Ayaz Shalal és un activista del Kurdistan iraquià centrat en la lluita de la comunitat LGBT que organitza assíduament tallers de formació per a líders polítics, socials i religiosos de la comunitat amb l’objectiu de crear consciència entre el que considera potencials aliades. “[Els tallers] comencen des de zero, explicant què significa la L, la G, la B, la T, que no es tracta de cap malaltia, la història d’aquests col·lectius al món, com no es pot connectar amb l’ètica i com l’ètica són valors mutables”, explica Shalal, que ha aconseguit arribar a imams, governs locals, directores d’escola, doctores i professores d’universitat.
A la localitat d’Irbid, a Jordània, el jove transsexual Rashed va decidir preparar una obra teatral en solitari que li donés espai per poder compartir les seves experiències des de l’escenari
A la localitat d’Irbid, a Jordània, el jove transsexual Rashed va decidir preparar una obra teatral en solitari que li donés espai per poder compartir les seves experiències des de l’escenari. “El grau de consciència [sobre identitat de gènere] en aquesta ciutat és zero, de manera que vam decidir fer una campanya de conscienciació a través del teatre”, comenta el Safi, un amic amb qui el Rashed va voler engegar el projecte.
La Rabia, per la seva part, és una activista lesbiana de Tunísia centrada a teixir aliances amb col·lectius que treballen en altres qüestions de drets humans, per així poder seguir aprofundint conjuntament en els “enormes desenvolupaments” que estan tenint lloc al país. Amb aquest objectiu, la Rabia col·labora en el festival d’art feminista organitzat pel grup Chouf, on també s’adrecen temes d’orientació sexual i identitat de gènere. “Aprofitem l’art per mostrar a la gent que la sexualitat existeix i que ser diferent és normal”.
Els de Shalal, Rashed, i Rabia són només tres exemples aïllats de la forma que adopta la lluita dels diferents col·lectius LGTB al Nord d’Àfrica i al Pròxim Orient que l’organització Humans Rights Watch (HRW) ha recollit en el seu darrer informe Audàcia en l’adversitat, amb la missió de destacar l’activisme d’aquests moviments a la regió.
“Tendim a pensar el Pròxim Orient i el Nord d’Àfrica com una regió on el paradigma social dominant és el conservadorisme i la religiositat, i tendim a pensar les persones LGBT només com a víctimes. Aquesta és l’única narrativa disponible”, denuncia a la Directa Ahmed Benchemsi, investigador de Human Right Watch i un dels autors de l’informe.
“Tendim a pensar el Pròxim Orient i el Nord d’Àfrica com una regió on el paradigma social dominant és el conservadorisme i la religiositat”, denuncia Ahmed Benchemsi, de HRW
“[Aquesta aproximació] és injusta perquè hi ha un moviment vibrant [de col·lectius LGBT] a la regió”, continua Benchemsi, que afegeix: “No només és important reconèixer els seus èxits sinó també ajudar a fer que aquests grups aprenguin els uns dels altres perquè sovint s’enfronten als mateixos obstacles i cada un ha desenvolupat una estratègia, de manera que és útil que rebin inspiració i suport per part d’altres col·lectius”.
La criminalització de les relacions entre persones del mateix sexe i de la no conformitat de gènere, les persecucions, detencions i vexacions o la censura són pràctiques esteses a la regió que es combinen amb dures restriccions a les llibertats d’expressió i associació, la forta pressió familiar o l’estigmatització social. Aquesta repressió, però, rep també la contestació dels col·lectius afectats, en una lluita que denuncien que passa desapercebuda.
“No volem més la imatge de ser simplement víctimes”, recrimina en l’informe l’activista d’Algèria Zoheir Djazeiri. “Volem parlar sobre la realitat: parlar sobre la violència, però també mostrar el que és positiu”. En aquest sentit, HRW destaca que la lluita d’aquests col·lectius és la que està permetent introduir canvis, tant pel que fa a els grups internament com pel que fa a els seus drets.
Per a Benchemsi donar visibilitat a tota aquesta lluita i a les organitzacions que hi ha al darrere també és indispensable per invertir l’aïllament en què moltes es troben
Segons documenten, les formes que adopta l’activisme d’aquests grups varien en funció del context, però engloben des d’esforços enfocats a vertebrar la comunitat, sigui per promoure’n els drets o per crear xarxes de suport, fins a l’establiment d’aliances amb altres organitzacions (per exemple feministes), passant per iniciatives de seguretat digital o campanyes de conscienciació a través de l’art, xarxes socials i mitjans de comunicació.
Per a Benchemsi donar visibilitat a tota aquesta lluita i a les organitzacions que hi ha al darrere també és indispensable per invertir l’aïllament en què moltes es troben: “[La informació] ofereix inspiració, ajuda, confort i suport a totes elles, i els demostra que no són estranyes, que no estan malaltes, que no són criminals i que són persones normals”. “És la societat la que té un problema, i la societat està equivocada”, conclou.
