El preu del lloguer no és l’únic obstacle per accedir a un habitatge. Per a moltes persones, també ho és el seu color de pell, l’origen del seu nom o l’accent. Hi ha immobiliàries que, sota algun pretext, retiren l’oferta en descobrir la fisonomia o el nom de qui volia llogar, i d’altres ni ho intenten dissimular: “El propietari no vol llogar a gent de fora” és la consigna racista que li va etzibar una immobiliària de Manresa a Washima Boukhriss. Com que parla català sense accent magribí, va ser el seu nom el que va fer canviar el tracte de l’agència: “Quan vaig ensenyar el DNI, em van preguntar si el meu marit era espanyol o marroquí”. Si bé normalment no té gaire centralitat pública, segons l’Informe de l’estat del racisme a Catalunya de SOS Racisme, entre els drets socials, l’habitatge és el que concentra el 23% de les discriminacions, només per darrere de l’educació.
A finals d’any, l’Ajuntament de Barcelona va fer pública l’obertura d’un expedient sancionador contra el portal immobiliari Idealista i la immobiliària The New House Barcelona per l’anunci d’un lloguer que discriminava explícitament per motiu d’origen. Només acceptava candidats de nacionalitat espanyola. A l’Oficina per la No Discriminació municipal, actualment, hi ha oberts quatre casos més, dos dels quals es troben en procés de mediació i els altres, en estudi. Tot i que des de la dependència s’afirma que no en poden donar detalls, sí que s’especifica que “són situacions en què no es vol llogar un habitatge a una persona per ser estrangera, com la que ha comportat la sanció”.
No sempre, però, el racisme impregna l’anunci d’un lloguer, sinó que sovint hi irromp després, amb un comentari o, fins i tot, per escrit en un correu electrònic o en un whatsapp. Almenys així ho descriu SOS Racisme, que des de l’any 2008 ha recollit una cinquantena de casos d’aquesta mena; setze des del 2014. “Som només la punta de l’iceberg”, alerta Alícia Rodríguez, del Servei d’Atenció i Denúncia per a Víctimes del Racisme (SAiD).
Indignada quan ha viscut aquestes situacions, Boukhriss ha retret a la immobiliària l’actitud racista, però no ha tingut conseqüències. La majoria de les discriminacions no arriben a cap entitat i menys encara al circuit d’un procés sancionador. Si bé és cert que a vegades el comentari racista és verbal o no hi ha testimonis, el darrer informe de l’Observatori de les Discriminacions de Barcelona posa el focus en la “infradenúncia”, associada a la “normalització” d’algunes conductes discriminatòries i a la “manca de confiança en l’efectivitat de denunciar”.
Des de l’Agència Catalana de l’Habitatge es deriven els casos a l’Agència Catalana del Consum, encara que la llei catalana tipifica com a “infracció molt greu” les discriminacions en l’accés a l’habitatge
L’habitatge, explica Alícia Rodríguez, de SOS Racisme, ja és un dret desprotegit per a tothom, però si a això s’hi afegeix la condició de persona migrada, la situació s’agreuja molt més: “Se li atribueixen comportaments depredadors a la persona migrada: que no cuidarà la casa, que la farà malbé, que no té recursos suficients… tot un seguit de prejudicis racistes”. L’entitat, quan ha intentat tirar endavant algun procés sancionador, ha xocat amb un mur. Rodríguez explica que des de l’Agència Catalana de l’Habitatge es deriven els casos a l’Agència Catalana del Consum, encara que la llei catalana de l’habitatge tipifica com a “infracció molt greu” les accions o omissions que comportin assetjament o discriminacions en l’accés a l’habitatge. SOS Racisme denuncia que l’òrgan competent no intervé i s’aplica una perspectiva de consum i no de dret.
Com Boukhriss, Abderraman Latrach és membre de la PAHC Bages i també denuncia que ha patit discriminacions: “Després d’anar a veure un pis, em van demanar l’aval ‘d’algú espanyol'”. D’acord amb la seva experiència, “pots quedar [discriminat] ja en una fase prèvia si detecten l’accent magrebí per telèfon”. A més, ara afronta un altre factor de vulnerabilitat: es troba immers en un procediment penal per haver intentat aturar el desnonament de la família de la Rachida, que feia sis mesos que esperava un pis d’emergència. Després de la intervenció violenta d’unitats ARRO dels Mossos d’Esquadra, la PAHC Bages va rebre una multa de 20.000 euros i tres persones van ser denunciades per la via penal; una d’elles, Latrach. Si el procediment tira endavant i el condemnen, pateix per no poder renovar el seu permís de residència el 2023. Els antecedents penals poden comportar la denegació d’alguns procediments d’estrangeria, com la renovació.
Des de l’Espai de Defensa Legal de Manresa, que lluita contra la precarietat i la indefensió jurídica, denuncien que “el xantatge de l’estrangeria és continu”. En el cas de joves migrats que amb la majoria d’edat queden al carrer sense recursos, una de les advocades que en forma part, Nahxeli Beas, explica que “es veuen abocats a okupar i això té repercussions penals i policials”, alhora que “pateixen desallotjaments sense garanties”.
Tots dos, Boukhriss i Latrach, conversen sobre les seves males experiències al Bloc 7 Bages, on viu Boukhriss amb els seus dos fills menors d’edat i el seu pare. La PAHC va okupar l’edifici, propietat de la immobiliària Nagram S.A –vinculada a l’operació especulativa del cas de l’hotel de les Drassanes de Barcelona– el gener del 2018, i la de Boukhriss va ser una de les famílies que va entrar a viure-hi, un fet que li ha comportat quedar exclosa de la mesa d’emergència. “Havia perdut la casa de lloguer perquè no podia pagar en aquells moments i feia sis mesos que esperava un pis d’emergència. Quina alternativa tenia?”, es pregunta.
Racisme residencial amb capes institucionals
El racisme en l’accés a l’habitatge té moltes capes, la fisonomia i tota l’estructura òssia que la sosté. Hi ha moltes persones migrades que estan emmanillades a aquesta estructura, ja no tan sols no tenen ni la possibilitat d’apropar-se a una agència immobiliària sinó que tampoc poden accedir a molts circuits públics. La seva situació administrativa irregular les relega a una roda de precarietat que, en molts casos, s’agreuja ara amb la crisi post-COVID-19. Per aquesta raó, està en marxa la campanya “Regularització ja”, que reclama la regularització permanent i sense condicions de totes les persones migrants i refugiades.
Per començar, queden excloses de les meses d’emergència. La normativa requereix “tenir la nacionalitat espanyola, la d’un país membre de la Unió Europea o, si es tracta d’altres països, cal acreditar que disposa del permís de residència vigent” i estar “empadronats en el domicili afectat en el moment de la possible pèrdua, de forma continuada com a mínim durant un període de temps d’un any o de dos anys de forma discontínua en els tres anys immediatament anteriors a la data de la sol·licitud”. Però ni el d’empadronament és un tràmit senzill, especialment a Manresa, on, a diferència de Barcelona, no hi ha la possibilitat d’empadronament sense domicili fix.
Hasna Moussa viu amb la seva mare i dos germans a l’Ateneu Anarquista La Ruda de Manresa, on també s’allotgen dues famílies més de la PAHC i dos joves migrats. Mentre la seva mare cus mascaretes a trenta cèntims la unitat com a única via de subsistència, Moussa explica que van marxar del Marroc perquè vivien “una situació molt complicada” amb el seu pare. Una coneguda va encoratjar-les a fer-ho sota promesa d’habitatge i feina, que només va durar una setmana. Ara, amb les mascaretes que cus la mare, alguna classe de repàs d’anglès que fa Moussa i el banc dels aliments han de sobreviure.
“Ens van dir que no podem accedir a un habitatge social però que ens podien pagar un bitllet de retorn”, explica la jove de 21 anys. No poden triar: “Si abans ja teníem problemes, ara en tindríem molts més. No podem tornar”. Continuen empadronades a una casa per la qual van pagar mil euros però mai van signar cap contracte i ara ja fa sis mesos que esperen poder tenir el padró a La Ruda. Davant la inexistència de la possibilitat d’empadronament sense domicili fix, a Manresa hi ha una opció per a persones que estan okupant, però és una carrera de fons: una comissió de serveis socials ha de passar pel domicili de la sol·licitant a comprovar que és efectivament el lloc on resideix, un procediment que s’allarga mesos i obliga a ser a casa de forma permanent.
“L’empadronament condiciona tots els tràmits d’estrangeria”, subratlla l’advocada Nahxeli Beas, que afegeix que les dificultats per aconseguir-ho han comportat que hi hagi “una màfia d’empadronament a canvi de diners”
L’Espai de Defensa Legal de Manresa ha assessorat persones amb problemes per a l’empadronament. Algunes, expliquen, feia dos mesos que vivien amb por a sortir de casa per anar a comprar, esperant la comissió de serveis socials. “L’empadronament condiciona tots els tràmits d’estrangeria”, subratlla l’advocada Beas, que afegeix que les dificultats per aconseguir-lo han comportat que hi hagi “una màfia d’empadronament a canvi de diners”. Per ara, l’Espai Defensa Legal ha instat l’ajuntament bagenc a fixar uns horaris perquè la gent pugi, per exemple, estudiar o anar al banc dels aliments.
Des de PAH Catalanes llancen una campanya per denunciar, precisament, les diferents discriminacions racistes en matèria d’habitatge a Catalunya i com es tradueixen en un “augment dràstic de les possibilitats d’exclusió social”. Especialment a la Plataforma del Bages ho viuen en pròpia pell i en el dia a dia, perquè més de la meitat dels casos de l’assemblea, asseguren, “estan encallats pel racisme institucional”.
