autoría:Gemma Garcia
Sonia Tapia és menuda, però fa gairebé dos anys que, malgrat tots els obstacles que s'han interposat en el seu camí i un cos afligit per la fibromiàlgia i la fatiga crònica, conserva la fortalesa. Amb els pocs recursos econòmics que té, està movent mar i cel per recuperar els 20.000 euros que, segons la seva versió, li han fet perdre les immobiliàries Red Casa i Mk Premium. Des del 30 de novembre, la jutge té l'escrit d’una querella per suposat delicte d’estafa sobre la taula, que relata el periple pel que ha hagut de passar aquesta veïna del cotitzat barri del Raval.
La situació de Sonia Tapia és fruit d’una triangulació i al vèrtex de dalt de tot hi ha l’agència immobiliària Red Casa, que va intermediar en paral·lel en el procediment de venda del seu pis i en la compra d'un de nou. Es tracta d'una més de les tantes empreses que han anat obrint al barri del Raval, per aquells carrerons d’on encara penja roba estesa. En un districte, on el preu mitjà de lloguer, segons la Generalitat de Catalunya arriba als 828,53 euros mensuals, i on degut a la vulnerabilitat dels edificis i la seva població precaritzada, s’hi viu amb una gran pressió immobiliària. Stop Desnonaments Raval denuncia que cada dia hi ha més d’una desena de desnonaments al barri.
Tapia forma part d’un ampli sector de la població precaritzada, però a més, té una discapacitat acreditada pel Departament de Treball, Afers Socials i Família del 44% des de fa molts anys i posteriorment va patir una caiguda i va trencar-se les dues cames. L’empresa on treballava la va acomiadar. Per davant tenia una hipoteca a pagar, només un any d’atur, una filla de vint anys que pateix depressions i cap ajuda per part del seu exmarit. Per això va decidir posar a la venda casa seva, liquidar així el deute de la seva hipoteca i comprar un pis més barat al barri.
És precisament en aquest moment, el març del 2017 quan, en comptes de millorar la seva situació, comença el seu malson: “A mi em van enredar de tal mala manera, que quan me'n vaig adonar, ja era tard”. Quan tan sols havien transcorregut tres dies de la publicació de l’anunci de venda del seu pis al portal Idealista, Red Casa s’hi va posar en contacte per anunciar-li que ja tenien un possible comprador.
L’inici de la venda va anar com la seda. El 22 de març, Tapia i el comprador van firmar un contracte d’arres que establia el 22 de setembre del 2017 com a data límit per firmar la escriptura de compravenda i fer efectiva la resta de l’import del pis. Per tant, Tapia només tindria els diners per comprar una nova casa quan hagués tancat l'operació de venda del seu pis. Tapia subratlla que va insistir en això a Red Casa, quan, al cap de pocs dies, van oferir-li un pis al carrer Parlament número 55. “Em van dir que no me'l podien ensenyar perquè estava ocupat, però van insistir-me molt en què era una oportunitat que no podia perdre, que garantien arreglar-lo i treure els ocupes”. Desesperada i patint per la seva situació, Tapia va entregar mil euros a Red Casa en concepte de “paga i senyal”, que consten en en el document "Porpuesta de contrato de compravenda de inmueble" amb el segell i signtura de l'agència.
Abans, aquell 29 de març treballadors de Red Casa van dur-la amb vehicle a les oficines de la propietària de la que havia de ser la seva futura casa del carrer Parlament. El despatx era a la Rambla de Catalunya i l'empresa, la coneguda Mk Premium. Per les mans d’aquesta immobiliària fundada el 2012 han passat una quarantena d’edificis a la ciutat de Barcelona i ha estat objecte d'una querella per coaccions a la única família que queda al carrer Lancaster 13. Segons el registre de la propietat, aquell mateix dia, Mk Premium havia comprat l'immoble a Bankia.
Després de convèncer Sonia Tapia perquè firmés un contracte d'arres pel pis del carrer Parlament, els representants de Red Casa, segons relata l'afectada, la van traslladar a la seva entitat bancària perquè retirés 11.000 euros en un xec a nom d'Mk Premium i 9.000 més en efectiu -mil consten per escrit. Aquests diners totalitzen els 20.000 euros que Tapia vol recuperar. A la llibreta bancària de la veïna hi consten les dues operacions, en xec i en efectiu, realitzats un rere l'altre. En canvi, Red Casa assegura que mai va cobrar res a Tapia i dubtitatius continuen: "diria que no la va acompanyar ningú al banc".
“Estava prenent tanta medicació… No estava lúcida, estava empastillada, ennuvolada. No m'enrecordo amb nitidesa de tot”, lamenta amb els ull plorosos. En aquella nebulosa, és quan Tapia havia signat la proposta de contracte de compravenda amb Red Casa pel pis del carrer Parlament, on, a més del cobrament dels mil euros, hi deia explícitament que ella manifestava haver visitat l'immoble, quan assegura que no va poder visitar-lo perquè, segons Red Casa, hi havia okupes. L'agència assegura que es van comprometre a treure els okupes abans de signar l'escriptura. Per altra banda, va firmar també el contracte d'arres amb Mk Premium, que afegia que la compradora “declara acceptar l'estat físic, jurídic i urbanístic de la finca”, quan segons assegura Tapia, van dir-li que no només farien fora els ocupants, sinó que li deixarien el pis en perfectes condicions.
Però el que ha deixat Sonia Tapia sense 20.000 euros és el fet que, mentre el document signat amb Red Casa, establia que l'escriptura pública de la compra de la seva nova casa es podia signar com a màxim el 30 de setembre, en el contracte amb Mk Premium, la data per fer efectiva la compra estava subjecte a l'opció de tanteig i retracte per part de la Generalitat, ja que l'immoble procedia d'una execució hipotecària. Tapia hauria de pagar els 99.000 restants, com a màxim, quinze dies després que l'administració rebutgés exercir el seu dret. Tot i que Red Casa era la intermediària, estava al corrent de la seva situació i hi era presencialment, Tapia va acabar signant un document que la posava en risc. La data establerta per Mk Premium la deixaria al descobert.
MK Premium explica que, en no haver rebut cap resposta per part de Red Casa des de la comunicació del 8 de juny, cinc dies més tard va informar directament Sonia Tapia, via burofax, que la Generalitat no exerciria el seu dret de tanteig i retracte i per tant, tenia quinze dies per procedir a signar l'escriptura pública i liquidar l'import de compra. Desesperada, perquè no tindria els diners fins el 22 de setembre – la data establerta amb el comprador del seu pis-, va recórrer a un advocat, que assegura que el mes de juny va parlar directament amb el lletrat de Mk Premium, que li va assegurar que trobaria una solució per ajornar l'escriptura. Tot i així, finalment, el 28 de setembre, segons el relat de la querella, el lletrat va comunicar que el seu client -Mk Premium- “no vendrà el pis a la Sra Tapia (…). Sembla ser que ha influït bastant les males formes de l'API que va intermediar en l'operació – Red Casa-”. Malgrat les insistències, la veïna del Raval no ha recuperat l'import i va haver d'anular la venda de casa seva per no trobar-se al carrer.
Red Casa assegura que van oferir a Sonia Tapia la possibilitat de vendre el seu pis abans, però el lletrat de Tapia nega que en algun moment se'ls comuniqués aquesta possibilitat. Alhora, Mk Premium assegura que no va tenir coneixement de l'acord que la veïna del Raval havia signat amb Red Casa, del termini establert i l'import abonat de 9.000 euros, fins que "l'advocat ens va facilitat l'esmentat document el passat 6 d'octubre del 2017".
Ara Sonia Tapia es troba en una situació complexa, perquè va signar una sèrie de documents sense adonar-se del risc que comportaven i que ara, assegura, no hagués firmat. La seva trajectòria vital no ha estat fàcil: va haver de fugir de Bogotà per la violència, abans de les Olimpíades de Barcelona. “Mai hagués imaginat trobar-me en una situació així”, lamenta. Ara, l'única esperança recau en què la querella sigui admesa a tràmit i Tapia pugi recuperar els 20.000 euros que denuncia va pagar a Red Casa i Mk Premium per una llar que mai va trepitjar.
