L’entorn feminista de Banyoles ha rebut amb sorpresa i preocupació que es reobri la causa, que havia estat arxivada, contra una de les activistes que, presumptament, van interrompre una missa a l’església de Sant Pere a favor del dret de l’avortament. El judici se celebrarà el dilluns 24 d’abril a l’Audiència Provincial de Girona. El ministeri fiscal acusa l’activista d’un delicte contra el sentiment religiós previst a l’article 523 del Codi Penal i li demana una pena de dos anys de presó.
La campanya Defensar el dret a l’avortament no es cap delicte exigeix l’absolució del banyolí i convoca mobilitzacions per denunciar el cas
El Casal Popular Independentista del Pla de l’Estany, Endavant i Arran Pla de l’Estany, juntament amb el Grup Antirepressiu de Girona, han organitzat la campanya Defensar el dret a l’avortament no és cap delicte, que exigeix l’absolució de l’acusat. Pel divendres 21 d’abril s’ha convocat una concentració davant del Casal Popular Independentista, en la qual parlaran persones que van participar en l’acció i l’advocat i diputat de la CUP-CC Benet Salellas.
La campanya també fa una crida a concentrar-se davant de l’Audiència Provincial el dilluns 24 d’abril, mentre se celebra el judici, i compta amb el suport de col·lectius feministes com Malapècora, sindicats com la CGT o el col·lectiu antirepressiu de l’Esquerra Independentista, Alerta Solidària.
Uns fets ocorreguts fa més de 3 anys
Els fets es remunten al febrer del 2014, en plena campanya de defensa del dret a l’avortament en resposta a la polèmica contrareforma de llei impulsada pel PP, que finalment no va veure la llum gràcies a la pressió i mobilització popular i que va acabar amb la dimissió del ministre de Justícia espanyol, Alberto Ruiz-Gallardón. En aquest context, el col·lectiu feminista banyolí les Heretges va realitzar una acció simbòlica a l’església de Sant Pere de Banyoles, que va consistir a desplegar una pancarta i cridar consignes a favor del dret a l’avortament. El col·lectiu feminista volia assenyalar la complicitat i connexió de l’església catòlica amb l’avantprojecte de llei.
Va ser el regidor convergent Lluís Costabella l’encarregat d’identificar les persones mitjançant un vídeo. Entre les que va assenyalar, almenys una que estava treballant mentre es duia a terme l’acció
Uns mesos més tard, militants d’Arran Pla de l’Estany i les Heretges rebien una citació per declarar als jutjats, enmig d’una certa polèmica pel que fa a les identificacions de les persones citades. Tal com va avançar aleshores l’Ariet, va ser el regidor convergent Lluís Costabella l’encarregat d’identificar les persones mitjançant un vídeo. Entre les que va assenyalar, almenys una estava treballant mentre es duia a terme l’acció.
No es va intimidar ningú
Aquest va ser l’argument del lletrat Benet Salellas, que va fer seu el jutge d’instrucció número 2 i que el va portar a arxivar la causa. El raonament del jutge destacava que l’acció s’havia produït sense intimidar cap de les persones que participaven o oficiaven la missa i que les proclames que es van cridar eren de caràcter genèric a favor del dret d’avortar de manera lliure i gratuïta. El jutge, doncs, va entendre que l’acció s’enquadrava dins dels límits de la llibertat d’expressió. Tres anys després, però, l’Audiència ha decidit reobrir la causa a instàncies del recurs presentat pel ministeri fiscal.
*Article publicat originalment a l’Ariet.
