Itàlia va anar a votar després de la campanya més xenòfoba que es recorda. La coalició de dretes liderada per Silvio Berlusconi i el partit-empresa Moviment 5 Estrelles (M5E) de Beppe Grillo van fer campanya directament contra les persones migrants. “Més turistes i menys migrants”, resava el cartell de propaganda del M5E que empaperava tot Roma. Dins la coalició dretana competien per veure qui expulsaria més migrants si arribava al poder. Berlusconi va prometre expulsar-ne 600.000. Matteo Salvini, el líder de la Lliga, els vol “tots fora”. El Partit Demòcrata (PD) de Matteo Renzi va passar-se la campanya fent equilibrismes per no posicionar-se sobre la qüestió migratòria.
Atiar la xenofòbia va portar bons resultats. La coalició dretana va guanyar les eleccions amb un 37,6% dels vots, i el M5E va ser el partit més votat, amb el 32,6%. La patacada del PD ha estat sonada: Renzi, amb el seu intent frustrat de tercera via, ha portat les restes del centreesquerra al resultat més baix de la seva història, un 18,7%. L’escissió demòcrata Lliures i Iguals, que acollia les velles glòries del PD que no combregaven ni amb l’ego ni amb els postulats centristes de Renzi, va obtenir un trist 3,4%.
En aquestes eleccions ha debutat Potere al Popolo, una formació anticapitalista i assembleària nascuda al voltant del centre social Je So’ Pazzo de Nàpols. Tot i haver-se creat precipitadament tres mesos abans de les eleccions, va obtenir 372.022 vots (l’1,13%, per entrar al Parlament necessitava el 3%). A les regionals del Laci celebrades també el 4 de març, va obtenir 43.895 vots, l’1,41%. En el mateix plebiscit, el partit neofeixista CasaPound va fregar el 2% dels vots, triplicant els resultats del 2013. A les generals, la formació que ha inspirat Hogar Social Madrid va aconseguir 310.535 vots. El 2013 n’havia obtingut 47.691.
Durant la campanya el feixisme es va fer sentir amb força als carrers. Les agressions violentes contra col·lectius racialitzats i minoritzats van ser gairebé quotidianes. És un error creure que el vot feixista es limita a CasaPound. De fet, tant la dreta com el M5E han banalitzat el feixisme o hi han flirtejat. Per Berlusconi, “Mussolini va fer moltes coses bones”, i durant la campanya va dir que “el feixisme està mort, el veritable perill és l’antifeixisme i els moviments socials”. Beppe Grillo defineix el M5E com a “ni feixista ni antifeixista” i ja des de l’inici va obrir explícitament les portes del partit “als nois de CasaPound”. Fratelli d’Italia (que ha obtingut el 4,3%) és un partit postfeixista hereu del Moviment Social Italià.
La nova Lliga de Matteo Salvini, que ha deixat de ser un partit autonomista per esdevenir una espècie de Front Nacional a la italiana, ultranacionalista, va fer el primer acte a Roma el 2015, acompanyada de CasaPound i amb presència de militants del partit neonazi grec Alba Daurada. Salvini, substituint el crit de “Primer, els del nord!” per “Primer, els italians” ha arribat al 17,4% dels vots.
“Més turistes i menys migrants”, resava el cartell del Moviment 5 Estrelles que empaperava Roma
El centreesquerra a Itàlia s’ha volatilitzat. Renzi s’ha guanyat a pols que un gran nombre de votants que es consideren de centreesquerra l’hagin abandonat. Ha fet polítiques de dretes, com la reforma laboral. Ha teixit complicitats i s’ha fotografiat cofoi amb el líder de Ciutadans, Albert Rivera. S’ha allunyat dels carrers, i ja no cal dir de les fàbriques –on s’han presentat, en canvi, Salvini i els postfeixistes.
Els discursos de Renzi, que creu que definir-se d’esquerres és antiquat, han semblat cada cop més dirigits a una caricatura d’elector: un radical-chic milanès, urbanita de bona família, que podia ser d’una ciutat com Florència, però difícilment del sud. Les diferències econòmiques i culturals entre nord i sud a Itàlia són molt fortes. I l’esnobisme disfressat de progressisme, de Roma cap avall, produeix força rebuig. El PD ha descuidat del tot el Mezzogiorno i allà, el M5E, que ha fet campanya als carrers, ha arrasat. A grans trets, el nord d’Itàlia ha quedat en mans de la dreta i el sud, del M5E.
Renzi és el gran derrotat de les eleccions, i un dels principals responsables del resultat difícil de gestionar. Va ser ell qui va ressuscitar un Berlusconi que estava en el pitjor moment per pactar-hi una llei electoral feta a mida per barrar el pas al M5E. Amb un 40% dels vots necessaris per guanyar i sense premi de majoria, la nova llei obliga a pactes entre coalicions per poder governar. Si Renzi no hagués enfonsat el PD, el 5 de març el pacte amb la coalició de dretes hauria estat automàtic: tenia el vistiplau de la UE i els mercats. Els ha sortit el tret per la culata.
Article publicat al número 450 de la ‘Directa’
