A la platja nord de Gandia, hi trobem més de 4.000 places hoteleres i més de 1.500 apartaments. Però, les promotores immobiliàries no en tenien prou i van posar el focus a la platja de l’Auir. Aquesta platja sense urbanitzar ocupa una franja de 2.300 metres de llarg i 800 metres d’amplària de litoral saforenc, un total de gairebé dos milions de metres quadrats. Les dunes de l’Auir estan incloses dins la denominació Dunes de la Safor i a la Xarxa Natura 2000, ja que és una zona considerada Lloc d’Interès Comunitari (LIC). L’Auir és un sistema fràgil amb un valor ecològic alt que protegeix la marjal de Gandia i és l’eixida natural de la marjal al mar, però encara no ha estat declarada paratge natural per les Corts Valencianes.
L’Auir és una platja de propietat privada. La família Cremades-Carceller, fruit de la unió del conegut empresari madrileny Javier Cremades de Adaro i de Mary Carceller Coll (filla de l’exministre franquista i fundador de cerveses Damm Demetrio Carceller Segura), és la propietària de gran part dels terrenys. Van voler que l’Auir fóra un projecte que oferira rendibilitat econòmica i van sol·licitar una millora de les condicions urbanístiques de la platja, però els diversos governs locals que ha tingut el municipi, principalment socialistes, han optat per protegir-la.
Les dunes de l’Auir estan incloses dins la denominació Dunes de la Safor i a la Xarxa Natura 2000
Amb l’arribada d’Arturo Torró (del PP) a l’alcaldia, però, tot va canviar. A principis de l’any 2012, Torró va declarar que l’Auir era l’últim cartutx de Gandia per “salvar el turisme”. Un any després, Torró va convocar un “concurs nacional d’idees” per a l’Auir, obert a tothom i que atorgava la reordenació del territori a l’empresa del projecte guanyador. Al mateix temps que presentava aquest concurs, Torró planificava altres projectes que afectaven la platja com ara un txiringuito chill-out de mil metres quadrats, una passarel·la elevada il·luminada fins a Xeraco i un accés a la platja de Gandia pel nord provinent de l’AP7.
Aquestes noves amenaces van desencadenar una mobilització popular i la creació, l’any 2012, de la plataforma comarcal Salvem la platja de l’Auir per defensar l’espai. Malgrat la pressió social, les manifestacions constants i el seguit de normatives que podien impedir l’activitat en aquest espai, Torró no va deixar d’intentar urbanitzar la platja verge. Les manifestacions van reunir centenars de persones de tots els pobles de la comarca de la Safor-Valldigna, que ompliren els carrers de la platja nord de Gandia fins a la platja de l’Auir. També es feren escarnis massius durant els plens de l’Ajuntament i accions simbòliques com recollides de brossa, cursos d’observació d’aus i altres activitats vinculades a la revalorització d’aquest espai, ja que una de les estratègies de Torró era degradar-la, embrutar-la i infravalorar el seu estat per justificar el projecte d’edificació.
Les manifestacions van reunir centenars de persones de tots els pobles de la comarca
Finalment, la pressió social va aconseguir aturar els voltors del turisme que assetjaven la platja de l’Auir. Fruit de la mobilització, es van consolidar campanyes com Sos Auir-Marjal i es van elaborar materials que donaven valor a la platja com el projecte Enamorats de l’Auir. No canvies mai, a més de poemaris i cançons. L’any 2015, la platja es va incloure dins el pla PATIVEL, un pla d’acció territorial per preservar la infraestructura verda del litoral valencià de més amenaces, com per exemple la urbanística. Amb açò, es preveu la protecció definitiva de la platja de l’Auir, decisió molt celebrada per les membres de la plataforma, que volen recuperar l’aspecte que hauria de tenir aquest espai, és a dir, que s’assemble a la Devesa del Saler.
Article publicat al número 436 de la Directa
