jan L’assassinat del periodista Jan Kuciak, conegut per les investigacions sobre frau fiscal i corrupció, ha sacsejat i capgirat tota Eslovàquia. Kuciak i la seva parella van apareixer morts a trets al seu domicili a Velka Maca, prop de Bratislava. El reporter, de 27 anys, treballava pel mitjà digital Aktuality.sk. El seus cossos van ser trobats el 25 de febrer.
La seva última història, publicada el 9 de febrer, se centrava en un cas de frau fiscal connectat a un luxós complex d’apartaments a Bratislava, conegut com Five Star Residence, i esmentava Marián Kocner, un empresari amb connexions als serveis secrets. Kuciak feia temps que seguia el cas, que involucrava també a un altre empresari, Ladislav Basternak, amb vincles amb el partit del govern, l’SMER-SD, socialdemòcrata. Un assumpte que l’any passat va provocar protestes ciutadanes massives. Kuciak, que també havia investigat el robatori de fons de la Unió Europea per part de la màfia italiana, va comentar el passat octubre a Facebook que havia rebut amenaces de Kocner.
L’assassinat de Jan Kuciak i Martina Kusnírová va catapultar milers de persones als carrers i places de tot el país, protestant contra el govern, les manifestacions més massives a Eslovàquia des des de la ‘revolució de vellut’, el 1989. Exigien explicacions i canvis. Fins al punt que el 15 de març, el primer ministre, esquitxat pel cas, va dimitir, després de deu anys governant.
Kuciak és el segon periodista d’investigació assassinat a la Unió Europea en menys d’un any. A l’octubre de l’any passat, la maltesa Daphne Caruana Galizia –que investigava els Papers de Panamà– va ser assassinada mitjançant un cotxe bomba.
A continuació, publiquem (amb traducció al català gràcies al suport de l’Aula d’Idiomes) l’article inacabat en què Kuciak treballava en el moment de ser assassinat.
Fa catorze anys, un italià anomenat Carmine Cinnante va arribar a la ciutat eslovaca de Michalovce. Un matí, va sortir amb el seu Fiat des del poble de Novosad, a 40 quilòmetres de Michalovce, on vivia amb la seva amiga Lydia.
Cinnante es dirigia cap a Itàlia. L’acompanyava un home eslovac, el Jan, a qui havia promès trobar feina en aquell país. A la regió de Michalovce, en aquell moment, una de cada quatre persones en edat de treballar es trobava a l’atur.
Quan travessaven una camí de terra en direcció a la carretera principal, entre els pobles de Porostrov i Ostrov, al districte de Sobrance, es van adonar de la presència d’una patrulla de policia. Immediatament, van fer que el seu Fiat Punto blanc, de matrícula italiana, girés cua.
La policia, sospitosa del seu comportament, va aturar-los i els va escorcollar. Als seients del darrere, hi va trobar una maleta de fusta amb una arma, un carregador i munició per a 50 trets. Era una metralladora txeca del tipus 26 amb disposició d’objectiu làser i amb el número de producció esborrat. Segons els experts, es tractava d’una maleta especial per al transport d’aquest tipus d’arma.
Cinnante va ser denunciat per possessió il·legal d’armes, i va ser condemnat pel tribunal del districte a una pena condicional de dos anys de presó. En aquell moment, el fiscal es va referir a l’italià com un “empresari amb un negoci a Eslovàquia en l’àmbit de l’agricultura”.
Els tentacles arriben fins al govern
Uns mesos després, la policia italiana va detenir Cinnante. La raó: tràfic d’armes a Itàlia sota les ordres del capo Guirin Iona, líder de Belvedere Spinello, un clan de la màfia ‘Ndrangheta, en aquell moment, un dels grups més forts des del punt de vista econòmic.
Carmine Cinnante no és l’únic italià vinculat a la màfia que ha trobat una segona llar a Eslovàquia
Havien començat amb negocis, percebent subvencions i fons de la Unió Europea, i teixint xarxes amb persones influents en l’àmbit polític… fins a arribar a tenir contactes amb alts càrrecs del govern eslovac. Mentrestant, seguien tenint força problemes amb la llei a Itàlia, el seu país d’origen.
Tal com demostren els documents de la pròpia investigació, Carmine Cinnante, a qui les autoritats eslovaques tenien per un simple empresari agrari, també és membre d’aquesta organització. Ara bé, no és l’únic italià vinculat a la màfia que ha trobat una segona llar a Eslovàquia.
Amb la confiança de la màfia
En una cooperativa agrària situada entre els pobles de Dvorianka i Parchovany, al districte de Trebisov, van coincidir els interessos comercials del mafiós Carmine Cinnante amb els d’Antonino Vadala, també amb problemes amb la policia a casa seva, Itàlia.
El dilluns 3 de febrer 2003, el tribunal de Reggio de Calàbria, al sud d’Itàlia, havia de decidir el destí de nou acusats vinculats a un cas en el qual havia participat el clan Libiri, un dels més poderosos dins de ‘Ndrangheta. Entre els acusats, hi havia Antonino Vadala, originari del poble Bova Marina, al sud de Calàbria.
Segons diversos investigadors italians, va ser Vadala qui, a petició del clan, va ajudar el mafiós Domenic Ventura a amagar-se i fugir. Ventura havia estat condemnat per l’assassinat d’un membre d’una banda rival. La policia italiana havia interceptat diverses trucades entre Antonino Vadala i Francesco Zindato, un dels caps del clan, en les quals aquests detallaven el desenvolupament de l’acció. Tot i així, Vadala va ser absolt per falta de proves el 2003.
Antonino Vadala també havia estat involucrat en un altre cas, descrit pel tribunal, en el qual viatjava a Roma, juntament amb dos homes, per “castigar” una persona desconeguda que “havia perjudicat al clan”. “[El cap del clan, Francesco Zindato] havia encomanat la tasca a diverses persones de confiança, entre elles, a Antonino Vadala”, va explicar el jutge. Vadala no va esperar la sentència a Itàlia. Va trobar refugi, i una nova llar, a Eslovàquia.
Empresari de la indústria energètica
El 2009 va sortir a la llum que el desconegut empresari italià Antonino Vadala havia planificat la construcció de dues fàbriques al polígon industrial de Lucenec per uns 70 milions d’euros. Tot i que el projecte no havia reeixit, Vadala s’havia convertit en un “empresari de l’energia”, o així és com el va anomenar l’antic ministre d’economia Pavol Rusko, que ara està acusat d’assassinat.
Paradoxalment, es recordava de Vadala a través de la seva connexió amb l’assessora governamental Maria Troskova, la qual cooperava estretament amb el primer ministre Robert Fico: “[Trostova] va treballar amb nosaltres aproximadament tres mesos. Fa molt de temps, ja. Com quatre anys o així. Llavors va conèixer un empresari d’origen italià, que, entre d’altres, es dedicava al camp de les centrals fotovoltaiques, i se’n va anar a treballar amb ell”, va declarar Rusko en aquell temps.
Troskova i Jasan
A l’agost de 2011, Vadala i Maria Troskova van fundar GIA Management. Troskova va abandonar l’empresa després d’un any i es va convertir en l’assistent del diputat Viliam Jasan. Jasan no va voler dir als mitjans de comunicació d’on havia tret aquesta dona, aleshores coneguda com a model i també competidora a la final del Miss Universe. Només deia que un amic li havia recomanat. “Un dels meus assistents va marxar i un amic em va aconsellar aquesta dona”, va dir Jasan al diari Novy Cas. No va voler confirmar, però, si l’amic al qual es referia era Antonino Vadala.
Tanmateix, després de menys d’un any, l’abril de 2015, Maria Troskova va abandonar l’oficina de Jasan i va començar a treballar pel primer ministre eslovac, Fico. Un any després, Jasan va seguir el seu camí. El primer ministre el va designar director i secretari del Consell de Seguretat Nacional.
Per resumir, dues persones acusades d’estar involucrades a la màfia tenien accés de forma diària al primer ministre d’Eslovàquia, Robert Fico, que les va elegir personalment
A més a més, a Jasan li van concedir el permís per accedir al nivell més alt de seguretat. Com a secretari del Consell, informava Fico directament i era responsable de documentar les activitats del Consell. Per això, tenia accés a tots els documents, a tota la informació del Consell, organisme responsable de vetllar pel bon funcionament del sistema de seguretat del país i que –en temps de guerra– s’encarrega del poder executiu.
Això no obstant, hi ha proves que evidencien els lligams entre Jasan i un altre home que va treballar directament amb la màfia italiana. La connexió entre Jasan i Vadala queda demostrada, sobretot, en base a les seves activitats econòmiques. El polític del partit del govern SMER-SD tenia, antigament, la propietat d’una empresa privada de seguretat anomenada Prodest que Vadala i els seus companys de feina van adquirir fa poc. A més, el fill de Jasan, Slavomir, també té una empresa mixta amb els italians, l’AVJ Real.
Quan, fa poc, una de les empreses de Vadala es va declarar en fallida, es va evidenciar que aquest tenia participacions en una empresa de seguretat privada a la qual havien participat Jasan i el seu fill Slavomir. Per resumir, dues persones acusades d’estar involucrades a la màfia tenien accés de forma diària al primer ministre d’Eslovàquia, Robert Fico, que les va elegir personalment.
Vadala vota SMER
A banda de la connexió entre Jasan i Troskova, encara hi ha més vincles, a Eslovàquia, entre la màfia i la política, especialment amb el partit de govern, SMER-SD; vincles que es poden anar resseguint a través d’Antonino Vadala. Monika Corejova, la comptable des de fa molts anys, per exemple, havia postulat anteriorment pel parlament regional.
El mateix Vadala dona molt de suport a l’SMER, sobretot, a través de campanyes a les xarxes socials. També elogia Fico davant els seus amics italians, defensa el ministre Kaliniak davant les crítiques de l’oposició, així com el candidat de l’SMER, Richard Rasi, a la seva campanya electoral pel càrrec de president de la regió Kosice.
El dia de les eleccions, anunciava: “avui votem tots el n. 16 de l’SMER per assegurar-nos que demà Eslovàquia estarà en bons mans”. I, durant la campanya electoral, declarava públicament que visitaria el congrés del partit a Kosice. Va escriure a Rasi per dir-li que “es veurien” allà. I va parlar de l’SMER com “el nostre partit”. Quan es va formar la coalició del govern actual, Vadala tenia motius per celebrar-ho.
Bales i una corona fúnebre
Vadala i els seus amics italians també tenien problemes amb la llei a Eslovàquia. Malgrat diversos procediments judicials, fins ara sempre han pogut evadir les penes. Aquí tenim alguns exemples que tenen a veure amb l’extorsió i el frau fiscal. Aktuality.sk, juntament amb els seus socis, ha pogut reconstruir els casos a partir dels expedients policials i judicials als quals han tingut accés gràcies a les regulacions existents en relació a la llibertat d’informació.
Un matí de tardor, els treballadors d’una empresa de Trebisov es van trobar un paquet estrany a la porta d’entrada. Era una bossa amb deu bales, fòsfors i una corona fúnebre
El primer cas va succeir a l’est d’Eslovàquia l’any 2013. Un matí de tardor, els treballadors d’una empresa de Trebisov es van trobar un paquet estrany a la porta d’entrada. Era una bossa amb deu bales, fòsfors i una corona fúnebre. La bossa estava embolicada amb paper, i hi havia escrit: “Jerad”. Aquest era el nom -mal escrit- del seu cap, Gerhard. Era un avís d’algú de la competència que comportava una clara amenaça de mort. El sobrenom “Jerad” havia estat utilitzat en nombroses ocasions per un italià que exigia a l’empresa unes 40 hectàrees de camp cultivable. Jerad va ignorar aquest avís en un primer moment, però quan un dels seus treballadors, el conductor d’un tractor, també va rebre una amenaça, ho va denunciar a la policia.
Després de dos anys d’investigació, un parent d’Antonino Vadala, Sebastiano Vadala, va ser denunciat pel fiscal de Trebisov per extorsió. Segons el fiscal Peter Prokopovic, Vadala havia amenaçat el director de l’empresa amb l’afusellament, i havia fet un gest amb la mà indicant que li tallaria el coll. I al conductor del tractor l’havia amenaçat dient-li: “afusellaré tothom qui treballa per aquest camp amb la meva arma i calaré foc al tractor”. Tot això perquè l’empresa explotava un camp pel qual els italians estaven econòmicament interessats. Això mai va preocupar les autoritats, que eren les propietàries legals d’aquests terrenys.
Proves insuficients
A més dels testimonis, l’empresa va presentar aquell enviament especial destinat a “Jerad”. Diversos informes van mostrar que els cartutxos estaven carregats i que, per la seva possessió, calia una llicència d’armes.
Una càmera de videovigilància de l’empresa havia gravat la visita de Vadala amenaçant Gerhard verbalment. Igualment, Vadala ho va negar. El seu advocat, Marek Svingal, i ell mateix, van declarar davant del jutge que en el moment de la suposada amenaça no eren a Trebisov, sinó a Michalovce. Svingal, el comptable de Vadala, i un altre home italià, ho van reafirmar.
Però el tribunal del districte de Trebisov, i després el tribunal regional de Kosice, van trobar que les proves eren insuficients per inculpar Sebastiano Vadala. I l’any passat va ser absolt de tots els càrrecs.
Milan Petricko, el jutge del districte de Trebisov, va escriure: “no s’ha pogut demostrar que el fet pel qual l’acusat està processat realment passés mai”. Segons el jutge, l’acusació es basava només en testimonis que no eren suficients per condemnar Vadala. Ni la bossa, ni la corona fúnebre, ni el vídeo no van ser esmentats a la sentència. De fet, el fiscal va recórrer contra la sentència al·legant que el jutge “no havia tingut en compte la gran quantitat de proves aportades, que havia negligit una clara evidència de delicte i que havia basat la seva decisió en conclusions parcials i subjectives”.
El tribunal del districte de Trebisov, i després el tribunal regional de Kosice, van trobar que les proves eren insuficients per inculpar Sebastiano Vadala. I l’any passat va ser absolt de tots els càrrecs
El representant del director de l’empresa, que havia estat víctima d’extorsió, va objectar que el jutge havia tingut en compte el testimoni de Marek Svingal tot i que aquest hagués actuat com a advocat defensor en els judicis preparatoris. Això vol dir que estava informat de les proves que havia recollit la policia a través del procés judicial.
Fins i tot el procediment seguit durant l’interrogatori d’Svingal incomplia la legislació del moment. Vadala va dir al jutge d’investigació que no parlava ni entenia l’eslovac, i que per això era impossible que hagués pogut amenaçar la víctima. De totes maneres, diversos testimonis van rebatre aquesta afirmació. Sebastiano Vadala va declarar en un altre cas, dos anys després, que “com a ciutadà italià, viu des de fa molts anys a la República eslovaca i entén l’idioma eslovac”. El Senat del Tribunal Regional de Losice, sota la presidència de Marek Dudik, va rebutjar l’apel·lació i va confirmar l’absolució de Vadala de tots els càrrecs.
La versió italiana de Basternak
En el segon cas, relacionat amb un tema de frau fiscal, la involucració de Vadala va ser directa. Es tractava de l’especulació amb tres habitatges de Petrzalka, un barri de Bratislava. El cas va començar el 2011 i va acabar l’any passat.
El propietari original dels tres pisos era l’Italià Antonio Palombi, o més concretament, la seva empresa ALTO. Però la propietat va canviar diverses vegades en poc temps. En qüestió de mesos, va passar de les mans de l’empresa GENNA a les d’AV-REAL. Vadala havia treballat per la primera, i havia dirigit la segona fins i tot en el moment de les transaccions.
Tres anys després de la transaccions comercials, Palombi va anar a la policia i va dir que Vadala no li havia pagat el preu de la compra dels pisos. Segons la denúncia policial, a la qual s’ha pogut accedir gràcies a la llei que regula la llibertat d’informació, Palombi, en un principi, havia declarat que Vadala l’havia estafat. També ho relatava així el diari setmanal Plus 7 dní l’any 2015. La realitat, però, distava una mica d’aquesta narrativa:
En realitat, Palombi i Vadala havien acordar fer la transferència dels pisos sense cap mena d’intercanvi econòmic. Amb la transacció, els pisos passarien a ser propietat de l’empresa KANNONE, de la qual ambdós eren propietaris. L’objectiu del tracte era que l’empresa AV-REAL, de Vadala, que era la tercera de la cadena, acabés tenint dret a una desgravació fiscal de 80.000€.
Palombi va declarar davant la policia com a testimoni i com a afectat alhora. “Va dir que Antonino Vadala li havia aconsellat transferir els apartaments a AV-REAL a través de GENNA ” perquè aquesta empresa tenia compromisos amb les altes esferes i ALTO no pagava IVA. Llavors, GENNA hauria d’haver venut els apartaments a un preu molt més alt. D’aquesta manera, com que AV-REAL sí que paga impostos, es podria desgravar la diferència del preu de compra”, va anotar l’interrogador de Palombi.
Devolució de l’IVA
Palombi va repetir en diverses ocasions que el preu de 360.000€ era només simbòlic. En teoria, li havien de retornar els pisos igualment. “El sospitós va dir que si rebia els 80.000€ d’IVA, traspassaria els pisos a l’empresa que tenien en comú, KANNONE s.r.o. Així, tornarien a l’empresa del querellant.” A la seva denúncia, Palombi va afegir que també havia de rebre una part de la desgravació de l’IVA.
“El sospitós li va dir que els pisos es vendrien a l’empresa GENNA. Va explicar que GENNA sol·licitaria la desgravació de l’IVA, la meitat de la qual anava pel sol·licitant”, d’acord amb la resolució judicial. Vadala va desmentir-ho tot davant del jutge instructor, va declarar no saber res de cap tracte, i va explicar que ell havia comprat els pisos de forma ordinària.
Les investigacions encara no han portat a l’acusació d’Antonino Vadala. De fet, dues empreses de la seva propietat acaben de declarar-se en fallida amb deutes fiscals de més de 100.000 euros
El procés penal va quedar en suspens, i el fiscal va dir que no hi havia cap mena de frau per part de Palombi, encara que tots dos hi podrien haver col·laborat. Va emfatitzar que, si es tractés d’un delicte, seria un frau de devolució d’IVA. Aleshores, el cas hauria de ser tractat com a frau fiscal. Literalment, va escriure: “La intenció real dels individus involucrats en vendes esglonades fa impossible determinar si, per part seva, hi havia voluntat o no de col·laborar amb un possible frau fiscal, ja que és probable que acabin presentant deliberadament testimonis que els lliurin de qualsevol tipus d’acusació que els relacioni amb activitats delictives”.
Palombi havia reclamat inicialment la devolució dels pisos en una disputa de caràcter mercantil en curs des del 2014. Tanmateix, d’acord amb diversos documents legals, Palombi va decidir el febrer de l’any passat de retirar la denúncia.
Després d’alguns anys, quan es va fer evident que Vadala ni li donaria els diners de la devolució de l’IVA, ni li tornaria els pisos, va tornar a recórrer a les autoritats. En aquest cas, les investigacions encara no han portat a l’acusació d’Antonino Vadala. De fet, dues empreses de la seva propietat acaben de declarar-se en fallida amb deutes fiscals de més de 100.000€.
Una gran famila italiana
Antonino Vadala i Carmine Cinnanante, a Eslovàquia, no actuen en solitari. A l’est del país, hi operen quatre famílies de Calàbria, el lloc de naixement de ‘Ndrangheta. A banda dels Vadala i els Cinnanante, hi ha també les famílies Roda i Catropove. A Eslovàquia, el negoci principal de totes elles és l’agricultura. Tenien, o tenen encara, desenes d’empreses. El seu patrimoni oscil·la entre les desenes de milions d’euros. Són propietàries de milers d’hectàrees de terra, per la qual reben subsidis milionaris.
Només entre 2015 i 2016, les empreses de l’entorn d’aquestes famílies van aconseguir més de vuit milions d’euros en pagaments directes de l’Agència de Pagaments Agrícoles (APA), i centenars de milers d’euros més en subvencions. La legitimitat d’aquests pagaments és qüestionable, també. Aktuality.sk i els seus socis van poder documentar diversos casos en els quals s’incomplia amb la normativa vigent.
Només entre 2015 i 2016, les empreses de l’entorn d’aquestes famílies van aconseguir més de vuit milions d’euros en pagaments directes de l’Agència de Pagaments Agrícoles (APA)
En un dels casos, una empresa va arribar a demanar un ajut que corresponia a una superfície vuit vegades més gran de la que realment la mateixa empresa estava cultivant. En un altre cas, van tornar a sol·licitar subvencions per àrees per les quals no estaven pagant un lloguer i que, de fet, ni tan sols tenien el dret d’utilitzar. A més, el representant d’una d’aquestes empreses italianes va falsificar un document de l’APA per convèncer el banc que aviat rebria els diners d’un préstec bancari. Per si no fos poc, es van obtenir fons públics per a l’ús de plantes de biogàs sota la influència dels italians. Tres empreses de la família de Diego Roda van percebre entre 2012 i 2017 els 8,3 milions d’euros d’aquests pagaments.
D’això, no hi havia cap mena de dubte, ja que l’Oficina Reguladora de la Indústria de Xarxes (URSO) els va imposar sancions el 2015 perquè havien exagerat la quantitat de l’energia que produien les seves plantes de biogàs (els imports de les subvencions depenen de la quantitat d’energia produïda).
D’on surten els diners?
El blanqueig de diners és el negoci principal de l‘Ndrangheta a l’estranger. L’objectiu és blanquejar diners i fer negocis de manera aparentment legítima. Això pot comportar la involucració de tercers –com ara, propietaris ficticis d’empreses–, l’exportació de mercaderies amb un preu expressament desorbitat, o el desplegament d’una forta pressió sobre els competidors.
El Libri-Clan, amb el qual Vadala va treballar, és un dels grups més influents de Reggio de Calàbria, i duu a terme bona part de la seva activitat fora d’Itàlia, una activitat força diversificada a causa del seu fort vincle amb negocis financers d’abast internacional.
Antonino Vadala apareix en diverses sentències de tribunals eslovacs que demostren que va rebre diners de gent d’Itàlia, i que se li van lliurar en efectiu perquè ell mateix ho volia així
De totes maneres, no hi ha proves que demostrin que cap de les persones esmentades anteriorment hagin blanquejat diners a Eslovàquia. Tot i això, és obvi que l’origen dels diners d’aquestes famílies italianes no queda clar. Dels documents que s’han recollit, es manifesta que una part significativa prové de casa seva, Itàlia.
Entre d’altres, per exemple, Antonino Vadala apareix en diverses sentències de tribunals eslovacs que demostren que va rebre diners de gent d’Itàlia, i que se li van lliurar en efectiu perquè ell mateix ho volia així.
Contraban de cocaïna
En principi, els diners estaven destinats a comprar una cooperativa agrícola a Eslovàquia. Com d’aquest negoci no en van obtenir cap benefici, van exigir a Vadala que els tornés els diners. Vadala va afirmar davant del tribunal que no devia res als italians, i que la declaració en la qual ell mateix havia dit el contrari havia estat signada sota coerció.
Les empreses dels germans Roda, fundades als anys noranta a Eslovàquia, van percebre una part important del capital que posseïen, en accions, diverses empreses amb el mateix nom provinents de la seva ciutat d’origen, Condofuri, a Itàlia. Són les empreses CO.BE.R (Diego Roda) i TRA-CE.R (Antonio Roda) que tenen diverses empreses germanes amb el mateix nom a Itàlia.
En els seus informes anuals de l’any 2000, les empreses eslovaques reconeixien els seus deures amb les empreses italianes, així com el seu suport financer i el seu compromís de retornar tota la producció al seu país, Itàlia. CO.BE.R. fins i tot declarava en els seus informes financers que el 100% del capital amb el qual s’havia pogut fundar provenia d’Itàlia.
En principi, els diners estaven destinats a comprar una cooperativa agrícola a Eslovàquia. Com que d’aquest negoci, no en van obtenir cap benefici, van exigir a Vadala que els tornés els diners
A Itàlia, Pietro Roda, germà d’Antonio i Diego Roda, actuava com a representant de l’empresa familiar TRA.CE.R. Es dedicava al blanqueig de diners per a una secció de l’Ndrangheta anomenada El Dorado. La policia el va detenir el 2013 en un operatiu policial en contra del clan mafiós Galliciano. Se l’acusava de pertinença a una organització mafiosa -un delicte per si sol, a la legislació italiana- i per blanqueig de capitals. Però el 2014, l’òrgan jurisdiccional suprem el va absoldre per falta de proves.
El 2017, apareixien en una ordre de detenció els noms de nombrosos membres de la família d’Antonino Vadala. Aquesta ordre anava dirigida a divuit membres de la banda que havien fet contraban amb centenars de quilos de cocaïna per a la ‘Ndrangheta per tot Europa. Els Vadala tan sols hi són mencionats; els detalls del cas encara avui es desconeixen.
Apunt: La conclusió d’aquest article no existeix, ja que el seu autor no va poder finalitzar-lo.
Traducció: Aula d’Idiomes.
