Fins a mitjan segle passat, Jafa era una de les ciutats més importants de Palestina pel seu volum d’exportacions i la seva vida cultural. La ciutat es va començar a desenvolupar com a epicentre de l’economia local gràcies a la demanda internacional de cítrics a principis del segle XIX. Durant aquelles dècades, les taronges de Jafa eren ben conegudes a capitals europees com París, Berlín o Londres. El creixement del sector econòmic va anar acompanyat d’un augment de la població. A les 80.000 persones que originalment habitaven Jafa sota el mandat britànic, se n’hi afegirien 40.000 més provinents de pobles i viles dels voltants, segons recull el Centre de Recerca BADIL per a la Residència i els Drets de les Refugiades Palestines. Alhora, s’hi van desenvolupar diferents sectors culturals, que la van convertir en un referent del llevant mediterrani i li van fer merèixer el sobrenom de la núvia del mar.
L’època daurada va acabar l’any 1948. La retirada del mandat britànic i el Pla de partició de les Nacions Unides de 1947 van donar via lliure als grups paramilitars sionistes, existents des dels anys 20, per dur a terme atacs arreu de Palestina. Segons l’arxiu de De-colonizer –centre de recerca per la transformació social–, 688 pobles van ser destruïts i més de 750.000 palestines es van haver de desplaçar per buscar refugi. A Jafa, el moviment sionista va dur a terme l’operació Bi’ur Hametz: les unitats paramilitars Irgun i Haganah van assetjar la ciutat fins que caigué, el març de 1948. Més de 100.000 residents del municipi es van veure obligades a fugir i les 4.000 persones que hi romangueren van ser confinades als barris d’Al-Ajami i Jabaliya. Amb la posterior creació de l’Estat d’Israel, Al-Ajami va ser administrat com una presó durant dos anys i va quedar sota règim militar fins al 1966. Les dures condicions de vida imposades sobre la població d’aquest barri van convertir-lo en un gueto palestí.
A Jafa, el moviment sionista va dur a terme l’operació Bi’ur Hametz: les unitats paramilitars Irgun i Haganah van assetjar la ciutat fins que caigué, el març de 1948
Després d’aquest èxode forçat, anomenat al-Nakba (en àrab, la catàstrofe), l’Estat d’Israel es va dotar de lleis per legalitzar el pillatge de les propietats palestines. El 1950, es va crear la llei de propietat dels absents, utilitzada per expropiar terres i propietats de la població palestina expulsada durant la Nakba. La implementació de la llei a Jafa va anar a càrrec de l’empresa semiestatal israeliana Amidar, de la qual són propietaris el Fons Nacional Jueu i l’Agència Jueva. Segons explica un informe de BADIL, “mentre Amidar afirmava que construïa un model d’habitatges públics i socials per proporcionar una llar a les persones amb la necessitat humana bàsica de refugi, es duia a terme la neteja ètnica de la població nativa de Palestina”. Les propietats palestines van passar a ser administrades pel Fons Nacional Jueu i van servir per assentar la població jueva arribada d’arreu del món.
Com a part del procés de colonització, el moviment sionista va començar un procés de judaïtzació demogràfica de Palestina, assegura Zochrot –organització israeliana que promou el reconeixement de la Nakba–, i les lleis d’apropiació van permetre ignorar la població nadiua. Paradoxalment, remarca Yudit Ilany, activista del Comitè Popular de Jafa per a la Defensa dels Drets a la Terra i l’Habitatge, la gent jueva que va arribar a Al-Ajami era d’origen àrab i, avui dia, també pateix les polítiques racistes que utilitza Israel contra la població àrab.
Procés de gentrificació actual
En aquest context, Jafa es va veure reduïda de ciutat pròspera a barri marginal absorbit per Tel Aviv el 1950. Actualment, el barri d’Al-Ajami s’enfronta a nombrosos problemes a causa de les polítiques i les pràctiques de les autoritats israelianes: taxes elevades de pobresa, discriminació i delinqüència. L’habitatge és una de les dificultats principals. Segons el Comitè Popular de Jafa, 800 cases es troben en perill de ser enderrocades. Com explica Ilany, en la majoria de casos, les habitants àrabs, tant jueves com palestines, tenen contractes d’arrendament per a dues generacions i la propietat de les terres sobre les quals estan construïdes les cases és del Fons Nacional Jueu, arran de la llei de propietat dels absents. A més, a través de la llei bàsica Terres d’Israel de 1960, es va prohibir el traspàs de la propietat de la terra. D’aquesta manera, l’Estat israelià s’assegurava que les terres no queien en mans d’altres. És per això que, actualment, les descendents de tercera generació són considerades ocupants il·legals i s’enfronten a elevades sancions econòmiques.
Actualment, el barri d’Al-Ajami s’enfronta a nombrosos problemes a causa de les polítiques d’Israel: taxes elevades de pobresa, discriminació i delinqüència
Basant-se en això, avui dia, Amidar i l’Administració Israeliana de la Terra van posant a subhasta progressivament les cases palestines, fet que n’augmenta el valor i força el desplaçament de la població d’origen. En la majoria de casos, les cases són enderrocades per construir edificis d’apartaments de luxe per a la comunitat asquenazita. Així doncs, a través d’un procés de gentrificació, les classes populars –formades per persones àrabs palestines i àrabs jueves– són substituïdes per persones amb un poder adquisitiu elevat. Al mateix temps, la colonització i la neteja ètnica de les palestines que viuen dins les fronteres de 1948 –allò que avui dia s’anomena Israel– continua.
Un dels primers projectes va ser Andromeda Hill, construït a mitjan 1990. Aquest complex d’apartaments de luxe s’anuncia, a pàgines web com Airbnb, Booking o Tripadvisor, com un recinte tancat i amb vigilància continuada. El 2004, les residents de Jafa van presentar una demanda per poder tenir accés als carrers que porten des d’Andromeda Hill fins al mar, ja que el terreny és del Fons Nacional Jueu i, per tant, hauria de ser públic. Però, tretze anys després, encara no s’ha produït cap canvi.
Organitzades per evitar les expulsions
Yudit Ilany explica que, ara mateix, hi ha moltíssims projectes com aquest i, consegüentment, el barri d’Al-Ajami s’ha quedat sense espais públics i comunitaris. Segons Ilany, “una de les causes és la falta d’interès de l’Ajuntament de Tel Aviv-Yafo per crear un pla de desenvolupament urbà a Jafa”. D’aquesta manera, també eviten legalment que ningú pugui obtenir un permís de construcció que permeti canviar, renovar o reparar part dels habitatges. Ilany explica que “la majoria de gent construeix sense permís, ja que viure en dignitat és un dret i les autoritats israelianes no el respecten”. I aquest fet facilita els desnonaments a les companyies constructores i l’ajuntament, ja que construir sense permís anul·la el contracte d’arrendament.
El Comitè Popular de Jafa, malgrat les dificultats, recull informació de les residents en perill de desnonament i pressiona les autoritats israelianes perquè congelin les accions legals
Com a resposta directa a les ordres de desnonament i demolició de les autoritats israelianes, l’any 2007 es va crear el Comitè Popular de Jafa. El grup està format per residents, activistes, organitzacions i partits polítics de Jafa i representa la lluita col·lectiva de la comunitat àrab. Ilany explica que, “des de 2014, el Comitè Popular de Jafa ha perdut molta força per la falta d’ingressos que permetin donar un sou a professionals de l’àmbit legal perquè portin a judici els diferents casos”. Tot i així, continuen recollint informació de les residents de Jafa afectades i pressionant les autoritats israelianes perquè congelin les accions legals utilitzades per desnonar. Segons Ilany, la intenció del Comitè Popular és intentar establir un diàleg per evitar la gentrificació i la neteja ètnica a la ciutat.
També pretén assegurar que es creï un sistema que garanteixi l’estabilitat de la comunitat àrab i reconegui els drets històrics de la comunitat palestina sobre la terra i les propietats. La falta de mitjans ha fet que, actualment, centrin els esforços a organitzar accions directes, com piquets i protestes, per intentar evitar les operacions de les autoritats israelianes. Amb tot, han aconseguit algunes victòries que continuen alimentant l’esperança per seguir mobilitzant-se contra les polítiques racistes que pateix la població àrab arreu del territori.
Article publicat al número 428 de la ‘Directa’
