Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Xavier Roca i Eva Gallego, investigadores del Laboratori del Centre de Medi Ambient de la UPC

“Quan es comença a saber que hi haurà un estudi, l’emissió de contaminants baixa de cop”

Xavier Roca, investigador del Laboratori del Centre de Medi Ambient de la UPC - Victor Serri / Victor Serri

Formen part de l’equip del Laboratori del Centre de Medi Ambient de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Roca n’és el director tècnic i hi treballa des de 1981. Investiguen la qualitat de l’aire al nostre país, tant pel que fa a les emissions com a les immissions–efectes d’un contaminant sobre la salut o el medi ambient. S’ofereixen a administracions locals, empreses o particulars. Entre 2012 i 2014 van estudiar, per encàrrec de diversos ajuntaments, la qualitat de l’aire al voltant del polígon nord de la petroquímica de Tarragona. El seu informe alertava de pics amb elevada concentració de benzè a Constantí i d’1,3-butadiè al Morell i Perafort i Puigdelfí. Consideren necessària la creació d’un organisme independent que controli, sota el paraigua del Parlament de Catalunya, la qualitat de l’aire que respirem.

Quan feu estudis, hi col·laboren tots els agents implicats?

Normalment configurem els estudis a través d’entitats públiques, a través de la col·laboració dels ajuntaments. Una de les parts importants de les tecnologies que hem implementat és el control social, és a dir, la participació de l’afectat dins del procés de control.

Heu analitzat la qualitat de l’aire al voltant de la petroquímica de Tarragona. Quins van ser els resultats?

Estem parlant de l’any 2011-2012, quan hi va haver uns certs contactes amb entitats de Tarragona, com Cel Net i el Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans (GEPEC), i a través seu es va constituir un projecte finançat pels ajuntaments del Morell, Constantí, Perafort i Puigdelfí i Vilallonga del Camp. La finalitat era tenir un coneixement més ampli de la qualitat de l’aire, ja que els alcaldes deien que l’administració sempre donava la qualificació de l’aire com a bona, i això, per a ells, en una trajectòria de quaranta anys, era difícil d’entendre. Van voler contractar una entitat independent, de fora del territori de Tarragona, que tingués la capacitat de fer aquest tipus d’estudi, i es va iniciar un control de tots aquells contaminants que en principi no tenien un control continuat dins de l’àmbit d’impacte del polígon nord de la petroquímica. La idea era que això fos continuat en el temps, ja que quan estableixes un cert nivell de control en una zona, la qualitat de l’aire acostuma a millorar. Teníem dos objectius: tenir un coneixement més ampli del nivell de concentració de contaminants i introduir un cert nivell de controls que fes que els nivells anessin baixant o, com a mínim, es mantinguessin. Vam trobar valors rellevants del compost 1,3-butadiè, sobretot als municipis del Morell i Perafort i Puigdelfí, bàsicament per l’impacte d’una planta d’aquest producte que hi ha al polígon nord, i són les dues àrees urbanes més properes. També vam detectar concentracions elevades de benzè
a Constantí. Després de fer-se públic l’estudi, Constantí se’n va deslligar, després se’n van deslligar Vilallonga del Camp i Perafort i Puigdelfí, i només va continuar el Morell, on es van seguir fent controls els anys 2015 i 2016, però
a partir de 2017 no hi va haver cap més tipus d’iniciativa en aquest sentit.

Quan hi ha coneixement que s’està fent un estudi, millora automàticament la qualitat de l’aire?

“Com a ciutadà no entenc que un ajuntament es retiri d’un projecte que l’única finalitat que té és millorar la qualitat de vida de la gent”

La gent té un cert coneixement que té una mala qualitat de l’aire quan té episodis de contaminació, de molèsties o d’olor. En qualsevol àrea urbana, quan iniciem un estudi, si hi ha un registre d’episodis –que normalment hi és–, el nivell de contaminants baixa de cop, de manera exponencial, ja des que es comença a dir que s’iniciarà l’estudi. Quan s’intueix un cert nivell de control hi ha una reacció per part de les activitats de reduir emissions o de treballar millor. Com que la resposta és molt ràpida, això dona peu a pensar que es pot treballar millor sense haver de fer inversions realment importants. Això és un fet: en el 100% dels estudis es dona aquesta circumstància.

Com s’explica que alguns ajuntaments encarreguin l’estudi i, quan coneixen les dades rellevants d’alguns contaminants, es retirin?

Caldria preguntar-ho a ells directament. Jo, com a ciutadà, no ho entendria; sobretot perquè es van trobar nivells rellevants. La finalitat de l’estudi no era la fiscalització o fixar-se en una activitat o altra, sinó la millora d’aquesta qualitat de l’aire; és a dir, partim d’uns valors, què és el que hi ha i, a partir d’aquí, comencem a treballar per la millora de la qualitat de l’aire. L’estudi no estava dirigit a la indústria química en concret, sinó a qualsevol activitat que hi hagués a la zona, també les plantes incineradores, etc. Com a ciutadà no entenc que un ajuntament es retiri d’un projecte d’aquest tipus que l’única finalitat que té és millorar la qualitat de vida de la gent del teu municipi.

En quina metodologia vau basar l’estudi? Perquè podeu dir que sou independents…

Ho som des del punt de vista que no hi ha ningú que influeixi en els nostres resultats. A més, durant anys, hem intentat desenvolupar metodologies que estiguessin al primer nivell en l’àmbit internacional, tant pel que fa al control químic com a la modelització numèrica, la utilització de models matemàtics per predir zones d’impacte i, bàsicament, el disseny d’equips específics per poder millorar la captació de nivells episòdics, que això sempre ha estat una cosa problemàtica. La nostra manera de treballar és aquesta i creiem que hauria de ser la del país, amb les millors tecnologies possibles a aplicar i amb absoluta independència de resultats. Quan hi ha un cert nivell d’ingerència, nosaltres parem i no continuem. Aquesta és l’única manera de treballar, i encara més quan es tracta d’una entitat pública com nosaltres.

“La independència de resultats en molts sectors del país sembla que no interessa, però és la nostra manera de fer i continuarem intentant-ho” |Victor Serri

En la vostra llarga trajectòria us heu trobat amb algun cas d’ingerència?

Sí, en alguna ocasió. En aquest darrer any, fins i tot, amb ingerència de la universitat, cosa que mai havia estat així. Les coses estan canviant i mantenir la independència sense pressions cada vegada és més complicat. No només pressions pel que fa a resultats, sinó també l’accés a poder desenvolupar projectes o activitats concretes. Tenir independència de resultats en molts sectors del país sembla que no interessa excessivament, però és la nostra manera de fer i continuarem intentant-ho.

Quins són els errors més comuns en la metodologia dels estudis sobre la qualitat de l’aire?

Fer estudis és complex perquè has de mirar d’obtenir representativitat dels valors que hi ha que reflecteixin la realitat. Una manera de fer-ho és mesurant cada dia, totes les hores del dia, tots els dies de l’any, però el cost d’això seria inassumible. Per això el que fem és, mitjançant models matemàtics –incorporant-hi les variables meteorològiques–, veure quins són els períodes de l’any i les hores del dia en què les activitats impacten sobre una determinada àrea urbana, per minimitzar costos i tenir valors representatius de les forquilles horàries amb major impacte i amb menor impacte. Per tant, aconseguim el rang de concentracions en el qual es mou aquella àrea urbana. Mesurar per mesurar, anar un dia o una setmana sense tenir aquesta informació prèvia pot suposar que estiguis mesurant a contravent i, per tant, aquells valors que obtinguis no tinguin cap tipus de representativitat. Així minimitzem costos, un cost addicional que pensem que no hauria de recaure en l’administració local sinó en el govern del país. L’impacte en les àrees urbanes és molt diferent segons les zones del país. Al Camp de Tarragona, amb una concentració molt important d’activitats emissores, s’hauria de desplegar un programa específic, amb control d’una sèrie de contaminants que no s’estan controlant. No ens podem quedar en el control de quatre o cinc compostos, o controls puntuals que es fan de manera aleatòria i sense cap justificació a nivell meteorològic. Sempre l’error principal és que les dades que s’obtenen no són representatives.

Quan apareix un estudi amb resultats en un sentit, acostuma a aparèixer un altre estudi encarregat per les empreses emissores amb resultats contraposats. Com s’explica? Tots els estudis els fan professionals que utilitzen una metodologia científica?

No només hi ha contrainformes per part d’empreses, sinó també per part de l’administració. Aquí, el que cal és comparar els estudis, perquè no estan fets amb la mateixa metodologia ni rigorositat. El problema és que hi ha d’haver algú que hi entengui i faci aquesta valoració. Normalment, el contrainforme té un nivell bastant més baix des d’un punt de vista tecnològic.

No hi ha cap organisme de la Generalitat que pugui fer aquesta valoració independent?

No, perquè la mateixa Generalitat és part implicada en el sistema. Quan a vegades hem parlat amb alguns polítics, els hem dit que s’hauria de crear una entitat que només sigui depenent del Parlament de Catalunya, que no estigui controlada per un determinat Govern i que tingui independència a l’hora de valorar els estudis que es facin. Hi ha agències de residus, de l’aigua; però de l’aire no en tenim, no s’ha plantejat mai.

Estàs proposant la creació d’una mena de sindicatura de la qualitat de l’aire?

Sí, hauria de ser una estructura similar a les sindicatures de Comptes o de Greuges. La valoració de la realitat d’un país s’ha de poder fer a través d’una entitat que sigui independent i que tothom tingui confiança en la seva feina. En l’àmbit de la qualitat de l’aire, la desconfiança de la ciutadania és total, respecte a l’administració, respecte a entitats públiques o privades que ho mesuren, perquè tot va en funció dels resultats que s’obtenen. Quan els valors són alts ets un alarmista social, quan els valors són baixos estàs venut al sistema. No és això. S’ha de valorar si l’estudi està ben fet, si s’utilitzen les millors tecnologies a escala internacional i que tothom pugui tenir confiança en els resultats, siguin alts o siguin baixos.

En el cas de la petroquímica de Tarragona, el resultat dels vostres estudis indiquen que la qualitat de l’aire pot ser perjudicial per a la salut?

A la zona d’impacte del polígon nord hem vist que tenim una problemàtica episòdica, no durant tots els dies de l’any. Això sí, en els episodis que vam trobar els anys 2012-2014 i més recentment, entre 2016-2017 –que sembla que repuntin–, vam detectar emissions que impacten en àrees urbanes de compostos que, a més, són cancerígens: el benzè a Constantí i l’1,3-butadiè al Morell i Perafort i Puigdelfí. També vam mesurar altres compostos, com els clorats, que estaven dins d’uns valors normals, no sobrepassaven criteris de qualitat a escala internacional.

Quan es detecten nivells excessius, es poden prendre mesures que obliguin les empreses a actuar?

Si parlem de l’1,3-butadiè, no hi ha cap legislació al país, no hi ha cap nivell de qualitat exigible; en altres països sí que hi és. Hi ha un problema important de manca de legislació quant a criteris de qualitat, nivells d’emissió i d’immissió, de tota la contaminació orgànica. D’entrada, desconeixem quins compostos estan emetent les empreses. L’objecte d’un estudi és la millora. Quan tens coneixement s’ha d’actuar sobre les fonts emissores, treballar per reduir les emissions; és el sistema de prevenció més eficaç. Però, compte, la cultura d’aquest país és “a mi no em controleu”.

Quin tipus d’intervenció es pot fer sobre les fonts emissores?

Mesures tecnològiques, existeixen. Tenim registres de plantes similars en altres llocs que han reduït les emissions un 70% o un 80%. Per tant, és una qüestió tecnològica i de posar els diners per poder-ho fer. Però ens trobem que la qualitat de l’aire no interessa gaire. La classe política no vol posar més nivells de control, i sembla que l’únic culpable que hi ha és el ciutadà –amb les emissions del seu cotxe. Aquest és el sistema primari que tenim. Es controla el diòxid de nitrogen i les partícules perquè hi ha la directiva europea que ho controla, però està pensada per les activitats que es fan a l’interior de les àrees urbanes, transport, calefaccions, activitats domèstiques. Però, és clar, són àrees que estan envoltades de polígons industrials que emeten de tot.

Article publicat al número 456 publicación número 456 de la Directa

Articles relacionats