La implementació del sistema sanitari públic propi és un dels reptes més grans per a l’Administració Autònoma del Nord i Est de Síria. Tot i l’embargament econòmic i la dificultat per fer arribar subministrament mèdic, els atacs constants de l’estat turc a la infraestructura i a la població, l’amenaça de l’Estat Islàmic i la duresa de la pandèmia, entre altres crisis, el Departament de Salut treballa per fer arribar una sanitat pública i de qualitat a totes les persones del Nord i Est de Síria. Després dels danys de les polítiques neoliberals i discriminatòries del règim de Bashar al-Assad i de la guerra, algunes de les dificultats principals són la destrucció de gran part de la infraestructura sanitària, la falta de subministraments mèdics o la falta de personal sanitari. En aquest context, les clíniques privades i l’ajuda humanitària i d’emergència de les ONG han cobert una part important de les necessitats mèdiques de la població. Però ara, en fase de reconstrucció, preveuen establir un sistema sanitari públic propi al servei de la societat, que quedi afermat amb la nova Llei de Sanitat i el Contracte Social en el qual han estat treballant durant els últims anys. Per explicar aquest projecte i amb l’objectiu de consolidar aliances el cap del Departament de Salut de l’Administració Autònoma, el doctor Ciwan Mustafa, va viatjar amb l’Associació Coordinadora d’Acció Mèdica a Catalunya i al País Basc per a reunir-se amb càrrecs electes parlamentaris.
En l’àmbit de la Sanitat, què s’ha aconseguit al Nord i Est de Síria en els últims deu anys?
Estem construint un sistema sanitari propi nou. Després de dotze anys de guerra, molta infraestructura es va perdre i el Nord i Est de Síria va quedar pràcticament sense sistema sanitari. Hem fet molta feina en la qüestió d’assentar les bases i els principis i ara cal que passem a la fase pràctica. A més, volem que cada persona del Nord i Est de Síria conegui el seu sistema sanitari. Volem posar-lo al centre de la societat, que sigui casa de tothom, de tots els pobles que formen la societat. El que vindrà ara són temps de canvis.
Quins són els reptes actuals per a la implementació del sistema sanitari públic?
“La infraestructura sanitària, d’hospitals i clíniques, és molt nova, ha començat a funcionar recentment. S’ha començat des de zero i ha estat difícil”
Hem d’aconseguir que totes les persones, a cada ciutat i cada poble, tinguin accés als serveis sanitaris i els reptes els trobem a diversos nivells. Per una banda, tenim una mancança de metges i personal sanitari. Especialment amb la guerra; va marxar molt personal i no l’hem pogut reemplaçar. En segon lloc, la infraestructura sanitària, d’hospitals i clíniques, és molt nova, ha començat a funcionar recentment. S’ha començat des de zero i ha estat difícil. I, en tercer lloc, volem construir un sistema que sigui pràctic i sostenible [econòmicament] en l’actual complexa situació.
El 20 d’octubre de 2021 el Parlament de Catalunya va reconèixer oficialment l’Administració del Nord i Est de Síria. Quin efecte ha tingut sobre el departament de Salut?
El Parlament de Catalunya ha estat una de les primeres institucions a reconèixer i donar legitimitat a l’Administració Autònoma del Nord i Est de Síria. Aquest és un pas molt important, però ara volem que no quedi en el pla simbòlic, hem d’avançar en els aspectes materials i pràctics, per això, volem consolidar aquesta relació i que es pugui establir una connexió directa i oficial entre el Departament de Salut de l’Administració Autònoma del Nord i Est de Síria i el Departament de Salut de Catalunya. Volem treballar conjuntament els problemes sanitaris que enfronta el Nord i Est de Síria. Això és el que hem volgut expressar en aquesta visita al Parlament català.
Quin és el paper de les ONG en el desenvolupament del sistema sanitari?
“És la nostra responsabilitat construir el sistema sanitari. Les ONG internacionals poden col·laborar i fer aportacions, però sense un paper de responsabilitat”
Les ONG han fet molta feina en una situació principalment d’emergència, han enfrontat les necessitats més urgents a la regió. La situació general ha estat crítica i l’ajuda de les ONG ha estat fonamental. Però passem a una fase de reconstrucció, de creació d’un sistema sanitari públic. Ara les ONG internacionals no haurien de tenir un paper principal. Hem d’afrontar els problemes com a autoritats sanitàries, és la nostra responsabilitat construir el sistema sanitari. Les ONG internacionals poden col·laborar i fer aportacions, però sense un paper de responsabilitat.
Com es plantegen crear més professionals en el sector de la sanitat?
És un dels principals reptes, especialment en les àrees on ha afectat més la guerra. Per això es va crear a la Universitat de Rojava una Facultat de Medicina. Ara tot just s’està a punt de graduar la primera promoció d’aquesta universitat. Crear la Facultat va ser tot un repte i també ho va ser augmentar la capacitat del centre per poder formar a més futurs professionals. Pensem preparar més joves per introduir-les en el sector de la sanitat i que aquesta mancança de metges es vagi reduint. També, des que l’Administració Autònoma del Nord i Est de Síria va assumir les competències d’Educació, ha tingut l’objectiu de formar professionals de l’ensenyament que construeixen una societat nova i que es posin al seu servei. I els futurs metges seran metges de la societat.
Com es pot ajudar des d’aquí al desenvolupament del sistema de sanitat propi de l’Administració Autònoma del Nord i Est de Síria?
El Departament de Salut té un projecte propi, que vol començar a implementar l’any vinent, però tenim problemes de finançament i això ho dificulta. L’entrada de recursos a través de les ONG no és una solució estable i sostenible per establir un sistema sanitari propi. A més, la majoria d’ONG internacionals treballen d’acord amb el seu programa propi, que moltes vegades no coordinen ni consulten amb nosaltres i que pot no coincidir amb les nostres necessitats. En aquesta línia, professionals de la sanitat que treballen directament amb el Departament de Salut del Nord i Est de Síria han creat una associació anomenada Coordinadora d’Acció Mèdica (CAM-MEK), amb la idea de poder posar el suport a disposició directa de les institucions de salut públiques i que aquestes decideixin directament com canalitzar-lo per la implementació del sistema sanitari públic per al Nord i Est de Síria.
