Fins a divuit bombardeigs de les forces armades turques van començar el dimarts 25 d’abril a la zona fronterera del nord de Síria en atacs simultanis a les zones de Shahba, la regió de Shengal i les muntanyes Qandil, al Kurdistan iraquià, a on el Partit dels treballadors del Kurdistan (PKK) té les seves bases. Els atacs van recaure en diferents punts fronterers i infraestructures com l’estació de ràdio de les YPG Denge Rojava i les bases de les YPG a Karachok. Aquestes accions van deixar cinc peixmergues morts (militars del Kurdistan autònom iraquià), 12 membres de les Unitats de protecció de les dones (YPJ), 8 membres de les Unitats de protecció del poble (YPG) i un combatent de les Unitats de Resistència de Shengal (YBS).
El moviment kurd interpreta la disculpa de Turquia a Barzani per l’assassinat de peixmergues com una prova de què les coordenades dels bombardeigs estaven facilitades pel propi president del Govern Regional del Kurdistan de l’Iraq
L’endemà dels fets, Turquia va disculpar-se amb Masoud Barzani, president del Govern Regional del Kurdistan de l’Iraq i del Partit Democràtic del Kurdistan (PDK), per l’assassinat dels peixmergues. Aquest fet ha estat interpretat pel moviment kurd com una prova de què les coordenades dels bombardeigs estaven facilitades per Barzani. El PDK, partit d’històrica oposició amb el PKK i en aliança amb Turquia, va responsabilitzar el PKK de generar una situació política que fomentava els atacs.
Les YPG-YPJ i les YPS formen part de la Confederació Democràtica del Kurdistan (KCK), paraigües de totes les organitzacions polítiques, socials, militars i econòmiques del Kurdistan. Pel que fa a les YPG-YPJ, ambdues pertanyen a les Sirian Democratic Forces (SDF), front militar que aglutina totes les forces nord-sirianes que combaten a Daesh i planteja el Confederalisme Democràtic com una alternativa política a Assad i a l’islamisme. Tanmateix, aquestes forces militars estan vinculades a la coalició política Syrian Democratic Council.
Les YPG han respost als atacs de la frontera destruint nou tancs turcs així com algunes posicions militars, assegurant que estan preparades per defensar Rojava d’una invasió turca. Segons reporten mitjans locals com Kurdish Question, tropes de EEUU i Rússia –que recolzen militarment a les SDF– s’han posicionat a la frontera per intentar evitar nous enfrontaments.
Protestes massives postreferèndum
L’ajustada victòria d’Erdogan en el referèndum del passat 16 d’abril deixava Turquia com a un nou règim presidencialista, tot i l’escàs marge d’avantatge respecte al ‘No’ -tan sols l’1% de diferència- i les sospites fonamentades de què es va incórrer en frau en algunes regions. Organitzacions com la OSCE han emès un informe preliminar a on reconeixen pràctiques fraudulentes en les votacions. L’endemà del referèndum van córrer per les xarxes socials diferents vídeos gravats pels mateixos funcionaris turcs on es registren mentre cometen el frau. El partit Democràtic del poble (HDP) calcula que s’hi ha comes un frau d’entre un 3 i un 5%. Els resultats van provocar una allau de protestes pel país, moltes d’elles dispersades per la policia antidisturbis.
La fustigació contra la regió de Shengal s’ha repetit en diverses ocasions els darrers mesos, amb atacs de l’ISIS primer, de les forces peixmergues el mes de març passat i ara de Turquia
En qualsevol cas, es presenta una situació que permet Erdogan anar consolidant un model polític autoritari al voltant de la seva figura, mitjançant la modificació de la Constitució turca, eliminant la separació de poders i amb la creació de lleis sense necessitat de passar pel parlament. El Si al referèndum també sembla legitimar l’expansionisme turc cap a les regions síries i iraquianes. Segons Leandro Albani del col·lectiu de solidaritat internacionalista Rojava Azadí, “els bombardeigs a Shengal pretenen afeblir l’autonomia kurd-yazidita, reforçar l’aliança PDK – AKP i garantir el control dels principals pous petroliers d’Iraq”. La fustigació contra la regió de Shengal s’ha repetit en diverses ocasions els darrers mesos, amb atacs de l’ISIS primer, de les forces peixmergues el mes de març passat i ara de Turquia.
En paral·lel, la purga post cop d’estat i les vulneracions de drets i llibertats continuen. Darrerament, el govern ha bloquejat l’accés a Wikipedia a Turquia en tots els seus idiomes, emparant-se en la llei de Seguretat Nacional. Diferents diaris turcs asseguren que el motiu és que Wikipedia es va negar a retirar certs articles que el govern turc considerava que feien ‘apologia del terrorisme’. D’altra banda, el partit opositor CHP va alertar el passat dijous del fet que 800 dels 900 jutges anomenats recentment al país estan vinculats a les assemblees municipals de l’AKP o es van presentar en les llistes del partit en passades eleccions.
Crida a la solidaritat i al #NoFlyZone4Rojava
Segons el comunicat difós per la KCK, els atacs turcs “coincideixen amb la pèrdua de bastions de l’ISIS, propiciada per l’ofensiva de les SDF a ciutats com Al Raqqa, la seva capital. El ministre de defensa turc ja va declarar que no permetrien que les SDF prenguessin el control de la ciutat”. Aquest grup fonamentalista wahabita també té febleses a Mosul, la segona ciutat d’Iraq, d’importants reserves petrolieres. També es va expressar en aquesta línia el diputat Lezgin Botan de l’HDP, que l’endemà dels fets va tuitar des del seu compte: “la coalició AKP – DAESH es revela ara sense cap dubte”.
El president del PYD de Siria, Salih Muslim, va fer una crida a la coalició internacional i les Nacions Unides perquè sancionin a Ankara, tot i reconèixer que els vols de l’aviació turca havien de comptar necessàriament amb l’aprovació d’Estats Units, un teòric aliat dels kurds en la lluita contra l’EI però que manté el model de l’administració Obama, fent equilibris amb els diferents actors de la regió en disputa. Mark Toner del departament d’Estat, va dir que entenia que ‘per a Turquia el PKK fos una amenaça’, però va criticar que Turquia no havia coordinat l’atac amb la Coalició internacional. El portaveu de les YPG, Redur Xalil, va visitar el lloc dels atacs amb un oficial estatunidenc i va afirmar que “les YPG es reserven el dret a defendre’s i venjar als seus màrtirs”.
Tot i que aquesta ofensiva amenaça novament el projecte kurd, fonts de Rojava Azadí destacaven que “el procés polític i social al Kurdistán siri i a Shengal té una base sòlida, tant en lo humà com en lo militar”. I afegien que “serà molt difícil per a Turquia destruir unes experiències que tenen la disposició d’aquells pobles per a defensar les seves vides, drets i decisions i que a més compten amb una profunda solidaritat internacional”.
Arran dels fets, s’han convocat diferents concentracions de protesta a Rojava, Turquia i a ciutats europees per a demanar l’alto als bombardeigs per part de Turquia i per a la creació d’una zona d’exclusió aèria sobre Rojava –sota el lema #Noflyzone4Rojava– perquè les forces d’autodefensa “no siguin bombardejades a traïció mentre lluiten contra l’ISIS”. A Barcelona, el col·lectiu de solidaritat amb el poble kurd Azadí Plataforma ha convocat una concentració el dijous 4 de Maig a les 19.30h davant del consolat turc al Passeig de Gràcia.
