El recompte de persones a les manifestacions sempre desperta discussions i diumenge, la convocatòria de Societat Civil Catalana (SCC) a Barcelona n’és un clar exemple. L’organització l’ha xifrat en 200.000 persones, la Guàrdia Urbana l’ha rebaixat fins a 7.000 i la Directa assegura que n’hi havia 5.317.
Però no és l’únic recompte envoltat de polèmica. Les dues grans mobilitzacions unionistes de la tardor també la van evidenciar. El 8 d’octubre, mentre la Guàrdia Urbana xifrava en 350.000 les manifestants, l’organització incrementava la xifra fins a 950.000. El 29 del mateix mes, SCC i la Delegació del Govern parlaven d’1,1 milions de persones i d’un milió respectivament, mentre la policia local reduïa les assistents a 300.000.
El 29 d’octubre, SCC i la Delegació del Govern parlaven d’1,1 milions de persones i d’un milió respectivament, mentre la policia local reduïa les assistents a 300.000
Pel que fa al ball de xifres de les manifestacions convocades per Òmnium i l’ANC, la diferència és que les organitzacions no aporten cap recompte i, per tant, el xoc es produeix entre la Delegació del Govern espanyol i la Guàrdia Urbana. L’11 de setembre es va produir la paradoxa que en contrast amb el milió de persones del recompte municipal, la Delegació del Govern va estimar 350.00 persones, una xifra inferior fins i tot a les persones que s’havien inscrit per participar-hi. Dos mesos després, la policia va xifrar en 750.000 les persones que van participar en la manifestació per la llibertat dels presos a Barcelona i, en aquella ocasió, la Delegació del Govern va guardar silenci.
Recompte un per un
En diverses ocasions, la Directa ha emprat dos mètodes de recompte del nombre d’assistents a manifestacions i concentracions: estimació per superfície ocupada i densitat de manifestants, i recompte una a una de les persones assistents. El primer mètode és sempre aproximat i amb un considerable marge d’error, només és una estimació; el segon és molt precís, amb marges d’error insignificants, però tan sols es pot utilitzar en aquells casos on la manifestació ocupa una superfície reduïda i on és possible captar fotografies aèries de tot el perímetre d’assistents.
El recompte una a una de les persones assistents tan sols es pot utilitzar en aquells casos on la manifestació ocupa una superfície reduïda i on és possible captar fotografies aèries de tot el perímetre d’assistents
Aquest últim és l’utilitzat en el cas de la darrera mobilització de Societat Civil Catalana el diumenge 18 de març al centre de Barcelona. La marxa va quedar acotada a l’avinguda del Marquès d’Argentera, entre el Pla de Palau i el parc de la Ciutadella. Mitjançant una fotografia aèria, vam poder fer el recompte exacte de manifestants, ubicant un punt groc sobre el cap de cadascuna de les persones que a les 13:27 h –moment àlgid de la mobilització en que dues periodistes de la Directa van prendre les instantànies aèries necessàries– eren en aquest tram de carrer.
Alguns arbres o tendals dificulten la visió a la vorera dreta la fotografia, però aquest potencial error en el recompte s’equilibra a l’alça amb d’altres punts grocs ubicats sobre periodistes, vianants o personal tècnic que no formava part de la manifestació però que surt a la imatge i queda comptabilitzada. La primera batuda de punts dóna una xifra de 5.302 assistents, dada que hem actualitzat fins els 5.317, després de comprovar l’existència de quinze persones sense punt groc al cap, gràcies a les aportacions de centenars de tuitaires. La ubicació dels punts s’ha fet de forma manual, però el recompte ha estat possible gràcies a un software desenvolupat per l’informàtic Xabier Payet.
