Nabi Saleh és un poble d’unes 600 habitants situat a vint quilòmetres al Nord-est de Ramal·lah, a Cisjordània, territori palestí ocupat des de 1967 per Israel. El desembre de 2009, les veïnes d’aquest poble van començar a protestar setmanalment per aturar l’expansió de l’assentament israelià d’Halamish. Aquesta colònia –il·legal segons la IV Convenció de Ginebra, que no admet el desplaçament de la seva pròpia població civil al territori que ocupa– es va establir el 1977, quan un grup de colons van ocupar la terra i més tard la Cort Suprema Israeliana declarava que aquestes terres pertanyien a l’Estat d’Israel. A més, ha suposat l’expropiació de terres i d’una de les seves principals fonts d’aigua, Ein al-Qaws, que des de fa vuit anys està en mans dels ocupants israelians.
Les protestes de les habitants de Nabi Saleh s’han caracteritzat per la resistència no violenta contra l’ocupació israeliana i la construcció del mur d’apartheid que les priva d’una part de les seves terres. Tanmateix, la resposta de l’exèrcit israelià és a través de gas lacrimogen, bales de goma, canons d’aigua pudent i munició real. Un altre aspecte que destaca de les marxes que es duen a terme cada divendres és la participació massiva de dones i infants. Dintre del discurs de rentatge de cara d’Israel sempre hi ha una acusació masclista contra la societat palestina –expressada a través del concepte en anglès purple washing– on les dones són vistes com a víctimes i els homes com agressors d’aquestes. Per contra, les dones de la família Tamimi són la imatge viva que trenca amb aquest discurs colonial i orientalista. Entre elles destaca el coratge d’Ahed Tamimi, una noia de setze anys, que en diverses ocasions ha plantat cara a les forces d’ocupació.
Ahed Tamimi, l’heroïna palestina
Des de ben petita la imatge de Tamimi ja es va fer viral per una fotografia on apareix desafiant amb el puny alçat a un soldat israelià. El 2015, amb 14 anys, va tornar a aparèixer a les xarxes quan defensava al seu cosí, Mohammad Fadel Tamimi, de 12 anys, de ser arrestat. I unes setmanes enrere es tornava a viralitzar un vídeo en el qual l’Ahed bufeteja, emepeny i dóna puntades de peu a dos soldats israelians que es trobaven al voltant d’una casa durant unes protestes contra la decisió de Donald Trump de reconèixer Jerusalem com a capital d’Israel. Els mateixos soldats, minuts abans, havien disparat contra Mohammad una bala de goma que va impactar i va quedar incrustada en la seva cara, trencant-li la mandíbula. L’operació que li van realitzar els metges va durar 6 hores i els metges van explicar que aquest impacte segurament tindrà conseqüències negatives per a la visió i l’oïda.
Amb tan sols setze anys, Ahed Tamimi està sent processada per un tribunal militar israelià que ha presentat una llista de dotze càrrecs contra ella, segons el col·lectiu de suport a les preses Addameer
Tanmateix, dies més tard, Ahed Tamimi era arrestada per un complex dispositiu militar que va assaltar la seva casa. L’arrest d’Ahed va iniciar una sèrie de detencions contra membres de la seva família: Nariman Tamimi, la seva mare; Bassem Tamimi, el seu pare; Manal Tamimi, la seva tia; i Nor Naji Tamimi, la seva cosina, van ser capturats durant els dies següents. Actualment, Ahed i Nariman continuen sota detenció administrativa a les presons israelianes. I amb tan sols setze anys, està sent processada per un tribunal militar israelià que ha presentat una llista de dotze càrrecs contra ella, entre els quals es troben agressió contra un soldat, incitació, llançament de pedres i interferir en la feina dels militars, segons explica que explica el grup antirepressiu i de suport a les preses palestines Addameer en un comunicat.
No és un cas aïllat
Però, sota l’estora de l’única democràcia d’Orient Mitjà s’amaga que la detenció d’una xiqueta de setze anys és només la punta de l’iceberg d’una política sistemàtica israeliana que s’aplica contra la població palestina. La mitjana d’arrestos de menors d’edat per part de les forces d’ocupació és de 700 a l’any; i en aquests moments 311 infants es troben empresonats, segons informa Addameer. La majoria d’aquests infants pateixen tortures i tractament vexatoris per part de les forces d’ocupació durant els trasllats i l’empresonament com mostra l’organització de Defensa dels Infants Internacional-Palestina a l’informe “No Way to Treat a Child”. A més, durant el temps que passen a presó tampoc reben un tractament adequat en cas de tenir malalties. És el cas d’Ahmad Khdour de 16 anys, arrestat el 2 de gener. Ahmad pateix leucèmia, epilèpsia i moviment reduït en una mà.
Cada cop resulta més difícil ser un infant palestí, ja que l’agost de 2015 el parlament israelià, el Knesset, aprovava una llei impulsada per la ministra de justícia israeliana, Ayelet Shaked per donar cobertura legal a una pràctica que es duia a terme abans. La legislació israelinana empara la detenció administrativa de menors, que estan privats d’educació i sanitat. Durant un període de temps, que es pot allargar indefinidament, poden trobar-se en règim d’aïllament sense rebre visites de familiars ni advocats. La situació és tan comuna que algunes associacions com Lailac, al camp de refugiades de Deheishe (Betlem), realitzen activitats per tractar de superar el període d’aïllament dels infants i evitar que pateixin greus seqüeles.
La vergonya d’un exèrcit humiliat
La pràctica arbitrària d’arrestar menors d’edat és utilitzada per les forces d’ocupació per a minvar la resistència palestina. Això no obstant, Ahed Tamimi ha ensenyat al món sencer que no hi ha por contra l’ocupant israelià. Enfadant molt al públic israelià que ha vist com l’exèrcit mostrava debilitat davant d’una menor. Ben Caspit, un destacat periodista israelià, escrivia en un article: “En el cas de les noies, hauríem de cobrar un preu diferent, en l’obscuritat, sense testimonis ni càmeres”. Són comentaris molt comuns dintre de la societat israeliana, però que s’agreugen encara més quan es parla d’una xiqueta de 16 anys.
La pràctica d’empresonar menors en règim d’aïllament és tan comuna que associacions com Lailac, al camp de refugiades de Deheishe (Betlem), realitzen activitats per evitar que pateixin greus seqüeles
Amb un llistat de 12 càrrecs, Ahed Tamimi pagarà un preu molt elevat per plantar cara als soldats que minuts abans havien disparat al seu cosí. El Ministre d’Educació Israelià, Naftali Bennett, va suggerir que “hauria de passar la resta dels seus dies a presó”, són paraules que fan creixer les ganes de venjança de la societat israeliana i que poden tenir conseqüències en el posterior judici. Tanmateix, a hores d’ara, Ahed s’ha convertit en una heroïna per a moltes palestines, el que servirà per encoratjar les generacions futures, així com visibilitzar en l’àmbit internacional les vulneracions que pateixen els infants palestins. Tot això si el tractament mediàtic ho permet.
