L’any 2001, milers de persones migrades van tancar-se durant 47 dies a deu esglésies de Barcelona -amb l’església del Pi com a centre neuràlgic-, impulsant vagues de fam i manifestacions per protestar contra la reforma de la Llei d’Estrangeria i per exigir regularitzar la situació dels més de 34.000 expedients rebutjats per la Delegació del Govern espanyol. El diumenge 28, disset anys després, més de vint col·lectius de persones migrants i refugiades es van tornar a trobar per a calibrar les forces i passar a una ofensiva unitària, recuperant l’esperit i la contundència d’aquella lluita. L’escenari, de nou: l’església del Pi.
Les tancades del 2001, així com l’ampli suport que van rebre per part de diferents moviments socials, cívics i polítics, van suposar una forta pressió i l’any 2004, el govern de Zapatero va impulsar un pla de regularització de gairebé 700.000 persones que es trobaven en situació administrativa irregular a tot l’Estat espanyol.
Recentment, uns dies abans de nadal, un grup de migrants va tornar a tancar-se en vaga de fam a l’església de Santa Anna de Barcelona. Les reclamacions eren aconseguir un empadronament sense restriccions, permisos de residència i treball i accés a la nacionalitat sense exàmens previs ni taxes abusives. “Una acció modesta, però amb una important repercussió mediàtica”.
Les tancades del 2001, així com l’ampli suport que van rebre per part de diferents moviments socials, cívics i polítics, van implicar canvis en les polítiques de les administracions
Una altra de les propostes que es van fer des dels col·lectius migrants a Catalunya va ser la presentació de la plataforma VotxTothom. Amb motiu de les eleccions catalanes del 21-D, la campanya volia denunciar la impossibilitat de participar en les eleccions a les persones estrangeres residents. Segons les dades que van presentar, a les eleccions estatals de l’any 2015, l’11,3% de les persones majors d’edats empadronades a l’Estat espanyol no van poder votar. A Catalunya, tot i que la mitjana va ser del 13,5%, en determinats municipis o barris aquest percentatge va sobrepassar els 30 punts.”És important tenir clar que hi ha una part important de la població a la qual se li neguen els drets polítics. Això et converteix en un objecte de les polítiques, però també dels discursos electorals”, explicava des de SOS Racisme Edoardo Bazzaco.
Un calendari d’accions contundents
Sota el lema “Contra el racisme, ni llei d’estrangeria, ni CIE ni deportacions” el doble objectiu de l’actual trobada és homenatjar la lluita i les tancades del 2001 i propiciar el retrobament de col·lectius migrants i pro drets humans.
Les convocants criden a la mobilització i a la necessitat urgent de desplegar accions per a la reivindicació de drets com papers, treball, regularització, sostre, igualtat, nacionalitat, despenalització i dignitat
“Des d’aquell moment, la situació de les persones migrades no només no ha millorat, sinó que ha empitjorat” explica Juan Ávila, membre del col·lectiu Maloka i una de les persones que participà en la trobada del diumenge. Segons Àvila, en un context transnacional “de legitimació del racisme” i creixement de l’extrema dreta, “hem de tornar a denunciar l’augment de polítiques restrictives, el tancament de fronteres, l’abandonament de les persones refugiades, el desplegament milionari d’empreses de vigilància i control migratori com FRONTEX, les deportacions o els CIE”. Els CIE tornaven a estar al focus mediàtic recentment, amb el suposat suïcidi d’un intern al centre malagueny d’Archidona i la posterior deportació de 38 interns d’origen algerià un cop traslladats al CIE de Barcelona des de Màlaga.
Tanmateix, en primer terme, l’objectiu és denunciar els actuals impediments i traves burocràtiques a les persones que ja es troben en vies de la regularització. “Tot i que moltes migrants fa més de deu anys que viuen i treballen a l’Estat espanyol, encara continuen sense papers”, explicava en la tancada nadalenca Enrique Mosquera, portaveu del col·lectiu Papels per a Tothom. S’hi suma el fet que “moltes altres que tenien papers els han perdut per la dificultat que suposa renovar-los”.
Per això, les convocants fan una crida a la mobilització massiva i a la necessitat urgent de desplegar accions per a la reivindicació de drets com papers, treball, regularització, sostre, igualtat, nacionalitat, despenalització i dignitat. “Si avui dia la situació és més complicada que fa disset anys, perquè no hauríem de fer quelcom?”, conlou Ávila.
