Maria Dolores López Resina Lola, catalana d’origen andalús de 66 anys, arribarà avui a l’Estat espanyol procedent del centre penitenciari de Rennes (Bretanya), on ha acabat de complir la condemna que se li havia imposat a l’Estat francès. López serà extradida en avió sota custòdia d’agents de la Gendarmeria francesa, que l’entregaran al Cos Nacional de Policia (CNP) per ser traslladada a una presó espanyola que encara està per confirmar, tot i que seguint la política de dispersió penitenciària que s’aplica als membres del Col·lectiu de Presos Polítics Bascos (EPPK, en les seves sigles en èuscar), serà reclosa a centenars de quilòmetres de casa seva.
López serà extradida en avió sota custòdia d’agents de la Gendarmeria francesa, que l’entregaran al Cos Nacional de Policia (CNP) per ser traslladada a una presó espanyola que encara està per confirmar
L’ordre d’extradició està vigent des del passat 27 de gener i tenia fins a deu dies hàbils a partir d’aquesta data per fer-se efectiva. L’Audiència Nacional (AN) espanyola reclama Lola per complir diverses penes que sumen centenars d’anys de presó. A efectes pràctics, això significa que amb la legislació actual López hauria de complir entre 20 i 30 anys més de presó i només podria sortir en llibertat en cas que patís una malaltia terminal o es donés una amnistia, extrem poc probable en el context sociopolític actual.
El col·lectiu de suport a presos i preses polítiques catalanes Rescat, creat l’any 2001 arran dels primers empresonaments d’activistes catalanes acusades de col·laborar amb l’organització armada basca Euskadi Ta Askatasuna (ETA), ha emès un comunicat on denuncia “la manca de garanties que suposen aquests trasllats duts de l’Estat francès a l’espanyol i les condicions que es produeixen; així com la falta de protocols que protegeixen la integritat de la persona presa i que fa que pugui ser sotmesa a maltractaments o tortures per part de l’Estat espanyol”.
Rescat considera que després de l’alto el foc i el desarmament d’ETA, les mesures punitives aplicades per part dels dos estats “responen a un sentiment de venjança i escarni i poc té a veure amb la justícia” i reclamen que l’amnistia per tots els presos i preses sigui una mesura per la “resolució del conflicte i el tancament de tants anys de lluita i patiment”.
Una vida entre la clandestinitat i la presó
De les sis activistes catalanes empresonades durant la primera dècada del segle XXI per la seva relació amb ETA que es van integrar en la dinàmica de Rescat, només dues segueixen complint condemna: Lola Lòpez i la mallorquina Marina Bernadó. Després de passar per diverses presons franceses com Fleury o Fresnes, totes dues han coincidit aquests darrers mesos al mateix mòdul de la presó de Rennes, on els familiars i amics que les volen visitar només compten amb un vol diari o mil quilòmetres d’anada i tornada des de Barcelona: 14 hores en cotxe i un cost econòmic d’uns dos-cents euros durant tot el cap de setmana.
Lola López va ser detinguda al municipi francès de Dax el 23 de setembre de 2001, considerada per les forces i cossos de seguretat com responsable de logística dels comandos de l’organització basca
Lola López va ser detinguda al municipi francès de Dax el 23 de setembre de 2001, considerada per les forces i cossos de seguretat com responsable de logística dels comandos de l’organització basca. Resident a Granollers (Vallès Oriental), va cursar estudis universitaris fins que l’any 1971 va començar a treballar en una fàbrica tèxtil i posteriorment va ingressar a les files del Partit Comunista Internacional. L’any 1980 va ser detinguda, acusada de col·locar un artefacte explosiu al monument a los caídos de Barcelona, motiu pel qual va passar vuit anys a l’extinta presó de Yeserías (Madrid), on va entrar en contacte amb militants basques. Posteriorment, Lola passaria a l’Estat francès per integrar-se a l’estructura de l’organització armada i desenvolupar diverses funcions, entre elles la infraestructura del comando Barcelona durant els anys noranta.
Durant els gairebé disset anys que ha estat presa a l’Estat francès, Lola va ser entregada temporalment a l’Estat espanyol el juliol de 2017 per què respongués per algunes causes que encara tenia pendents de judici. Fruit de diversos processos que l’han portat a seure fins a quatre vegades a les sales de vistes de l’AN, la catalana acumula condemnes de centenars d’anys de presó per segrest, participació en atemptats, dipòsit d’armes, tinença d’explosius, integració i col·laboració amb banda armada i altres delictes contemplats a l’ordenament jurídic espanyol.
Els seus advocats han confirmat a la Directa que demanaran l’acumulació de condemnes d’acord amb una decisió-marc de la Unió Europea de cooperació policial i judicial en matèria penal, que contempla que si les penes imposades a una mateixa persona en dos o més països europeus són pels mateixos tipus penals i hi ha una continuïtat delictiva, es puguin reconèixer els anys de condemna complerts a un dels estats per rebaixar els imposats en l’altre. Actualment, hi ha una cinquantena de preses basques que es troben en aquesta situació i en diversos casos ja s’ha arribat fins al Tribunal d’Estrasburg per recórrer la negativa dels tribunals espanyols d’acatar aquesta mesura.
