives del Vallès (CAV), sota la coalició municipalista CUP-Poble Actiu, presentada a finals del 2018, on apunten possibles delictes de prevaricació continuada, malversació de fons públics i falsedat documental.
El Consorci, que protagonitza també la peça 31 del cas Mercuri de corrupció, estava sota la gerència de Francisco Fernández Ortega, que va formar part de l’executiva del PSC de Sabadell i va ser Secretari d’Organització, i presidit per Juan Carlos Sánchez Salinas en el moment de l’adjudicació, que era tinent alcalde d’Urbanisme de Sabadell amb Manuel Bustos, a qui va substituir a l’alcaldia el 2013, precisament, per la seva imputació per corrupció.
L’informe de la Sindicatura de Comptes de 2016 ja alertava que, contradient els plecs de condicions, el mateix dia, abans que s’aprovessin, l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) i el Consorci van signar un conveni per finançar el Centre de Tractament de Residus del Vallès
Tots dos van donar el vistiplau per iniciar el procediment de licitació que està sota la lupa de Fiscalia. Per una banda, van escollir la modalitat de concessió d’obra pública, que obliga el contractista a assumir la construcció de la infraestructura i el risc de les inversions realitzades. L’informe de la Sindicatura de Comptes de 2016 ja alertava que, contradient els plecs de condicions, el mateix dia, abans que s’aprovessin, l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) i el Consorci van signar un conveni per finançar el Centre de Tractament de Residus del Vallès. En comptes de l’adjudicatària, seria una subvenció de 94,53 milions d’euros la que finançaria l’obra. Per altra banda, el procediment es va aprovar d’urgència. A la denúncia, les CAV subratllen que no hi havia “causes justificades” per a aquest tipus de tramitació, però que a més, sota aquest pretext, el Consorci va “saltar-se els tràmits que la llei en cap cas permet no complir en cas d’urgència”.
Finalment, l’adjudicació se la va endur la Unió Temporal d’Empreses (UTE) conformada per Hera-Amasa, Urbaser i FCC, que competia amb la UTE Cespa Gestión de Residuos-Ferrovial Agroman. La segona proposta no aportava el terreny o la proposta on s’havia d’ubicar el Centre de Tractament, un requisit que la mateixa Sindicatura va titllar de contrari a la normativa.
Modificacions del contracte
A partir d’aquí, la demanda recull tota una sèrie de presumptes irregularitats que inclourien modificacions del contracte. El 15 de novembre del 2010 es va aprovar un increment pressupostari de 15,69 milions d’euros, que representa, segons la Sindicatura, un 20,9% més respecte al contracte inicial. L’informe del Consorci per a l’Agència de Residus de Catalunya establia que “en cap cas” superaria el 20% del preu original, però a més, van esquivar que la Comissió Jurídica Assessora supervisés l’expedient complet.
El Centre de Tractament havia d’estar conformat per la planta Resta i la planta Form, però el 19 de juny del 2013, el contractista va sol·licitar la resolució parcial del contracte per no tirar endavant la construcció de la planta Forn, tot i que l’obra estava iniciada, a causa de la davallada de les previsions de recollida de residus. Tot i així, el Consell Plenari del Consorci de Residus va aprovar-ho “de mutu acord” amb l’abonament a l’UTE de 1,74 milions d’euros. A més, la planta Resta es va lliurar, segons la Sindicatura, “sense superar totes les proves d’idoneïtat i sense llicència mediambiental de l’Ajuntament de Vacarisses”, un fet que incompleix el contracte. L’article 18 del plec de clàusules estableix que si s’iniciés el període de concessió sense finalitzar amb èxit les proves de rendiment, la penalització per retard seria la manca de pagament al concessionari del cànon de retorn de la inversió, que en aquest cas no va existir perquè l’Agència de Residus havia subvencionat la instal·lació.
El Consorci esquitxat per Mercuri
“Cristian, Marta Solé, Alba, Ana Carrasco (…) pràcticament és tot eh?, ho dic Manuel per a què avaluïs els riscos, vale? (…) tot el consorci de residus, pràcticament tot és partit”. L’abril de 2012, Francisco Fernández Ortega – exgerent del Consorci per la Gestió de Residus- advertia Manuel Bustos Garrido. Són converses incorporades a la peça 31 del cas Mercuri, que investiga les possibles irregularitats en la contractació de diferents persones al Consorci, entre 2011 i 2012. Precisament, Juan Carlos Sánchez Salians, president del Consorci quan es va adjudicar la construcció del Centre de Tractament, hauria signat totes les contractacions de personal.
La peça 31 del cas Mercuri investiga les possibles irregularitats en la contractació de diferents persones al Consorci, entre 2011 i 2012. Precisament, Juan Carlos Sánchez Salians, president del Consorci quan es va adjudicar la construcció del Centre de Tractament, hauria signat totes les contractacions de personal
En les converses intervingudes, s’evidencia l’interès de Bustos d’incloure Cristina Sánchez Garcia al Consorci i les advertències de Fernàndez Ortega de què podia cridar l’atenció. En la mateixa conversa se n’extreia que l’alcalde havia gestionat el trasllat de Marta Solé Costa com a interina del Consell Comarcal, fins aleshores cap de Protocol de l’Ajuntament de Sabadell. Entre els noms incorporats a les investigacions policials, també apareix Alba González, que va ser número 15 de les llistes del PSC, va formar part del Govern de Bustos i després va ser contractada en tres ocasions pel Consorci. La regidora socialista Ana Carrasco també va ser contractada per l’ens de residus com a interina durant mig any.
En el mar del cas Mercuri, el passat mes de setembre, el jutjat d’instrucció número 1 de Sabadell va considerar que Manuel Bustos i alts càrrecs del Consistori, en mans del PSC, i de l’adjudicatària d’escombraries de la ciutat Smatsa van desenvolupar activitats il·lícites per obtenir beneficis econòmics. El grup, de divuit persones, estava sota el comandament de Francisco Bustos, germà de l’exalcalde socialista i aleshores regidor, i Xavier Izquierdo, exdirector de l’Àrea de Relacions Ciutadanes i Espai Públic. Tot, amb el coneixement, beneplàcit i consentiment de l’exalcalde.
