La documentació entregada pel Servei de Seguretat i Vigilància de la Universitat Autònoma de Barcelona als Mossos d’Esquadra, en el marc de diverses investigacions judicials –a partir de denúncies presentades per les joventuts de Societat Civil Catalana (SCC) pel boicot estudiantil a les paradetes informatives que regularment instal·la aquesta entitat al recinte universitari–, revela que les càmeres de videovigilància del campus universitari s’utilitzen per enregistrar i emmagatzemar imatges de les persones que participen en xerrades, paradetes informatives i actes polítics. Així ho denuncia el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i es desprèn de la documentació judicial a la qual la Directa ha tingut accés. Els serveis jurídics de la universitat, consultats asseguren que les càmeres de videovigilància no tenen aquesta funció: “no es grava ad hoc, les càmeres graven sempre, no hi ha un criteri d’ara es posen en marxa o ara s’aturen, les càmeres no fan cap seguiment de persones concretes”. Estem o no davant d’un gran germà a l’interior d’un campus universitari?
La documentació judicial consultada confirma que les imatges recollides pel Servei de Seguretat i Vigilància no són plànols generals dels espais públics del recinte universitari, sinó que es tracta de zooms específics
La documentació judicial consultada confirma que les imatges recollides pel Servei de Seguretat i Vigilància no són plànols generals dels espais públics del recinte universitari, sinó que es tracta de zooms específics de les paradetes informatives, les taules amb els ponents de xerrades o, fins i tot, de grups que s’asseuen a les escales de la plaça Cívica per prendre una beguda. A preguntes dels Mossos d’Esquadra, un cop entregades, el Director de Seguretat de la UAB manifesta que amb les imatges no sabia les identitats dels estudiants que hi apareixen, però que “els identifiquen a través de la base de dades informàtiques dies després, que tenen fotos i van buscar pel perfil”.
A partir dels fotogrames dels vídeos enregistrats i de les identitats aportades pel Director de Seguretat, la Unitat d’Investigació dels Mossos d’Esquadra de Mollet elabora informes pericials que incorpora a la causa, on es fa una detallada descripció de la ideologia i l’activitat política de les persones investigades. Fitxes individualitzades amb informacions de l’activitat política de les estudiants dins i fora del campus, concretament d’aquelles persones que haurien participat en les mobilitzacions de la Plataforma Antifeixista. La tesi de la policia és que des de la Plataforma s’hauria comès un delicte d’odi contra les joventuts de SCC. Cal recordar però, que el Codi Penal només contempla l’existència d’un delicte d’odi quan es comet contra “un grup amb una característica comuna dels seus membres, tal com la seva real o perceptiva raça, l’origen nacional o ètnic, llengua, color, religió, sexe, edat, discapacitat física o mental, orientació sexual u altre factor similar”.
Demanen la intervenció del Síndic de Greuges
Després de conèixer l’existència de les gravacions i informes, el SEPC ha convocat una roda de premsa avui dimarts a les onze del matí a les portes del Rectorat de la UAB, on també hi participaran les entitats Alerta Solidària, Som 27 i més i Aturem la cacera, activem la solidaritat. “Hi ha llistes negres confeccionades per la UAB per motius ideològics i organitzatius”, denuncien en un comunicat, alhora que anuncien que faran arribar tota la documentació al Síndic de Greuges perquè obri una investigació d’ofici. “S’afirma l’existència d’una base de dades, una base de dades que bé és la base de dades dels estudiants de l’Autònoma, propietat de l’Autònoma i regulada per la Llei de Protecció de Dades, l’accés de la qual per part dels membres de seguretat és qüestionable o directament irregular o il·legal o bé és una base de dades recopilades de forma il·lícita i per motius ideològics”, assenyalen els convocants de l’acte.
Els serveis jurídics de la UAB ho neguen
“Taxativament no, no es fan fitxers de persones, es graven les imatges i no es fa cap tipus d’identificació de les persones. Hi ha l’arxiu d’imatges en brut, si alguna autoritat demana les imatges se li entreguen”, han explicat des de la UAB. Les mateixes fonts han detallat que les càmeres de videovigilància del campus estan “comunicades i registrades a l’Agència Catalana de Protecció de Dades”. No han sabut concretar si aquesta comunicació s’havia fet extensiva a la Comissió de Control dels Dispositius de Videovigilància, que depèn del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i que és el màxim òrgan de control en la matèria.
En relació al termini de conservació dels enregistraments, des de la UAB s’afirma: “per funcionament, les imatges es mantenen normalment durant quinze dies, però mai es superen els trenta dies que marca la llei, els propis discs durs es matxaquen i es torna a gravar a sobre, no se supera mai els trenta dies”. “Nosaltres per defecte no fem cap tipus de fitxer ni fem res, si no han passat els trenta dies i alguna autoritat ens demana les imatges se’ls hi entrega, si han passat els dies se’ls hi diu que s’han esborrat”, puntualitzen.
