Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Deu anys de lluita per aconseguir aturar una mina a l'Alt Palància

autoría:Antoni Silva

A la quasi endèmica despoblació generalitzada en les comarques interiors del País Valencià, se li sumen, freqüentment, problemes associats a l'explotació dels seus recursos naturals. Podria haver sigut aquest el cas de Begís, un xicotet poble de la comarca de l'Alt Palància habitat per no més de 250 persones a l'hivern. Però la lluita mantinguda per aquesta població durant deu anys ha evitat que s'autoritzara una empresa per dur a terme el projecte d'una gran mina d'argila, sobre una superfície al voltant de 825 hectàrees, que hauria afectat alguns dels seus paratges naturals més benvolguts.

La Penya Escabia, la vall del riu Canales, la Badina i llogarets com Las Arteas, seguiran mantenint intacte el seu paisatge, després que el TSJCV desestimara el juliol passat el recurs contenciós-administratiu de l'empresa

La Penya Escabia, la vall del riu Canales, l'entorn de la Badina i llogarets com Las Arteas, seguiran mantenint intacte el seu paisatge, després que el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), desestimara el juliol passat el recurs contenciós-administratiu, interposat per Eurominerales Cerámicos S.A. El poble de Begís va festejar el diumenge passat la notícia. Al matí es va fer una excursió a la zona que s'hauria vist afectada, inclosa la visita a un jaciment d'icnites de dinosaure -petjades fossilitzades- que també han corregut perill de desaparéixer. Després, en la plaça del poble, la xaranga de l'Agrupació Musical Verge del Loreto va amenitzar els prolegòmens d'una gran olla de Begís, que seria degustada posteriorment per gran part del poble.

Una dècada dient "No a la mina"

L'any 2008 es creava la Plataforma per la defensa del patrimoni cultural, natural i paisatgístic de Begís No a la mina. "Ens assabentem llavors d'un procés que havia començat el 2001", assegura Tere Lázaro, presidenta de la plataforma. La Conselleria d'Industria de la Generalitat Valenciana en aquell moment va concedir un permís d'investigació sol·licitat per un particular, Manuel Monfort, per a realitzar una recerca, en la qual es van fer uns sondejos sobre el terreny on es projectava la mina. Set anys després l'empresa de Castelló Eurominerales Cerámicos S.A., tramita el "Pla de participació pública de l'estudi d'integració paisatgística" en el consistori. Un temps abans, el 2006, Monfort havia transferit els drets a l'empresa citada. "Comencem donant informació en el poble i arreplegant signatures, fins a 10.500. Poc després, 28 integrants de la plataforma, ens reunim amb l'alcaldessa, demandant una coordinació, i comencem a penjar cartells dient-li 'No a la mina', en les nostres balconades", relata Miguel Macián, integrant de l'entitat veïnal.

El dia de celebració pel no denitiu començava amb una excursió a la zona afectada per la mina / Lucas Guerra

Javier Serrano, advocat de la plataforma, resumeix el procés mantingut per l'empresa minera: "La Conselleria d'Indústria no va atorgar la concessió d'explotació, en entendre que hi havia hagut una dilació conscient durant anys per part de l'empresa en el lliurament de documentació necessària requerida, com la Declaració d'Impacte Ambiental. Tampoc van atendre els requeriments de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, relacionats amb l'afecció als recursos hídrics de la zona", afirma el lletrat. Revisant la sentència definitiva del TSJCV, observem la batalla legal que ha dut a terme l'empresa minera, per a aconseguir engegar la mina. Ja en el 2013 el jutjat número 2 de Castelló va desestimar un altre contenciós-administratiu interposat per l'empresa, contra la negativa de la Conselleria d'Indústria. En l'àmbit municipal, també van impugnar el Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) de Begís, en el qual es qualificava el paratge on es projectava la mina, com a "zona no urbanitzable d'especial protecció forestal". Finalment, després de l'última sentència "l'empresa ha renunciat a presentar recurs de cassació", assegura Serrano, per la qual cosa l'expedient quedarà tancat. I contínua "en realitat el recurs ha sigut desestimat per un defecte de forma", que afecta la falta de representativitat en un primer moment de Manuel Monfort, amb Eurominerales Cerámicos S.A., a l'hora de presentar els recursos judicials. "Esperem haver acabat amb el problema", manifesta Tere Lázaro, "encara que seguirem en alerta", subratlla. "Ens hauria agradat protegir definitivament el municipi. El jutge ha resolt a favor nostre per un error de l'empresa, i no ha entrat en el fons: la riquesa paisatgística, cultural i patrimonial del nostre poble, que s'ha vist amenaçada", conclou.

Valors amenaçats

"La població dependria en part del turisme vinculat al paisatge, i al valor natural del municipi. També de l'agricultura, sobretot la producció d'ametla i oli d'oliva. Però, la primera riquesa de Begís són les seues aigües", no dubta a afirmar l'alcaldessa, María José Madrid. "25 Famílies viuen del contracte laboral mantingut amb l'envasadora municipal d'aigua mineral natural Aigua de Begís", afirma la batllessa. En aquest sentit Carlos Santisteban, geòleg especialista en la gestió i conservació del patrimoni paleontològic de la Universitat de València, va elaborar un estudi en el qual es demostrava que la mina podria afectar a la capa freàtica que nodreix els aqüífers de les fonts de les Arteas i la dels Cloticos, de les quals depén directament l'envasadora. És també Santisteban qui descobreix l'any 2000 tres petjades de dinosaure pròximes a la pista del llogaret de Las Arteas; les icnites quedarien anys després dins de la superfície que anava a ocupar la mina.

Andrés Santos, geòleg-paleontòleg, explica  l'importancia del jaciment, declarat BIC al 2006 / Lucas Guerra

Visitem el jaciment amb Andrés Santos, geòleg-paleontòleg, investigador a la Universitat Jaume I de Castelló i director del museu arqueològic i etnològic de Begís. "Les icnites pertanyen al triàsic i estan datades fa 245 milions d'anys, i són de gran importància per la seua antiguitat i escassetat en el País Valencià. És per açò que la Conselleria de Cultura, les va declarar Bé d'Interés Cultural el 2006", afirma Santos. "Des del 2012, a petició de l'Ajuntament, hem anat fent accions puntuals, en les quals han aparegut més icnites, en total ara hi ha 12 petjades catalogades", conclou l'investigador.