La lluita de les famílies de les cinc residències de Barcelona controlades per la UTE Ingesan-Aproseat continua, mentre els avis i àvies viuen en una situació precària. Tot i les constants denúncies de deteriorament i falta de personal, els centres Bertran i Oriola, Bon Pastor, Mossèn Vidal i Aunós, Alchemika i El Molí continuen pendents d’un concurs públic per canviar la gestora, que s’hauria d’haver engegat el mes de gener.
La Coordinadora de familiars de les residències afectades està neguitosa perquè a hores d’ara encara no s’han fet moviments de canvi: la UTE, formada per Asproseat i l’empresa OHL-Servicios Ingesan SA, filial de la constructora OHL de la família Villar Mir, continua a càrrec dels centres i les mancances no es resolen. Quan les persones afectades han reclamat explicacions a la Generalitat de Catalunya, la resposta ha estat que “els papers estan encallats per un tema administratiu a Madrid”. El Departament d’Afers Socials corrobora que totes les qüestions relacionades amb “el cas Ingesan” estan paralitzades al Ministeri espanyol, com a conseqüència de l’aplicació de l’article 155. Segons el Departament, els últims papers de l’expedient es van enviar a Madrid el passat desembre i, actualment, encara no disposen de cap autorització per part del Ministeri ni “en tenen notícies”.
La UTE, formada per Asproseat i l’empresa OHL-Servicios Ingesan SA, filial de la constructora OHL de la família Villar Mir, continua a càrrec dels centres i les mancances no es resolen
Després de moltes protestes durant l’estiu, la Coordinadora va aconseguir que la Generalitat no renovés els contractes d’aquests cinc centres de titularitat pública però gestió privada. En conseqüència, es va comprometre a convocar un concurs a finals de l’any passat per establir una nova adjudicatària, que es posés al capdavant dels centres el gener.
El col·lectiu afectat denuncia que el concurs no s’ha fet públic el 10 de novembre com havien promès: “Els únics que pateixen amb aquest cas aturat són els nostres avis, que no tenen una atenció digna”, es queixen. La portaveu de la Coordinadora, María José Galcerán adverteix que existeix un problema afegit: “Les residències són gestionades per una empresa que sap que no renovarà contracte. Per tant, farà les mínimes inversions possibles, ja que no té una visió a llarg termini”, conclou. La UTE ha preferit no pronunciar-se al respecte i s’ha remès a la Generalitat de Catalunya.
Una cuidadora per cada 28 persones
Els familiars recorden que a les llars d’avis “es va viure una situació d’absoluta precarietat”, a causa de la manca de personal i material per assistir els residents. L’actual UTE va permetre que als centres “s’oblidessin de curar els avis, perquè només hi havia un cuidador per cada 28 persones” o que “s’eixugués la gent gran amb llençols vells per falta de tovalloles”. A la residència el Molí, el passat 27 de juny, una inspecció de sanitat va descobrir un brot de sarna. “Ens havien promès dues dutxes setmanals i donàvem les gràcies si els banyaven un cop a la setmana”, explica la familiar d’un resident d’Alchemika, Lídia Benito, qui deixa clar que la residència no complia amb els estàndards higiènics mínims. Maria Rubio, filla d’una ingressada a Bon Pastor, troba vergonyós que la seva mare hagi estat ingressada dues vegades a urgències per aguantar-se el pipi: “Hi havia tan poc personal, que no tenien temps per portar-la al lavabo”, lamenta. Les famílies de Bertran i Oriola es trobaven en la mateixa situació: “La meva mare anava de ventre i trigaven a canviar-la més de dues hores”, diu, entristit, el fill d’una usuària, Andrés Pérez.
Algunes de les deficiències denunciades a l’estiu han estat solucionades: s’ha recuperat la plantilla que havia estat reduïda unilateralment per l’empresa i ha millorat la higiene. No obstant això, la paralització del concurs públic provoca que els avis no es beneficiïn de les millores aconseguides per als nous plecs tècnics, com és la incorporació d’una infermera de nit. És per això que la Coordinadora considera inacceptable que l’Estat espanyol pugui jugar amb el benestar dels seus familiars i que les cinc residències segueixin en mans d’Ingesan-Aproseat: “Queda demostrat que els avis no importen a ningú”, afirma Galcerán.
La privatització de la geriatria
A Catalunya, el 67% d’avis i àvies de més de 80 anys necessita els serveis d’una residència, segons les dades de l’informe de Serveis Socials del 2016. El problema és que hi ha 34.054 places públiques i un total de 456.539 possibles usuàries. Per tant, molt poques persones podran accedir a un centre públic, ja que cada cop, l’oferta de places és més reduïda. Del total de residències públiques a Catalunya, només 17 ho són tant en titularitat com en gestió, la resta, un total de 83, estan en mans d’empreses privades, com les cinc del cas Ingesan. Alhora, el Departament d’Afers Socials també ha optat fer convenis amb residències concertades o col·laboradores. Totes dues opcions ofereixen un nombre determinat de places a la xarxa pública que són subvencionades per l’administració.
Del total de residències públiques a Catalunya, només 17 ho són tant en titularitat com en gestió, la resta, un total de 83, estan en mans d’empreses privades, com les cinc del cas Ingesan
No obstant això, la llista d’espera per entrar a les residències públiques va en augment: al Barcelonès és de fins a quatre anys. Les empreses han vist un oportunitat de negoci en la geriatria i per aconseguir el màxim benefici en molts casos opten per rebaixar la qualitat dels seus serveis. Alguns centres de gestió privada estalvien retallant les plantilles de personal o fent pagar els productes higiènics als familiars, com són els bolquers, entre d’altres. Per això, hi ha molts casos d’avis i àvies que ingressen en un centre privat mentre esperen obtenir la seva plaça pública.
