“Un de cada cinc nens a Anglaterra són avortats, vols portar això a Irlanda?” o “Tinc 21 dies i el meu cor batega, em mataràs?” són alguns dels missatges amb els quals va despertar Cork fa uns mesos. Dies després, una contracampanya demanava el dret a l’avortament lliure i segur i denunciava la irracionalitat de la llei antiavortament del país.
El 25 de maig se celebra a Irlanda el referèndum més decisiu per a la societat irlandesa dels últims anys, i que serà decisiu per a les dones: es vota eliminar o no l’article 40.3.3, més conegut com la Vuitena Esmena (Eight Amendment) de la constitució irlandesa. Aquesta, que va ser votada en un referèndum el 1983, afirma que “l’estat reconeix el dret a la vida dels no nascuts, i amb la deguda consideració al dret igual a la vida de la mare”, equiparant a la pràctica els drets d’una dona embarassada amb els d’un embrió o fetus i creant una distinció impracticable entre la vida d’una dona embarassada i la seva salut.
Es vota eliminar o no la Vuitena Esmena de la constitució, que afirma que “l’estat reconeix el dret a la vida dels no nascuts, i amb la deguda consideració al dret igual a la vida de la mare”
Irlanda és, juntament amb Malta, Andorra i el Vaticà, l’únic estat europeu en el qual l’avortament és encara una pràctica il·legal. De fet, des de la constitució de l’Estat irlandès mai ha estat legal. El 1983 es va introduir aquesta mesura gràcies a una campanya antiavortament promocionada per l’Església Catòlica, que va convèncer el govern conservador del Fine Gael-Labor per celebrar un referèndum per aprovar aquesta esmena. Com la professora de Dret i senadora Ivana Bacik va escriure, la vuitena esmena és “excepcionalment misògina, ja que estableix expressament el dret a la vida tant de la dona embarassada com del fetus que porta en conflicte, i anticipa que arribarà un moment en el qual algú hauria de decidir entre ells dos”.
Però, realment, què implica la 8th Amendment? Com explica la plataforma Repeal the 8th (rebutja la vuitena), aquesta esmena prohibeix l’avortament en tots els casos excepte quan un metge dictamini que la vida de la mare està en risc. És a dir, situa a l’avortament, incloent-hi l’ús de píndoles abortives, com una ofensa criminal. Les organitzacions que defensen la revocació adverteixen que implica negar a les dones el dret a decidir sobre el seu cos, la qual cosa consideren una violació dels drets humans fonamentals. De fet, l’any 2005 l’Associació de Planificació Familiar d’Irlanda (IFPA) va demandar davant la Cort Europea de Drets Humans el govern irlandès per violar els drets humans. El tribunal va decidir a favor de la IFPA i va condemnar l’Estat irlandès.
L’ONU també ha condemnat la llei antiavortament del país, per coartar les llibertats i els drets de les dones. Per exemple, el 2016 i 2017 dues irlandeses que es van veure obligades a avortar a l’exterior per raons mèdiques van portar els seus casos davant el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides. Irlanda va haver de pagar-li a cadascuna d’elles trenta mil euros en compensació per haver infringit els seus drets bàsics.
Risc de presó
Al voltant de dotze irlandeses al dia es veuen forçades a avortar. Segons les dades oficials de la plataforma Repeal the 8th, nou d’elles ho fan viatjant al Regne Unit i les altres tres arriscant-se a penes de presó de fins a catorze anys per prendre píndoles abortives il·legals. Des de 1968, més de 190.000 dones residents a Irlanda han avortat. Tot i que en els últims anys el nombre d’irlandeses que viatgen a Anglaterra per avortar ha disminuït de 6.673 el 2001 fins a poc més de 4.000 el 2011, aquesta caiguda es pot deure majoritàriament a la inclusió i legalització dels mètodes anticonceptius com la píndola de l’endemà.
Al voltant de dotze irlandeses al dia es veuen forçades a avortar, nou ho fan viatjant al Regne Unit i les altres tres arriscant-se a penes de presó de fins a catorze anys
No obstant això, ha estat l’accés a pastilles abortives a través d’internet el que ha marcat la diferència, un accés que s’explica sobretot per la tasca de la fundació Women on Web. Aquesta iniciativa de la doctora i activista holandesa Rebecca Gomperts és successora de la campanya de 2001 Women on Waves floo, que tenia per objectiu eludir la llei irlandesa amb un vaixell que portava dones irlandeses a aigües internacionals. Davant l’evidència que un vaixell no era suficientment efectiu, Womenonweb.org es planteja com a via de difusió d’informació per accedir a un avortament segur donar-los suport i facilitar-los les pastilles per dur-ho a terme.
Womenonweb.org ofereix consultes en línia amb doctors a favor de dret a decidir i orienta les dones que desitgin prendre les píndoles. Mifepristone i Misoprotollas són medicaments que formen part de la llista de medicines essencials de l’Organització Mundial de la Salut i s’empren per induir avortaments en les primeres 12 setmanes de gestació. La veritat és que l’accés a aquestes pastilles ha suposat una bretxa en el procés que ha portat a replantejar la llei irlandesa. En paraules de la diputada Kate O’Connell, del partit conservador Fine Gael, “l’avortament existeix a Irlanda. La vuitena esmena no ha aconseguit parar-ho i encara que molta gent no vulgui acceptar-ho, existeix. Tenim avortaments de manera irregular, sense restricció i indocumentats. Tres dones al dia intenten avortar a casa seva amb conseqüències fatals”.
Aquest és, sens dubte, un dels arguments més forts del bàndol a favor de la despenalització. Així han aconseguit que s’uneixin múltiples representants polítics, deixant de banda la ideologia per deixar clar que eliminar aquesta llei és una acció necessària i urgent per garantir les condicions sanitàries de les dones irlandeses.
Les dones pobres, més vulnerables
Un altre factor important de la situació de l’avortament a Irlanda és la discriminació que provoca a les dones en situacions econòmiques més vulnerables, ja que parteixen amb una desigualtat per poder accedir a l’avortament perquè el viatge al Regne Unit no és accessible per a totes les butxaques. Per molt barats que siguin els vols de companyies de baix cost, els tractaments per avortar oscil·len entre els 500 i els 1.700 euros depenent del mètode, quantitat a la qual cal sumar-li les despeses del viatge
Hi ha una part substancial amb cert recel o por a una futura llei de l’avortament “excessivament liberal”, és a dir, que permeti l’avortament lliure fins a les 12 setmanes en tots els casos
Sandra McAvoy és la directora del màster en Estudis de Gènere de la University College of Cork i té clar que “hi ha una relació molt forta entre l’accés a l’avortament a l’estranger i l’estatus socioeconòmic. Les dones aturades o en risc d’exclusió social, així com les dones sol·licitants d’asil, no poden permetre’s el viatge ni les despeses”, explica a El Salto.
És complicat fer afirmacions categòriques sobre la societat irlandesa, però el director de política del diari Irish Times, Pat Leahy, afirma que una aclaparant majoria estaria a favor de despenalitzar-lo. No obstant això, hi ha una part substancial amb cert recel o por a una futura llei de l’avortament “excessivament liberal”, és a dir, que permeti l’avortament lliure fins a les 12 setmanes en tots els casos. Pat creu que el referèndum el guanyarà el “sí” però és caut a l’hora de menysprear l’opció del “no”, i és que tenen més recursos i la campanya pot canviar-ho tot.
Segons l’enquesta del passat 26 de gener de l’Irish Times, els resultats serien molt favorables per a la posició del “sí” en el referèndum. A la pregunta “Votaràs un canvi en la Constitució perquè el Govern pugui legislar l’avortament lliure fins a les 12 setmanes, o votaràs no canviar la constitució?”, un 56% va votar a favor, un 29% en contra i un 15% estava indecís.
Les estimacions dels sondejos realitzats porta a porta pels voluntaris de Together for Yes, al districte de Cork, són menys optimistes, tot i que confirmen al voltant d’un 45% a favor i un 25% d’indecisos. És sens dubte en aquest grup d’indecisos on es brega la batalla per liberalitzar l’accés a l’avortament lliure i el futur del país. A més, el Govern ja ha confirmat que si aquest referèndum és guanyat pel “no”, no es podrà tornar a plantejar el debat ni una consulta ciutadana similar en el que queda de legislatura, és a dir, fins a 2021. Si s’imposa el “sí”, s’eliminaria la vuitena esmena de la constitució i es procediria al debat legislatiu per regular el dret a l’avortament.
El Govern ja ha confirmat que si aquest referèndum és guanyat pel “no”, no es podrà tornar a plantejar el debat ni una consulta ciutadana similar en el que queda de legislatura, és a dir, fins a 2021
És cert que els partidaris del “no” estan demostrant més poder adquisitiu a través d’un bombardeig d’anuncis i publicitat que inclouen missatges que el ministre de Sanitat, Simon Harris, ha qualificat de “desinformació” o “informació errònia” que pretén espantar els votants posant en dubte la flexibilitat que podria tenir la futura llei, si l’esmena fos revocada després de les votacions.
Per la seva banda, els partidaris del “sí” es divideixen en diversos grups organitzats, majoritàriament en l’organització Together for Yes, així com altres partits d’esquerres, al costat d’organitzacions com People Before Profit. La seva campanya s’ha impulsat majoritàriament gràcies al micromecenatge. El passat 10 d’abril van obrir una campanya de micromecenatge amb un objectiu de cinquanta mil euros, i en tan sols dotze hores van aconseguir-ne dos-cents cinquanta mil per a cartells i marxandatge, que al final del dia van acabar sent quatre-cents mil gràcies a 6.500 mecenes.
Sobre quines expectatives té la futura llei, si es guanyés el referèndum, Pat Leahy, no dubta en la seva resposta a El Salto: “Serà molt difícil de legislar, especialment la lliure decisió fins a les dotze setmanes”. No obstant això, confia que el Parlament legislarà en funció dels resultats de la consulta. “Tot el que regulin compta amb un consentiment implícit de la ciutadania, així que serà molt difícil que puguin regular en contra de la liberalització”, afirma el periodista.
Article publicat orginalment a El Salto
