La cooperativa audiovisual Saurines publica en obert el documental La Vall del Francolí. L’alè del camp, on al llarg de cinquanta minuts s’explica en profunditat i amb diversitat de veus la problemàtica mediambiental i sobre la salut que provoca la presència de la petroquímica des de fa dècades a la comarca del Tarragonès
“Fa més de quaranta anys es va imposar un model de desenvolupament econòmic que va portar feina i riquesa als pobles on es va implementar però que a la llarga ha hipotecat el territori, problemes de salut i contaminació ambiental han fet que avui en dia el que en un moment es va considerar progrés ara es posi en qüestió”. Amb aquest punt de partida, la cooperativa audiovisual Saurines –amb seu a Valls i quatre anys de vida– ha desenvolupat el documental La vall del Francolí. L’alè del Camp. El projecte dona veu a les habitants d’aquest territori de l’interior de la comarca del Tarragonès ferit des de fa dècades per una petroquímica que amb les seves omnipresents xemeneies incandescents manté la població en permanent alerta. Fums, olors, sorolls i plans d’evacuació i emergència ja formen part de la vida de la gent del Morell, Constantí, la Pobla de Mafumet, Vilaseca, Tarragona, Puigdelfí, Perafort i un llarg etcètera de municipis.
El fil argumental del documental gira al voltant de la contaminació de l’aire, el sòl i les aigües produïda per la indústria petroquímica al Camp i se centra en el canvi experimentat en la opinió de la societat civil al llarg de la darrera dècada
Tot el fil argumental del documental –que el passat 20 de novembre es va projectar al Festival de Cinema i Drets Humans– gira al voltant de la contaminació de l’aire, el sòl i les aigües produïda per la indústria petroquímica al Camp (amb especial impacte per part de l’empresa Repsol), i se centra en el canvi experimentat en la opinió de la societat civil al llarg de la darrera dècada, en que han augmentat les denúncies cap a la manca de responsabilitat de les empreses químiques i administracions davant els repetits incidents de contaminació lumínica, sonora i ambiental.
“Els habitants de la Vall del Francolí van perdre la capacitat de presa de decisions sobre el lloc on vivien i la gestió del seu paisatge, ara dècades després potser ja és massa tard per un canvi cap a un model econòmic respectuós amb el medi-ambient i només els queda una opció, vetllar per la seva salut”, reflexionen des de Saurines, que des de l’hivern de 2017 i fins a l’estiu de 2018 van entrevistar Neus Roig i Josep Maria Torres (Plataforma Cel Net), Joan Pons (Gepec-EdC), Pere Plana (pagès de Constantí), Pere Guinovart (alcalde del Morell), Josep M. Gasull (extreballador de Repsol al recinte de la petroquímica), Tamara Ruiz i Miguel Arroyo (veïns dels barris de Ponent de Tarragona), Pep Oncins (veí de Vila-seca), Eli Borrell (Protecció Civil a Tarragona), Francisco Javier Roca (director del Laboratori del Centre de Medi Ambient de la UPC), Mercè Rius (directora general de Qualitat Mediambiental i Canvi Climàtic de la Generalitat), Enric Rovira (director de l’Observatori de Salut i Medi Ambient del Camp de Tarragona) i Ferran Campillo (pediatre). Cap representant de la patronal de les empreses de la petroquímica hi va voler aparèixer.
