Avui es presenta en roda de premsa al Col·legi de Periodistes de Barcelona un informe elaborat pel centre Irídia per la defensa dels drets humans, Novact i Fotomovimiento, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona, que analitza a fons els mecanismes repressius i de control als que estan sotmeses les migrants en trànsit des del continent africà a l’Estat espanyol, a través de la Frontera Sud amb el Marroc.
Ceuta queda rodejada per una tanca que delimita tot el seu contorn, una fórmula que es repeteix en el cas de Melilla, envoltada per un mur de dotze quilòmetres de llarg
Tota la informació i les dades exposades durant les més de 80 pàgines que ocupa el dossier, van ser documentades gràcies al viatge que un equip de cinc persones dels tres col·lectius va fer el passat mes de febrer, per recórrer els perímetres fronterers al voltant de les ciutats de Ceuta i Melilla, els únics passos terrestres entre l’Àfrica i la Unió Europea. Durant aquesta estada, han pogut constatar que es tracta d’un “espai d’excepcionalitat jurídica on es vulneren sistemàticament els drets humans”.
El treball es presenta acompanyat per diversos materials audiovisuals que mostren la duresa de les condicions que han de resistir les migrants, majoritàriament provinents de l’Àfrica subsahariana, a ambdós costats de les tanques. Des de l’arquitectura dels mateixos filats i els agents que els custodien, fins a les dificultats per demanar asil, l’estat de saturació dels Centres d’Estada Temporal d’Immigrants (CETI), la situació d’abandó dels menors no acompanyats o el paper còmplice del Regne del Marroc. Tots eren capítols malauradament previstos que s’expliquen al detall.
El darrer apartat està redactat en base a l’experiència viscuda per les observadores de drets humans en les seves pròpies carns, després de ser assetjades durant el seu periple, tant per les forces i cossos de seguretat marroquins com espanyols, que volien dificultar i impedir la seva tasca. Quatre d’elles van ser denunciades per la Guàrdia Civil mitjançant l’anomenada llei mordassa, adduint “desobediència als agents de l’autoritat” per prendre imatges d’una actuació policial a la via pública. És per això que afirmen pretendre “apropar a la ciutadania una realitat que apareix silenciada per amplis sectors socials” i expliquen el control al qual es van veure sotmeses com una evidència de l’interès dels estats per amagar les vulneracions de drets humans que pateix la població migrant.
Un abisme dins el continent africà
L’informe sobre la Frontera Sud que serà presentat en un acte obert demà a les sis de la tarda a l’aula 1 del CCCB del Raval de Barcelona radiografia una zona relativament propera però sovint allunyada del focus mediàtic. Catorze quilòmetres separen la península Ibèrica del continent africà. A l’altra banda de l’Estret de Gibraltar, trobem Ceuta i Melilla, ciutats separades per una distància de 382 quilòmetres. Aquest territori conformat per les regions de Tànger i Nador, s’erigeix com l’àrea geogràfica on es troba el nombre més gran de població migrant que pretén arribar a Europa, per via terrestre o marítima.
Ceuta queda rodejada per una tanca que delimita tot el seu contorn, una fórmula que es repeteix en el cas de Melilla, envoltada per un mur de dotze quilòmetres de llarg
Ceuta té una superfície de dinou quilòmetres quadrats rodejats per una tanca que delimita tot el seu contorn, fórmula que es repeteix en el cas de Melilla, tot i comptar amb dotze quilòmetres quadrats envoltats per un mur de dotze quilòmetres de llarg. Aquests dos enclavaments espanyols al continent veí generen un impacte que va molt més enllà de les mateixes urbs. Els passos fronterers que els connecten amb Marroc són tres en el cas de Melilla i un a Ceuta, sense comptar els dos passos internacionals, Beni-Enzar i Tarajal, un a cadascuna de les dues ciutats respectivament.
Un dels punts que aquest equip de professionals ha analitzat amb més profunditat és la situació en territori marroquí. La ciutat de Nador es troba a tan sols quinze minuts en cotxe del pas fronterer de Beni-Enzar, a Melilla. La localitat està envoltada per una serralada on s’ubiquen diferents campaments que acullen persones en trànsit cap a territori espanyol. La majoria d’elles viuen en tendes improvisades a causa del fort racisme existent al regne alauita, on a banda dels reiterats episodis d’agressions, és pràcticament impossible que les migrants, majoritàriament provinents de l’anomenada Àfrica negra, puguin llogar un pis.
El passat mes de gener, abans de la visita de l’equip, es van produir nombroses batudes als campaments propers a la zona. La repressió va provocar que es multipliquessin les sortides en pastera cap a la península, fins on van arribar al voltant de 600 persones i es van poder documentar almenys set morts durant aquest període. Les batudes contra els assentaments de la població migrant són una pràctica habitual i generalitzada per part de les autoritats marroquines, tal com demostren els múltiples testimonis de migrants i organitzacions socials que es recullen a l’informe.
La Plataforma Nacional de Protecció de Migrants del Marroc va comptabilitzar disset operacions policials contra diversos campaments entre el mes juliol del 2015 i el març del 2016
La Plataforma Nacional de Protecció de Migrants del Marroc va comptabilitzar disset operacions policials contra diversos campaments entre el mes juliol del 2015 i el març del 2016. En aquests dispositius es van destruir i incendiar gran part d’aquests assentaments, arrasant tendes, mantes i, fins i tot, material humanitari distribuït per organitzacions de suport. La mateixa plataforma va detectar 175 detencions de migrants –51 menors d’edat– per part de les forces marroquines durant l’any passat. Les nacionalitats d’aquestes persones ens donen una idea dels països de procedència majoritaris: Guinea Conakry (d’on era originari Idrissa Diallo, mort al CIE de Barcelona), Costa de Marfil, Senegal, República Democràtica del Congo i Mali.
Aquestes mesures s’executen amb la complicitat del govern espanyol, que mitjançant els acords bilaterals amb el Marroc blinda les seves fronteres en un procés d’externalització que no ha servit per aturar el trànsit migratori. L’any 2016 van accedir a Melilla 316 persones a través de la tanca, mentre que a Ceuta la xifra es va disparar fins als 1.771 individus. És per això que la feina d’aquestes entitats i professionals no acaba aquí i preveuen més accions per continuar sensibilitzant a la societat i pressionant a les institucions: “Farem tot el possible per restablir la legalitat a la Frontera Sud”, han conclòs en la roda de premsa.
