“Les dones tenen un paper importantíssim en la resistència i la lluita, són molt poderoses, encara que sempre ocupin una segona línia. Als companys se’ls envia a presó, però les que busquen advocats, s’inventen i reinventen per alimentar tothom i sostenir la lluita són les dones. Treballem per això, per visibilitzar aquesta feina tan tenaç”, expliquen Margarita Aquino i Gloria Chicaiza. Dones apoderades i conscients de la seva vàlua, treballen des de les seves organitzacions territorials (a Bolívia i a l’Equador, respectivament) vinculades a la lluita ambientalista, en contra de l’extractivisme miner i el seu impacte al territori. Ho fan en xarxa amb dones de deu països llatinoamericans més, per transmetre’s la veu i, malgrat no poder evitar a vegades les injustícies, saber que existeixen i poden amplificar-se. Convidades a Barcelona per explicar la seva realitat al Mobile Social Congress, reivindiquen els drets humans i de la natura des d’una perspectiva feminista.
Quin és el rol de la dona en la lluita contra les empreses extractivistes?
Gloria Chicaiza (G.C.): Hi ha un rol fonamental de la dona, tenim espais locals, regionals i nacionals de les dones que resisteixen a la mineria i estan impedint els projectes. Treballem en xarxa des de 2005 i volem ser un referent llatinoamericà que aconsegueixi incidir políticament sobre els projectes i les pràctiques que són nocives.
Quines són aquestes pràctiques?
G.C.: Les grans empreses que es dediquen a la mineria s’instal·len als nostres països i estableixen campaments amb els seus treballadors. A Bolívia i l’Equador, per exemple, s’estan instal·lant treballadors xinesos que porten les empreses en espais comunitaris, a l’Amazònia, la serra. En el cas de l’Amazònia equatoriana, on viuen comunitats indígenes camperoles, hi han entrat amb 400 treballadors xinesos.
Això com impacta en la vida de les dones?
G.C.: Aquesta és una qüestió summament violenta, perquè masculinitza l’entorn i el torna insegur per a les dones, que tendeixen a tancar-se a l’espai domèstic. Com que entren tants homes, es comença a buscar demanda per a serveis sexuals i s’instal·len prostíbuls, fan que els pagesos indígenes que entren a treballar a la mina comencin a tenir una dinàmica de consum d’alcohol, d’usos i abusos sexuals i els espais domèstics comencen a ser espais on es genera violència. També hi ha problemes ambientals i de contaminació, per la qual cosa s’ha de començar a buscar aigua a altres llocs i això genera una major càrrega de feina i la salut de les criatures també empitjora. En resum, el temps de les dones comença a estar confiscat. Per això són elles les primeres que qüestionen la mina, però aquesta es torna una confrontació quasi domèstica amb les seves famílies i comença a haver-hi una sèrie de problemes psicosocials.
Com va ser el procés d’apoderament de les dones per començar a protestar?
“Trencar el patriarcat i el masclisme en què vivim sotmeses ens ha costat molts anys”
Margarita Aquino (M.A.): Aquests canvis socials per a nosaltres eren invisibles, no havíem arribat a entendre què ens havia passat. Fins que ho vam veure: la violència mediambiental contra les dones i la violació de tots els nostres drets, a la vida, al treball, a la salut, a l’economia, a viure en un ambient sa i segur. Per això hem sortit a les ciutats, per demanar audiències amb les autoritats i denunciar que l’impacte ha arribat directament al nostre cos i a la mare terra. Trencar el patriarcat i el masclisme en què vivim sotmeses ens ha costat molts anys. Quan convidàvem les dones als seminaris per capacitar-se com líders i veure quins drets havien estat violats, venien els homes i ens deien que les dones no tenien temps, veu ni vot i que ells pensaven millor que nosaltres. Però nosaltres hem anat aprenent i veient que sabem pensar igual que els homes o tal vegada millor, perquè tenim mil oficis. L’home treballa i res més. Però les dones som infermeres, bugaderes, llevadores, professores, cuineres i empleades domèstiques.
Ara fa dos anys de l’assassinat de Berta Cáceres, tota una referent…
G.C.: Hi ha figures de terrorisme, sabotatge i associació per delinquir que han estat exercides contra la gent que som defensores de drets, hem tingut demandes importants, preses i fins i tot assassinades. I casos emblemàtics com el de Berta Cáceres, que han destapat el vincle que existeix entre els assassinats i les intervencions de grans empreses. Aquest cas ha tingut un cost enorme, ha estat la seva vida, però el projecte està aturat. Al territori tots sabem quan la mà assassina opera i amb què té a veure. Hi ha casos que no es poden provar i en els quals el projecte segueix endavant. Però el cas de Berta hem de portar-lo com a bandera de lluita, perquè ens revela moltes coses. I encara que segueixi impune, es converteix en una esperança per saber que si donem un cost polític al projecte, pot ser paralitzat, que podem espantar les inversions assassines malgrat tot.
M.A.: Volem que sigui reconeguda la violència mediambiental contra les dones perquè els responsables siguin identificats i sancionats. Estem creixent pel territori, avancem nacionalment, tenim aliats internacionals i seguim endavant.
Article publicat al número 450 de la ‘Directa’
