A la selecció que us presentem tot seguit hi trobareu associacions, projectes que han reviscut, accions de formació i, sobretot, cooperatives de diferents branques (de treball, agràries, de consumidores i usuàries…). Els sectors productius que cobreixen també són variats: cures, alimentació, comunicació, roba, creació artística, restauració, ramaderia, agricultura, construcció, etc. És tan sols una petita mostra del mosaic d’experiències d’economia solidària vinculat a la xarxa d’ateneus cooperatius.
Catalunya central: Un supermercat cooperatiu a Manresa
Una de les fórmules que s’estan assajant perquè el moviment agroecològic creixi sense perdre el seu caràcter transformador és la creació de supermercats cooperatius. A Manresa s’està constituint la cooperativa de consumidores i usuàries SuperCoop amb la intenció d’establir-se en un espai disponible dins del mercat de Puigmercadal el primer trimestre de 2020. “A partir de la projecció del documental Food Coop i d’una jornada que vam organitzar sobre el canvi d’escala del consum agroecològic, va sorgir un grup de gent per muntar un supermercat cooperatiu a casa nostra. Ara es tracta d’aconseguir un volum de persones important per generar impacte al territori i col·laborar amb els productors locals”, comenta Alba Rojas, integrant del grup motor. SuperCoop rep assessorament per elaborar un pla d’empresa i, globalment, ja disposa d’unes 400 persones implicades, tot i que el repte és arribar a les 1.800. Un centenar estan interessades a aportar temps a la cooperativa, que podria ser d’unes tres hores mensuals. El tema de l’alimentació de proximitat ja l’han treballat a fons gràcies a l’experiència de Mengem Bages. La idea, però, és abastar un ventall de productes molt més ampli, amb articles d’higiene personal, neteja i altres béns d’ús quotidià. Algunes iniciatives que els estan ajudant a engegar el projecte són els supermercats cooperatius La Louve (París) i La Osa (Madrid).
En l’àmbit de l’atenció a les persones, el juliol de 2018 es va constituir Cuidem Lluçanès, una cooperativa de consumidores i usuàries sense afany de lucre que ofereix serveis de neteja, suport a la llar i atenció a les persones de la subcomarca. A més, està desenvolupant el servei Cuidem Plus per prestar teràpies diverses o acompanyament en el dol i les addiccions. Actualment disposa d’unes 180 sòcies procedents dels 13 municipis del Lluçanès. L’objectiu de Cuidem Lluçanès és donar resposta a dos dels reptes que té el territori: millorar l’ocupabilitat de les persones en situació d’atur –majoritàriament dones majors de 45 anys– i intentar reduir l’economia submergida, sobretot treballs a domicili de neteja i atenció a les persones grans. És un projecte que en territoris rurals amb dispersió geogràfica, població envellida i mancança de serveis pot tenir un paper important per contribuir a la cohesió social i territorial.
Coòpolis Barcelona: Rizoma, apoderament amb nom de dona
Rizoma és un projecte del sector de la jardineria, l’arboricultura i la formació integrat per tres sòcies i guardonat amb els premis Micaela Chalmeta 2019. Què els va atraure de la fórmula cooperativa? En paraules d’Hedda Katarina Olsson, una de les impulsores, “fa molt temps que treballem en precari i en ambients molt masculinitzats. Ens hem enfrontat a problemes de discriminació, conflictes laborals i constantment hem estat qüestionades pel fet de ser dones en aquest sector. El cooperativisme és un model afí a la nostra manera de funcionar en altres àmbits de la vida i ara volem apoderar-nos de la nostra situació laboral, crear condicions de treball dignes i ampliar les xarxes d’economia feminista, social i solidària”. En aquests moments es troben en fase d’acompanyament per constituir-se com a cooperativa de treball, cosa que “per a nosaltres suposa un procés molt bonic com a grup i, alhora, un repte”, asseguren Hanna Söderling i Josefine Tillberg, les dues altres sòcies de Rizoma. Estan buscant clientela per poder començar amb força i no els falten idees: promoure tallers de maquinària agrícola i forestal per a dones, fer cursos per a infants o col·laborar en projectes de reforestació en zones de guerra.
Top Manta és un projecte vinculat al Sindicat Popular de Venedors Ambulants de Barcelona per fer una cooperativa de treball i comercialitzar una marca pròpia de roba i calçat. Al mateix temps, també vol ajudar a regularitzar la situació d’aquest col·lectiu. La idea s’enquadra dins del cercle de migracions de Coòpolis, que el juny va organitzar la primera Fira d’Economia Solidària, Migrant i Diversa, una resposta per ampliar els horitzons del sector. “Aprofitant la convocatòria dels ateneus cooperatius, es va prendre la decisió de crear eines d’acompanyament a les persones nouvingudes i racialitzades, gent que a vegades no té la xarxa social ni els recursos econòmics per tirar endavant una cooperativa. Es tracta d’un acompanyament a mida en què, per exemple, tractem qüestions relacionades amb la llei d’estrangeria”, explica Luz Helena Ramírez Hache, del cercle de migracions de Coòpolis.
CoopCamp – Tarragona: Telecomunicacions mancomunades
Punt d’Accés és una cooperativa de treball que aposta per les xarxes de telecomunicacions compartides. Amb seu a Valls (Alt Camp), l’entitat va néixer el novembre de 2017 després de guanyar els Premis Emprèn de la Diputació de Tarragona. “El premi ens va servir d’excusa per desenvolupar el pla d’empresa”, explica Carles Casanova, un dels socis. Actualment la cooperativa té unes 500 abonades, que paguen una quota pel servei i contribueixen a mantenir aquesta infraestructura. Per a la telefonia han de llogar el cablejat de fibra òptica ja existent, mentre que per a internet fan servir la xarxa mancomunada a través de la fundació Guifi.net. El seu servei d’internet arriba a nuclis disseminats com urbanitzacions, entorns rurals o pobles petits allunyats de ciutats i, per tant, lluny de grans infraestructures de telecomunicacions. Gràcies a les seves antenes cobreixen el territori de l’Alt Camp, la Conca de Barberà i algunes poblacions del Tarragonès i del Baix Camp.
Per la seva banda, Contrapunt és una cooperativa de músics que gestiona una escola amb presència a vuit pobles del Baix Penedès (Banyeres, Bellvei, Calafell, Cunit, la Múnia, la Juncosa del Montmell, Santa Oliva i Sant Jaume dels Domenys). L’embrió de l’escola sorgeix d’un grup de pares i mares que fa trenta anys va muntar una associació. Com que el projecte va començar a adquirir un volum important, fa uns tres anys algunes mestres van decidir formar una cooperativa que prioritza l’ensenyament pràctic, la participació en els conjunts instrumentals i és oberta al seu entorn social. Actualment té vuit sòcies.
Un altre projecte sorgit del bressol de l’ateneu cooperatiu és Fet a la Conca, que té l’objectiu de donar visibilitat a empreses agroalimentàries artesanes de la Conca de Barberà. Avui, aquesta cooperativa de serveis aplega un total de catorze empreses i disposa d’un punt de venda a Poblet.
Ponent Coopera – Lleida: Les armilles verdes de Lleida
Serveis amb Cor és una cooperativa de treball d’iniciativa social sense afany de lucre constituïda el febrer de 2019. Ofereix serveis de missatgeria ecològica amb bicicleta i tricicle amb l’objectiu de generar ocupació per a col·lectius vulnerables de la ciutat. A Ponent Coopera van fer la fase d’acompanyament del projecte, que ha arrencat amb dues sòcies. De fet, és la primera missatgeria ecològica que dona servei a la ciutat de Lleida i preveu poder arribar en un futur als municipis propers. Les distingireu per l’armilla verda que duen. L’origen de la cooperativa cal anar-lo a buscar a les llars del seminari de Lleida, que acull persones desnonades vinculades a la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca local, refugiades i persones en risc d’exclusió social. La idea va sorgir a partir de les divuit famílies residents a les llars i el projecte d’habitatge social de la Fundació Entre Tots i per al Bé de Tothom de Lleida, vinculades al bisbat.
En el capítol de formació, el curs Obradors Compartits és un altre dels projectes vinculats a l’ateneu. Es tracta d’infraestructures locals per transformar aliments i poder comercialitzar-los amb el corresponent registre sanitari. Representen una eina molt potent de dinamització socioeconòmica dels territoris, ja que posen en valor la pagesia i la ramaderia local, donen oportunitats d’autoocupació a les persones que els habiten i fomenten un sistema més just. Un exemple és l’obrador que ja gestiona la cooperativa Tres Cadires d’Arbeca, on elabora el vi de nous seguint el mètode tradicional. El curs, impartit al País Valencià a través de la Plataforma per la Sobirania Alimentària, es va replicar per primer cop a Catalunya el juny a l’ecocentre de Les Obagues, a Juneda (Garrigues).
D’altra banda, Ponent Coopera també dinamitza el títol d’especialització en economia social i solidària de la Universitat de Lleida. Aquest curs sorgeix de l’aliança entre l’àmbit universitari i el moviment cooperatiu i solidari (la Universitat de Lleida, Ponent Coopera i la Coordinadora d’ONGD). Finalment, Cassola cultural és una cooperativa constituïda el desembre de 2018 que gestiona dues cafeteries: la primera a Vallbona de les Monges i la segona a Rocallaura, nucli pertanyent al mateix municipi. La cooperativa urgellenca cuina amb productes de proximitat i genera ocupació jove a l’entorn rural. En definitiva, es tracta de dos espais –Vallbonacafe i Rocallauracafe– que fan la funció de locals socials oberts al poble.
La Col.lectiva – L’Hospitalet de Llobregat: La paleta, construir en femení
La Paleta és una cooperativa formada per treballadores del sector de la construcció que desenvolupa projectes d’obra, reforma i rehabilitació. El seu radi d’actuació és Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat i fomenta la intercooperació amb altres entitats del seu àmbit. Darrerament, La Paleta ha participat en una de les activitats de La Col·lectiva, el taller sobre feminismes i perspectiva de gènere a les cooperatives que va tenir lloc el 28 de juny.
D’altra banda, Kampi Ki Pugui és una associació de l’àmbit de l’educació i el lleure (activitats extraescolars i esplais) amb molt d’arrelament a l’Hospitalet de Llobregat que s’està plantejant fer el salt a cooperativa amb l’assessorament de La Col·lectiva. Es tracta d’un dels espais de la ciutat que a efectes pràctics ja treballa seguint els principis de la cooperació però que encara no s’ha constituït legalment com a tal.
Coopsetània – Alt Penedès i Garraf: Llibreria minimalista, proposta cultural àmplia
Una llibreria amb un espai de degustació que serveix productes naturals i ecològics i, fins i tot, cervesa d’elaboració pròpia a Gelida. Aquesta és la proposta de La Llibreria, una cooperativa fundada per dues gelidenques procedents del món de l’edició, la correcció i la traducció. A banda, també ofereixen presentacions, concerts de petit format, narracions de contes i sessions de dibuix a càrrec d’il·lustradores. L’espai de 75 metres quadrats ubicat a aquesta població de l’Alt Penedès prioritza les editorials petites i disposa d’un important catàleg d’obres il·lustrades.
Vallès Oriental: Mow-T, roba que ressuscita
Segons les estadístiques, cada persona pot arribar a llençar uns set quilos de roba anualment. I a la seu de Càritas de la Garriga continuava acumulant-se roba passada de moda o que tan sols tenia una petita part malmesa. Per què no transformar aquestes peces i fer que adquireixin una vida completament diferent? Aquesta és la raó de ser de Mow-T, cooperativa especialitzada en la tècnica de reaprofitar la roba (upcycling, en anglès). De moment, les tres sòcies de treball comercialitzen les peces de roba assistint a fires i mitjançant la seva pàgina web, tot i que més endavant volen començar a distribuir-les a botigues. Segons explica una de les fundadores, Francesca Riu, “tenim pendent d’iniciar la segona fase, la d’inserció laboral, conjuntament amb els serveis socials de l’Ajuntament de la Garriga: volem contractar persones en risc d’exclusió social i formar-les”.
La Magrana Vallesana és una associació de consumidores i productores ecològiques de Granollers. L’entitat té 325 sòcies de consum i tres persones alliberades que s’encarreguen de gestionar les compres, despatxar a la botiga, controlar els estocs, relacionar-se amb les proveïdores… A banda d’alimentació ecològica i de proximitat, també s’hi poden adquirir altres productes de primera necessitat. A més, l’associació té unes 30 unitats familiars que cada setmana recullen el seu cabàs de productes a casa. “La flexibilitat és el gran èxit de La Magrana Vallesana. Hi ha persones que recullen la cistella a la botiga i, després, van comprant la resta d’articles a la botiga en funció de les necessitats. I el fet de disposar d’un espai obert al públic fa que molta altra gent s’hi acosti i ens vagi coneixent”, explica Oriol Guinart, membre de la comissió de comunicació.
L’origen de l’associació és peculiar, ja que neix de la reconversió d’una botiga de productes ecològics que tenia dificultats per tirar endavant com a establiment convencional. Llavors, un grup de clientes habituals s’hi va interessar i va proposar al propietari –avui soci de treball– de crear una associació per promoure la sobirania alimentària. La nova entitat va comprar la infraestructura existent (neveres, bàscula, etc.) i, més tard, es va traslladar fins a la seu actual, al carrer Joan Pere Fontanella de Granollers.
Alt Pirineu i Aran: Saba cooperativa del Pirineu
El desembre de 2018 tres joves van constituir una cooperativa de treball al poble de Gavàs, dins del terme municipal de la Guingueta d’Àneu (Pallars Sobirà). D’aquesta manera, La Gavassenca va agafar el relleu de La Roseta de Gavàs, formatgeria amb prop de vint anys de trajectòria.
Una de les joves estava vinculada a l’Escola de Pastors de Catalunya i va conèixer la Rosa i en Jesús, que s’estaven a punt de jubilar. En comptes de tancar la botiga, van acabar acordant un traspàs perquè l’activitat continués amb saba nova. “Ara, com a cooperativa, ens encarreguem de tot el procés productiu: pasturem el ramat, tenim cura dels prats, elaborem artesanalment els formatges i els comercialitzem”, explica David Gay, soci de La Gavassenca. Han passat de les 1,5 jornades laborals de l’antiga botiga a cobrir-ne 3, i ara tenen la tasca d’augmentar la producció, cosa que de moment estan aconseguint. Un dels avantatges més importants és que disposen d’una clientela fidel i el producte és conegut, fruit d’anys d’existència de l’antic establiment. Pasturen el ramat als terrenys del Parc Natural de l’Alt Pirineu amb criteris de benestar animal i ramaderia ecològica, mantenen els boscos nets i recuperen camins perduts. A més, ajuden a dinamitzar un dels oficis més antics que hi ha i afavoreixen la sobirania alimentària de les comarques pirinenques.
També al Pallars Sobirà, a uns 1.300 metres s’alça Montenartró, que pertany al municipi de Llavorsí. L’estiu passat s’hi va constituir Bosques y Praderas, una cooperativa de treball encarregada de gestionar l’alberg i l’espai natural del seu entorn, situat a la Ribalera, al peu del bosc de Sant Joan de l’Erm. La cooperativa té tres sòcies amb experiència en projectes integrals de recuperació de masies, agricultura regenerativa i permacultura. Durant els darrers mesos han reformat la cuina per poder oferir àpats, s’han dedicat a arreglar els bancals dels voltants i han arranjat l’hort. “A la llarga, per no dependre del turisme, ens agradaria transformar l’alberg en una mena de centre de permacultura de muntanya on es poguessin fer cursos i generar activitats vinculades a la gestió forestal, per exemple”, explica Enrique Frade.
Terres gironines: Núria Social, des del cor de l’Olot popular
Fa 125 anys es va fundar el Centre Obrer d’Olot, punt de trobada de les classes populars de la ciutat fins que va ser clausurat el 1939. Avui és la seu de Núria Social, associació que aixopluga un restaurant (La Cantina), un espai de cotreball i entitats com Resilience Earth, Arriant, el Cercle GR Garrotxa-Ripollès i la XES Garrotxa. Erika Zárate, membre de l’equip dinamitzador, explica que estan en procés de convertir-se en cooperativa de segon grau. “Venim del món dels drets humans i bàsicament estem interessades en dos temes: la difusió de l’economia social i solidària i el suport a les refugiades i les persones joves que arriben soles al nostre país”. Mitjançant el Cercle GR Garrotxa-Ripollès, ofereixen La Grimpada, un cicle de càpsules formatives i acompanyament gratuït a projectes d’economia solidària de la Garrotxa i el Ripollès. Precisament, l’entitat serà el 31 d’agost al primer Festival de l’Economia Social i Solidària Rural (FESS Rural), que visibilitzarà les iniciatives transformadores d’aquest territori.
Ubicada a Celrà (Gironès), Cultural Rizoma és una cooperativa de l’àmbit artístic i cultural creada i acompanyada per l’ateneu cooperatiu en el context del projecte de dinamització del centre històric d’aquesta població. Les tres sòcies de la cooperativa tenen el local
i la sala d’exposicions davant de l’església, en un edifici històric, des d’on desenvolupen tasques de mediació artística, recerca i exposicions. Recentment han impulsat el projecte “Plantar maduixes”, al barri de Pont Major, un procés amb tres escoles que ha acabat amb una exposició a Bòlit, el centre d’art contemporani que hi ha a la ciutat de Girona. Un altre projecte, “Geografies variables de la memòria”, té com
a protagonista la memòria de la gent gran sobre la vida cultural viscuda durant la seva joventut a Celrà.
Maresme: Impuls a la missatgeria ecològica i al cooperativisme agrícola
Una de les sòcies actuals de Coop de Pedal tenia experiència en missatgeria a ciutats angleses com Manchester i Londres, i va contactar amb Kiko Montoro, integrant del moviment cooperatiu maresmenc. La idea va anar madurant fins que es va transformar en una cooperativa de missatgeria ecològica i de difusió del món de la bicicleta. L’acompanyament i la formació inicial el van fer a través de la llançadora d’economia solidària que hi ha a l’edifici del Cafè del Mar de Mataró. Van començar l’activitat la tardor de 2018 i no els manca feina. Bàsicament es cuiden de completar l’anomenada última milla de les grans empreses de logística, tot i que també tenen una cartera de clientela pròpia per dur encàrrecs de gestories, laboratoris fotogràfics i altres organitzacions de la ciutat. “A banda de la missatgeria, més endavant volem fer difusió de la cultura ciclista organitzant rutes guiades i tallers d’educació viària per a joves, per exemple”, detalla Montoro.
En un altre sector d’activitat, EcoMaresme és una cooperativa agroecològica que agrupa una desena de productores del Maresme, el Vallès i el Barcelonès Nord. Planifiquen anualment els conreus de manera conjunta i promouen intercanvis de producció. Cada dimecres, les entitats sòcies es troben a la finca La Payana de Teià, centre logístic on es reparteixen els productes i preparen les cistelles per al consum final, un dels serveis que ofereixen. A més, algunes pageses, a banda de conrear les seves finques, també tenen cura d’algunes parcel·les de la finca amb altres companyes. EcoMaresme té tres treballadores contractades que s’encarreguen de gestionar la cooperativa i organitzar les cistelles. Una d’elles, Jasmina Ruiz, explica que “la gestió conjunta de les comandes ens permet optimitzar la gestió, ja que l’entitat és el paraigua que agrupa totes les sòcies de la cooperativa. Properament, començarem la comercialització conjunta d’alguns productes i volem obrir una agrobotiga a la finca per poder fer venda directa”.
Barcelonès Nord: Recuperar la ramaderia a la serra de Marina
Les cabres tornen a pasturar per la muntanya de Can Ruti gràcies a la iniciativa d’un jove pastor badaloní i la tasca d’intercooperació duta a terme per l’Ateneu Cooperatiu del Barcelonès Nord, que comprèn els municipis de Santa Coloma de Gramenet, Badalona i Sant Adrià de Besòs. Dins de l’eix de producció i alimentació ecològica, l’any passat va tenir lloc a Sant Jeroni de la Murtra la primera trobada de productores agrícoles i ramaderes de la serralada de Marina. A partir d’aquí es va anar configurant el projecte actual de ramaderia a la serralada de Marina, en el qual s’ha sumat una productora de formatge i una altra persona que vol iniciar activitats de lleure per a infants. La fórmula cooperativa és el paraigua que pot donar resposta a la seva organització social i laboral.
En una línia similar, L’Obrador de Gramenet és una cooperativa de treball que recupera la manera tradicional de fer pa. El valor afegit és que elabora pa i pastes de manera artesanal i ecològica, recupera varietats antigues de blat i utilitza proveïdores de proximitat.
Dins de l’eix de comunicació, enguany l’ateneu ha col·laborat amb el mitjà de comunicació L’Independent de Badalona, publicació editada per una associació cultural creada el 2017 que duu el mateix nom. L’impulsen veïnes de diverses entitats de la ciutat amb la voluntat de promoure un periodisme de proximitat, divers i independent. Enguany, la publicació quinzenal i l’ateneu han col·laborat per debatre a Badalona temes d’interès per la ciutat com l’habitatge, la mobilitat i el consum conscient.
Terres de l’Ebre: ‘Escape room’, artesania i economia circular
Escape Room La Llibreria és un dels primers espais de jocs d’escapada en viu de les Terres de l’Ebre. El local s’ubica a l’antiga llibreria Gavina d’Amposta, que estava tancada arran de la jubilació de la propietària. “La nostra idea és fer justícia poètica amb la recuperació d’un espai important des del punt de vista cultural. I, a més, portar a les Terres de l’Ebre un oci que és inclusiu, que es pot xalar des de gairebé totes les edats i que ens fa desconnectar de la saturació del món actual durant 75 minuts”, expliquen les tres impulsores de la cooperativa de treball registrada amb el nom de Les Filloles de Clara –en honor a l’antiga propietària del local.
Artra va néixer amb l’objectiu de recuperar i promoure l’artesania i les tradicions de les Terres de l’Ebre. La cooperativa de treball, constituïda recentment a Tortosa, ha tingut molt bona acollida entre el col·lectiu artesà i el teixit social del territori: famílies, escoles i ajuntaments. Es dediquen a acompanyar artesanes perquè tinguin més visibilitat i més opcions d’ingressos amb la venda en línia i amb l’assistència a fires d’artesania.
La Segona Volta és una associació del sector del reciclatge i l’economia circular que s’està transformant en cooperativa de treball per poder desenvolupar millor la seva activitat. L’objectiu és la creació de llocs de treball a partir de la recuperació i la comercialització, a preus assequibles, d’objectes i productes fora d’ús; així com realitzar tasques de sensibilització sobre la prevenció de residus i fomentar l’economia circular.
Vallès Occidental: Translaboral, iniciativa pionera d’inclusió de la diversitat de gènere
Formar un teixit entre persones trans, empreses privades, entitats, administracions i organitzacions de l’economia social i solidària per tal de fomentar la intermediació i la inclusió de la diversitat de gènere en el món laboral, sobretot al Vallès Occidental. Aquests són els objectius de Translaboral, una iniciativa pionera en aquest àmbit que va tenir lloc a Sabadell el novembre de 2018.
Es tracta d’un projecte gestat per Actua Vallès – Ca L’Enredus i el Teler Cooperatiu: “Arran de la primera trobada, directament o indirectament es van generar vuit contractacions de persones trans, i l’edició de 2019 la volem dedicar a les persones trans que han sol·licitat la targeta vermella d’asil”, explica Alba Barbé, integrant d’Actua Vallès.
Un altre recurs vinculat a l’ateneu cooperatiu és Aquí es coopera!. Aquest segell serveix per superar un dels obstacles amb què solen topar els projectes que comencen. Gestories i assessories són la primera porta que truquen els projectes que volen emprendre col·lectivament, i si no coneixen les fórmules jurídiques de l’economia social normalment acaben optant per fórmules mercantils. “Donat que des del punt de vista de la gestió fiscal, laboral o comptable la fórmula cooperativa té diferències importants en relació amb les SL o les SA, aquest desconeixement provoca errors a l’hora d’informar”, explica Bet Tena, tècnica de coordinació de l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental. L’experiència del segell s’està replicant en altres comarques.
