Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Santiago Sierra: "L'important és que alliberin als presos polítics i deixin d'assetjar els treballadors culturals"

/ Arxiu

El passat dimecres 21 de febrer al matí es van retirar d’ARCO 2018 tots els retrats de la peça Presos políticos en la España contemporanea, de l’artista madrileny Santiago Sierra, fonamentalment per incloure-hi els Jordis (Jordi Cuixart i Jordi Sànchez). Estava exposada en un dels murs exteriors de l’estand de la galeria Helga de Alvear, situat a l’entrada de la fira, pràcticament donant la benvinguda als visitants. Hores més tard van ser substituïts per diverses fotografies de l’artista alemany Thomas Ruff. El que ve a continuació és un entrevista amb Sierra sobre el cas, sense censures.

Abans d’abordar el que va passar a ARCO el dimecres 21 de febrer, posem en context el que ha passat. D’on parteix Presos políticos en la España contemporánea, i com neix aquesta peça?

Fa més d’un any vam començar una investigació des del meu estudi sobre l’existència, o no, de presos polítics a Espanya. Aviat constatem un gran nombre de casos que entren en aquesta categoria. Hem anat publicant dos casos al mes des de llavors en els quals se citen 74 presos polítics. Hi ha més i es produeixen nous casos constantment. Nosaltres vam presentar una selecció de 24 imatges del que hem trobat a la nostra investigació.

Per què inclou els retrats de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez?

Perquè considerem que entren en aquesta categoria, evidentment. Crec que valdria la pena incloure adjunta a aquesta entrevista la definició de pres polític que es dóna des de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa. Es donen cinc supòsits. Si se’n compleix un, ja es considera polític. Violació dels drets humans fonamentals, detenció per motius polítics sense cap altre delicte, desproporció en les penes per motius polítics, detenció discriminatòria en atenció a motivacions polítiques i, finalment, que la detenció sigui resultat d’un procediment irregular per motivacions polítiques. Bé, no cal forçar molt la interpretació d’aquests supòsits per concloure que els casos que cites entren clarament en algun o diversos d’aquests supòsits.

T’has documentat / assessorat legalment per saber si realment, tant els Jordis, com els altres retratats, entren exactament en la categoria jurídica de pres polític? Com va ser el treball de documentació per a aquests retrats?

Excepte en comptades excepcions, no és un tema molt mediàtic, o no ho era quan vam començar. No obstant això, la premsa alternativa i les xarxes socials han estat molt atentes a l’evolució d’aquest fenomen i han estat publicades quantitats ingents d’informació o seguiments gairebé, minut a minut, de judicis i processos penals. Molts casos ens resultaran familiars, altres es coneixen molt poc. Per la resta no som juristes ni pretenem ser-ho. Actuem des del respecte i la solidaritat, prenent les mesures que més s’adapten a l’estratègia de publicitació del projecte.

Quina opinió et mereix tot el que ha passat amb la teva peça a ARCO el dimecres 21 de febrer? Quines conclusions treus de tot això, a part del que vas manifestar aquell dia a Facebook (“Acabem d’assabentar-nos de la censura de la nostra obra. Considerem que aquesta decisió danya seriosament la imatge d’aquesta fira internacional i del mateix Estat espanyol”)?

“L’art que m’interessa és el que dóna testimoni del seu temps. Aquesta peça l’ha donat i, passada la frustració dels primers moments, el que ha passat em sembla fins i tot bé perquè han completat la meva obra”

L’art que m’interessa és el que dóna testimoni del seu temps. Aquesta peça l’ha donat i, passada la frustració dels primers moments, el que ha passat em sembla fins i tot bé perquè han completat la meva obra i s’han retratat sols. La cosa ja no és instal·lar de nou el meu treball a ARCO. Ja ho ha vist mig planeta. El tema és que els presos polítics siguin alliberats i tornin a casa seva. L’important és que deixin d’assetjar els treballadors culturals. L’important és que aquesta situació acabi d’una vegada per totes.

La mateixa Helga de Alvear, la teva galerista, relata que va parlar per telèfon amb el director d’Ifema, Eduardo López-Puertas, i que li va semblar “bé” la retirada: “Estic a casa d’altres i si Ifema no vol tenir-la aquí, jo ho trec. A casa meva no em treu ningú res”, va declarar a El País. Què n’opines?

No puc culpar l’Helga per haver sucumbit a pressions externes. Tots som vulnerables en algun grau. Tot i la veterania de l’Helga, mai en la seva vida havia viscut una cosa així. Hi havia gent molt agressiva. Jo mateix he rebut missatges aterridors. Era molt fort per a ella. Va arribar fins on va poder arribar per ajudar-me i li estic molt agraït. En un clima de tanta agressivitat es produeix la subsegüent por.

Portada de l’edició 364 de la ‘Directa’, dissenyada per Santiago Sierra, publicada fa quatre anys

T’has qüestionat en algun moment si pot existir un conflicte entre el dret a la imatge i el fet de convertir en una peça d’art les vivències de persones que poden no estar d’acord amb els mecanismes que utilitzes a la teva feina?

Aquesta obra està feta des de la solidaritat i el respecte. En realitat ni es veuen cares ni se citen noms. Crec haver estat molt correcte en això.

Continuaràs amb la sèrie Presos políticos, globalment i a Espanya? O és una feina que ja està tocant a la seva fi?

D’antuvi tenim l’any ja complet amb intervencions complicades sobre altres temes i en altres contextos. No ho descarto, però de moment no.

És Oriol Junqueras un pres polític?

Evidentment, sí. Jo ho veig claríssim.

Vols que Catalunya sigui un Estat independent en forma de república? És la pregunta del referèndum d’octubre …

Jo sóc de Madrid. Això haurien de decidir-ho els catalans. També ho veig claríssim.

El dissabte, a les 18h, al Pavelló 9 d’Ifema, es manté l’acte planificat amb tu com a ponent, Pablo Mayoral i Eduardo Gómez? O està també censurat?

Això entenem. Tingues en compte que a mi ningú m’ha cridat ni d’ARCO ni d’Ifema. Actuem suposant que no som benvinguts. També ens queden molt poques ganes d’anar per allà. [Finalment l’acte es va celebrar el passat dilluns 26 a la Fundació d’Estudis Llibertaris Anselmo Lorenzo].

Entrevista publicada originalment a El Salto Diario.
 

 

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU
;