autoría:Diana Cardona
“…Hoy ha comenzado un nuestro largo caminar, en búsqueda a las y los otros quienes pensamos que con ellas y ellos tenemos una gran responsabilidad de defender y salvar al mundo en que vivimos, artes de artistas, ciencias de científicos y los pueblos originarios con los abajos del mundo entero“.
El passat 26 de desembre el Subcomandante Insurgente Moisés obria amb aquestes paraules la primera sessió del ConCiencias por la Humanidad, trobada celebrada fins al 4 de gener d’enguany al CIDECI-Unitierra de San Cristobal de las Casas (Chiapas, Mèxic), entre les bases de suport zapatista i la seva comandància amb científics i científiques de totes les geografies. Centenars de persones van reunir-se diàriament per escoltar les ponències i respondre a la demanda zapatista: buscar en la ciència les eines per continuar resistint i construint la seva autonomia.
La proposta zapatista és tractar la ciència com a una activitat intrínsecament humana (no exclusivament lligada al capitalisme) i reconèixer-la com a possible motor de transformació
Des d’un bon principi, en la convocatòria feta ara farà un any, la proposta zapatista de tractar la ciència com a una activitat intrínsecament humana (i no exclusivament lligada al capitalisme) i el seu reconeixement com a possible motor de transformació, va remoure els fonaments de moltes de les convocades. És el cas d’una ponent, l’astrofísica Gabriella Piccinelli Bocchi, que afirmava que fins aquell moment havia viscut dues vides totalment paral·leles, una com a activista social i l’altra com a investigadora. Ella és un clar exemple de com el context del ConCiencias va significar, per a moltes de les assistents, la possibilitat d’una unió indiscriminada de les dues activitats. L’objectiu de la trobada, però, no era “remoure els fonaments occidentals”, sinó més aviat una invitació a l’acció, a la reapropiació col·lectiva de l’activitat científica pel bé comú, pel bé dels de baix.
Així i tot, les ponències presentades al llarg dels set dies van anar majoritàriament dirigides a la mateixa comunitat científica: ponències de reflexió, d’anàlisi i crítica de l’estat i la funció de la ciència en l’actualitat. És dins d’aquest món on la ciència juga el paper d’eina de generació d’una veritat hegemònica i es contempla com a productora de tecnologia d’una indústria dirigida per i per al mercat, molt poques vegades dedicada a la millora de les condicions de vida de les persones. Claudio Martínez, químic farmacèutic i músic uruguaià, va presentar la ponència Biología y Biotecnología, ¿al servicio de quiénes?. En la conferència afirmava que el seu pas per la trobada “li va servir per confirmar una aposta a la ciència humanista i al servei de la població”. També contextualitzava que donat l’entorn de les muntanyes chiapaneques, la frase que li va sorgir va ser “amb la Natura tot. Sense ella, res”.
Incorporant la mirada científica
Durant els set dies en què va celebrar-se el ConCiencias el missatge es van anar repetint, matisant i ampliant. En finalitzar cada jornada, els subcomandants insurgentes Galeano i Moisés compartien els seus pensaments i visions amb tot el públic que acudia a la sala de conferències del CIDECI, fent de portaveus de la mirada zapatista. Entre les seves reflexions, van destacar diversos aspectes: el rebuig frontal a les pseudociències o ciències falses, “reductores de l’activitat científica a una caricatura de consum massiu” que, segons el Subcomandante Galeano, “pretén suplantar el paper de la ciència”. També van destacar el fet que l’interès per la ciència és “un símptoma del relleu generacional que està succeint dins les comunitats zapatistes”. Així, han estat les joves les qui han demanat aquest diàleg amb la ciència, les que volen entendre no tan sols com és el món, sinó perquè el món és com és. I pretenen que aquesta trobada sigui l’inici d’una relació estable i duradora amb la comunitat científica.
La comandància va admetre que l’única ciència amb què s’havien relacionat en els seus inicis era la ciència de la guerra. Amb els anys, els seus pobles, la seva gent, els van fer veure que amb aquesta estratègia no podien incloure a totes les persones en la lluita. La lluita havia de ser la de totes i les seves armes l’organització, la resistència i la rebel·lia. “En 23 anys de trets hauríem construït això?”, va preguntar-se el Subcomandante Insurgente Moisés. L’interrogant reflectia el canvi assumit amb els anys de pràctica de l’autonomia. El convit que ara proposen les zapatistes ve amb la intenció de generar un gran col·lectiu: la unió de científiques, artistes, pobles originaris i totes les persones explotades al camp i a la ciutat, per tal de “compartir els coneixements i lluitar juntes en la construcció de la llibertat i de les formes de viure pròpies de cada poble”.
Evolució de l’obertura política del moviment zapatista
Va ser durant la celebració del ConCiencias que van commemorar-se els vint-i-tres anys de l’aixecament en armes del Ejército Zapatista de Liberación Nacional (EZLN). En contra del Govern i l’exèrcit mexicà, el discurs de la revolta va plantejar la necessitat d’organitzar-se política, social i econòmicament d’una manera antagònica a la qual proposava la visió neoliberal. Les demandes dels homes i dones que van participar en aquella rebel·lió van centrar-se en la lluita per l’accés a treball, terra, sostre, alimentació, salut, educació, independència, llibertat, democràcia, justícia i pau.
La ‘Sexta Declaración de la Selva Lacandona’ va significar, l’any 2005, un gir estratègic en què el EZLN anuncia que deixa les armes i se centra en la seva activitat política
La visió antisistèmica del moviment va anar evolucionant durant els següents anys de lluita, i l’enfocament de les demandes va anar adaptant-se a les contingències polítiques mexicanes i internacionals. La clandestinitat, el secretisme i l’aïllament quasi obligat dels anys 90 van anar mutant en un procés d’obertura i contacte amb altres entorns, comunitats i propostes. Aquest procés va quallar en el gir estratègic que va significar, l’any 2005, la Sexta Declaración de la Selva Lacandona, en què el EZLN anuncia que deixa les armes i se centra en la seva activitat política.
Amb la convocatòria per al maig del 2015 del seminari El Pensamiento Crítico frente a la Hidra Capitalista es va iniciar una nova etapa. El sorgiment d’una nova generació nascuda i crescuda en comunitats zapatistes va significar nous reptes i preguntes que ja no es podien respondre fent ús dels coneixements ancestrals acumulats al llarg de segles de resistència. És en aquest context en què l’any passat van obrir-se dos nous espais de trobada amb la societat civil: el festival CompArte por la Humanidad (dedicat a la presentació i difusió de les arts plàstiques, visuals, gràfiques i escèniques) i la recent trobada ConCiencias por la Humanidad (convocada amb la finalitat de respondre a les mancances en coneixement científic que havien detectat les bases en el seu desplegament de l’autonomia).
Pot semblar-nos que la perseverança de les comunitats zapatistes per a la transformació lenta i constant, recolzada sobre uns fonaments ètics i culturals molt sòlids i amb arrels en la cosmovisió pròpia de les comunitats, pertanyi al terreny de la “infrapolítica”, ja que no requereix grans marcs teòrics sinó que s’explica amb la seva pròpia pràctica, on les accions no són tan visibles, són més discretes i simbòliques. De totes maneres, les últimes convocatòries ens fan qüestionar aquesta interpretació: podria ser que formar-se en ciència, tecnologia, arts i oficis no siguin gestos simbòlics, sinó part de la tàctica per consolidar l’autonomia i la independència desitjades? Pot ser que aquest cicle formatiu que han iniciat les comunitats sigui la forma visible d’un procés d’ampliació de les eines polítiques que els permetran continuar resistint?
Obrint noves vies
Amb aquest objectiu, la proposta de continuïtat dels i les zapatistes contempla dos vessants: per una banda, conviden a totes les persones amb coneixements científics que es traslladin als caracoles (seus físiques de les Juntas del Buen Gobierno i de les instal·lacions comunitàries) i hi instal·lin tallers i laboratoris per tal de posar en marxa l’intercanvi més tècnic i pràctic del seu coneixement científic. Per altra banda, i com recull el nou comunicat emès aquest darrer 14 de febrer, s’anuncien noves convocatòries: la continuïtat del CompArte i el ConCiencias, trobades convocades als mesos de juliol i desembre d’enguany, respectivament.
Amb aquestes dues propostes la comunitat zapatista exemplifica la reflexió amb què el Subcomandante Galeano va tancar el ConCiencias por la Humanidad: “Los pueblos originarios, desde hace siglos, todo el tiempo hacen al mismo tiempo las dos cosas, lo urgente y lo importante. Lo urgente es sobrevivir, o sea no morir, y lo importante es vivir“.
