El setge actual al dret a la llibertat d’expressió no és novetat, sinó que es troba dins d’un nou capítol de retallades als drets socials que fa anys que es produeixen a l’Estat espanyol. Avui dia encara es realitzen judicis d’operacions policials que han estan popularment conegudes per anar en contra dels drets civils i la llibertat d’expressió. És el cas de l’Operació Araña, desplegada en quatre fases –des de l’abril del 2014 fins a l’abril de 2016– on la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia van encausar més de 70 persones per suposats delictes d’enaltiment del terrorisme i humiliació de les víctimes, esdevenint la primera operació policial que tan sols es basava en opinions publicades a perfils personals de Twitter i Facebook. Poc després vindrien l’Operació Pandora i l’Operació Piñata contra el moviment llibertari, causes posteriorment arxivades judicialment, deixant en evidencia els muntatges policials que cercaven crear un nou ‘enemic intern’ que justifique l’augment de les mesures repressives de l’Estat i l’aplicació de la coneguda com a llei mordassa.
La base legal de l’Operació Araña és l’article 578 del Codi Penal, on es recull el delicte d’enaltiment, provinent d’una reforma del codi impulsada pel govern d’Aznar l’any 2000
La base legal de l’Operació Araña és l’article 578 del Codi Penal, on es recull el delicte d’enaltiment, provinent d’una reforma del codi impulsada pel govern d’Aznar l’any 2000. L’article 578 ha estat denunciat per moltes veus del món jurídic per entrar en conflicte amb la llibertat ideològica i d’expressió. Igual que l’Operació Araña, per tractar-se d’una operació sense justificació tècnica i destinada al control social. Per posar alguns exemples, aquesta operació ha portat davant la banqueta a periodistes com Boro, del portal d’informació La Haine, artistes com César Strawberry, integrant del grup musical Def con Dos, i activistes com el basc Alfredo Remírez, el primer empresonat a l’Estat espanyol per opinar en Twitter.
Entrevistem a V. M. I. molt a prop del lloc on va ser arrestat fa quatre anys, el 19 de maig de 2014, en el marc de l’Operació Araña I. Aquest jove comunista i antifeixista de Bellreguard (Safor-Valldigna) s’enfrontarà a un judici oral el proper huit de maig en la sala de vistes del Jutjat Penal número 1 de Gandia, acusat d’un suposat delicte d’apologia de l’assassinat. El seu cas va comptar amb una doble imputació de delictes: un d’enaltiment del terrorisme i humiliació de les víctimes –pel qual ja va ser jutjat l’any 2015 en l’Audiència Nacional de Madrid i condemnat a un any de presó– i altre d’amenaces i apologia de l’assassinat, pel qual se’l jutjarà en unes setmanes. Una doble condemna que el jove atribueix a un càstig per la seua consciència social i política.
Posa’ns en context, quan i com et van detenir?
Em van detenir l’any 2014 a la platja de Miramar, davant de la caseta on estiuege. Era maig i no hi havia ningú al carrer, un amic i jo vam anar on teníem el cotxe aparcat i, de sobte, un cotxe que anava molt fort va aparcar al meu costat i van baixar dos agents de la Brigada Provincial d’Informació de València [pertanyent al Cos Nacional de Policia]. Anaven de secretes, amb el típic Renault Megane gris. Em van esposar a mi i al meu amic i quan comprovaren que jo era a qui buscaven el van soltar i em van clavar dins del cotxe. En cap moment em van dir per què m’havien detingut. Després d’una estona esperant dins d’un quartet em van dur a ma casa, a Bellreguard, per registrar les meues pertinences.
Quan anàvem cap a ma casa em van amenaçar amb què si algú de la meua família feia alguna cosa o deia res, també seria arrestat. Tocaren el timbre, però com a ma casa no responia ningú, vaig haver de cridar al timbre dels meus avis, que viuen baix. Jo patia per la seua salut i perquè em veieren esposat. Vaig demanar que me les llevaren un moment però es van negar, amb la mala sort que van anar a obrir-me els dos. Els agents van pujar a la meua habitació i ho van regirar tot de dalt abaix, em van traure tot dels armaris i dels caixons.
Durant eixa estona, en algun moment et van dir per què estaves arrestat?
Jo em feia una idea de per què: per opinar. Però en cap moment d’abans o durant el registre m’ho van dir. I jo tenia dubtes perquè el dissabte anterior, feia dos dies, havien sigut les Trobades d’Escoles en Valencià a Benirredrà, quan Néstor [un neonazi de la comarca] va apallissar a uns joves. Després de les trobades ens quedàrem un grup allà i ens vam trobar als del GAV enfront i, de sobte, va aparèixer la policia i ens va identificar a nosaltres. Aleshores no sabia ben bé si seria per això o per opinar. Amb el registre que em feren a l’habitació no sé què s’havien imaginat de mi. Semblava que creien que jo era terrorista, que pertanyia a una banda armada, tenia armes o anava a atemptar contra algú. Fins i tot buscaren un doble fons a l’armari. Recorde que es van endur de tot: un GPS, l’ordinador, llibres –sobretot–, adhesius, un DNI de conya que tenia dels Països Catalans, que m’havia fet a travès d’un web i amb el que van al·lucinar perquè creien que el gastava, i les cartes que jo m’enviava amb les preses polítiques del GRAPO, concretament amb Israel Clemente i Monica Refoxos.
Quan em van tornar a comissaria em van posar dins una cel·la. Em tragueren per agafar-me les empremtes i fer-me les fotos i em digueren que tenia un advocat d’ofici. Vaig anar a parlar amb el comissari i va ser quan em va dir “en principi t’havíem detingut per un delicte d’enaltiment del terrorisme, però ara t’hem posat dos més: amenaces i apologia de l’assassinat”. Jo no donava crèdit. Li preguntava per què, per què eixe muntatge policial, però va passar de mi.
I tu, després de dir-te això el comissari, quin delicte creus que has comès?
“Res més van entrar a la meua habitació em van dir que els donara tot el que tinguera del GRAPO, perquè ja estava investigat d’abans per enviar-me cartes amb presos polítics”
Opinar. Res més. Una dada curiosa és que tots els detinguts d’aquell dia van ser per comentaris a Twitter, allà hi ha un buscador general on poses paraules i pots veure tots els perfils que han fet comentaris amb eixa paraula. Jo vaig ser l’únic arrestat per comentaris a Facebook, quan encara no es podia buscar per publicacions i sense tindre el meu cognom real al perfil. Van anar a propòsit a buscar-me. Els de la brigada d’informació eren experts en presos polítics i res més van entrar a la meua habitació em van dir que els donara tot el que tinguera del GRAPO. Ací vaig caure en què em van detenir pel Facebook, perquè ja estava investigat d’abans per enviar-me cartes amb presos polítics.
Quan vas eixir d’allà?
L’endemà. Van vindre de bon matí, em van tornar els cordons de les sabates i em van traure per anar a l’edifici del costat a declarar davant del jutge. No m’havien donat menjar des de les dotze del migdia del dia anterior, quan em van detenir, encara que estan obligats. Era un judici ràpid per determinar si entrava a presó preventiva o no. En un principi, el jutge volia ficar-me en preventiva. En eixe moment se’m va caure el món als peus, però per sort després va decidir el contrari. Però encara no he acabat… des del primer judici l’any 2015 a l’Audiència Nacional espanyola de Madrid [qui s’encarrega de jutjar l’enaltiment del terrorisme] i mentre espere el segon judici, he d’anar a signar el dia quinze de cada mes a un llibre on signen també violadors, maltractadors i altra gentola.
Quina va ser la reacció del teu entorn? Has contactat amb altres persones afectades per la mateixa operació?
Els meus amics em van donar suport total perquè ho van entendre, els és més fàcil, però la família, siga per por o perquè no entenen el que passa a l’Estat, et fan sentir culpable. Pensen que si estàs detingut i açò és un estat democràtic alguna cosa hauràs fet malament. He tingut suport però ha estat dur en eixe aspecte.
“La família, siga per por o perquè no entenen el que passa a l’Estat, et fan sentir culpable. Pensen que si estàs detingut i açò és un estat democràtic alguna cosa hauràs fet malament”
Aquell dia, mentre estava arrestat i incomunicat, l’únic en què pensava era en ma mare i en com s’ho anava a prendre. Després del registre, en eixir de ma casa, estava tot el carrer ple de policies amb metralletes i també estava ma mare, rient-se. Això em va donar molta alegria, a més ella també em va donar molts ànims. En tornar a Gandia, a la comissaria, a la porta hi havia molta gent d’Arran de la comarca, fet que també em va animar molt. I no he tingut contacte amb cap altre afectat per aquesta operació, també perquè van agafar a gent i no a organitzacions, cada cas és un món.
Ara sabem que l’Operació Araña va servir perquè les forces de l’Estat feren propaganda, per tots els canals possibles, de la seua efectivitat en la lluita contra el terrorisme anys després del desarmament d’ETA i sense cap ‘enemic intern’ a la vista. Saps si el teu cas va tindre repercussió mediàtica?
En eixir del registre de casa recorde que un amic li va dir a un periodista de Las Provincias que no anava a parlar amb ell, perquè anaven a manipular, i la portada del diari l’endemà va ser la meua cara arrestat per dos policies pixelats. Una exageració, massa. L’endemà, quan vaig eixir de la cel·la, m’esperava la presència dels meus amics, ma mare i poc més. Però en eixir vaig veure un fum de càmeres de canals com Telecinco, Antena3, micròfons de ràdio, tota la premsa possible. Fins i tot Carlos Herrera, el comentarista de la COPE, em va dedicar un article a l’ABC on va bolcar tota la seua ràbia contra la llibertat d’expressió de l’esquerra i contra alguns representants polítics. Em va insultar prou. Després he eixit en moltíssims mitjans, s’han cebat amb mi. Recorde que açò no va ser casual, faltava res per a les eleccions europees de 2014 i també començava la campanya per a les autonòmiques de 2015. Van aprofitar la mort d’Isabel Carrasco, la presidenta de la Diputació de Lleó pel PP que van assassinar a tirs, per fer una recerca a les xarxes, gent que havia opinat al respecte, i allà em trobaren.
I l’apologia de l’assassinat, per què? En quins comentaris es basen?
Doncs pense que me la van afegir com una mena de castic per reconèixer els presos polítics del PCE-r, els GRAPO i ETA. Aquell dia també van detenir a altre jove de Tavernes de la Valldigna per haver posat pel Twitter que li agradaria veure morts a alguns polítics del PP. Ell està absolt i jo m’enfronte al meu segon judici. Ell no tenia activitat política ni s’enviava cartes amb presos polítics, jo sí.
Ara mateix tinc una ordre d’allunyament de 500 metres de Maria Dolores de Cospedal García, actual ministra de Defensa. Quan Cospedal va ser presidenta de Castella-la-Manxa va tancar una planta d’un hospital destinada a cuidar xiquets amb càncer. I hi havia una foto on eixia la cara de Cospedal, la planta de l’hospital i el titular que deia que l’havia tancat. Jo vaig publicar eixa foto junt amb el comentari “IU ja podeu preparar un altre minut de silenci que aquesta és la següent”. Lògicament era un títol simbòlic. Si jo volguera matar algú, no ho diria per xarxes. Li van donar a Cospedal la possibilitat de tirar endavant un judici i va dir que sí, que ho havia passat fatal per la meua amenaça. S’ha burlat de mi, perquè és impossible que haguera vist mai la meua publicació.
Com has viscut tots aquests anys amb aquest procés?
No és el mateix que açò li passe a algú amb consciència de classe que a algú sense. T’ho prens diferent. Però sí que és cert que se’t posa la vida en stand-by, a l’espera dels judicis i del que et puga passar. Són molts anys des del 2014. Ara amb aquest judici em demanen 18 mesos i si això se li suma als dotze que ja tinc no em deslliuraré de la presó. Estàs vivint la vida però no t’ho traus del cap. Ja siga les citacions judicials, les condemnes, anar a signar, a parlar en l’advocada, o a pagar al procurador per als judicis, per a anar a declarar, perquè porte proves en contra teua. No pots fugir. Ho portes com pots. A ma casa no parle sobre açò perquè és un tema tabú.
De cara a aquest judici, com et sents? Com l’afrontes?
“Afrontaré el judici amb la consciència tranquil·la que no he fet res. En les seues mans està decidir a què em condemnen. Tinc clar que no demanaré perdó per res, per pensar el que pense”
Com l’anterior. Amb la consciència tranquil·la que no he fet res. En les seues mans està decidir a què em condemnen. Tinc clar que no demanaré perdó per res, per pensar el que pense. Sé que la policia només aportarà com a prova el comentari però no la foto que anava amb ell, pel que quedarà totalment descontextualitzat i no tinc res a fer en eixe aspecte, és la policia qui decideix quines proves vol aportar, el jutge no sabrà que eixa no és la veritat. I encara així…
Segons el dret internacional, les restriccions de la llibertat d’expressió han de ser estrictament necessàries i proporcionals per a un fi legítim, com ara la seguretat nacional. Creus que la seguretat nacional perillava amb el teu comentari?
[Riu] No cal ni que responga a la pregunta. Ells elegeixen quines frases són i no són enaltiment o apologia del terrorisme. Així poden encausar a tot el món. Qualsevol cosa que es puga escriure i que vinga de l’entorn d’esquerres és susceptible de delicte. En el meu cas ja feia temps que anaven apuntant tot el que posava al meu Facebook. Durant el judici del 2015 em van traure un llibre amb tots els comentaris que havia fet a les meues xarxes des de feia anys, poemes d’Arenas com “somos los que no alcanzaremos el mar pero permaneceremos en la lluvia”, això és terrorisme per a ells. Publicacions a Carlos Palomino, frases com “Honor i Glòria”, frases típiques de qualsevol adhesiu, se m’acusava d’això. Però és que si ho pense, ho pense, ho escriga o no continuaré pensant-ho.
Creus que actualment el delicte d’enaltiment al terrorisme s’aplica de manera selectiva a l’Estat espanyol?
Sí. Rotundament. Durant el judici del 2015, a l’Audiència Nacional, un policia va afirmar que hi ha una mena de comissió a l’Estat, un sector de la policia que s’encarrega únicament de vigilar a la gent d’esquerres, fer llistats, vigilar les seues xarxes socials i tot això. La meua advocada va preguntar si tenien el mateix per a l’extrema dreta i la resposta va ser molt imprecisa, igual que un no.
Què creus que han volgut aconseguir amb tot açò?
Que ens autocensurem, encara que sempre ho fem. Però ara més. I ho han aconseguit.
