D’intents per omplir amb ciment les costes de les illes, n’hi ha tants que és difícil fer-ne una llista sense oblidar cap desastre. Però, quan parlam de victòries, el primer que ve al cap de qualsevol mallorquina és Sa Dragonera, la victòria més arrelada a l’imaginari col·lectiu. Durant els anys 70, un grup de joves membres del grup llibertari anomenat Terra i Llibertat emprengueren una acció insòlita: ocupar l’illot, de poc més tres quilòmetres de llarg i 500 metres d’ample i situat a l’extrem oest de Mallorca, per evitar-ne la urbanització. El 7 de juliol de 1977 fou la data escollida. Durant els quasi vint dies que durà l’acció, es desfermà una intensa campanya de suport i tot plegat va tenir gran ressò, més enllà de Mallorca.
L’any 1974, l’empresa Patrimonial Mediterránea Sociedad Anónima (PAMESA) –que tenia relacions amb la barcelonina Banca Mas Sardà– havia comprat l’illa amb la intenció de dur-hi a terme un projecte d’urbanització quasi complet. Aquest macroprojecte s’articulava a partir de dos ports, un d’esportiu i un altre de serveis. A més, la idea era construir-hi cinc nuclis turístics: volien fer-ne un a l’estil d’un poblet de pescadors just a devora el port, uns altres tres de caràcter residencial dispersos per l’illa i una àrea de serveis. La resta de terrenys havien de ser una zona verda pública, una zona verda privada i aparcaments.
Durant els quasi vint dies que durà l’acció, es desfermà una intensa campanya de suport
La contundència del projecte i les accions pioneres de grups com Terra i Llibertat i Talaiot Corcat incentivaren un procés de lluita social en defensa de Sa Dragonera. Un dels col·lectius més actius era Terra i Llibertat, una organització llibertària que sorgí el 1977 a Ciutat. Era un col·lectiu que, mitjançant l’acció directa no-violenta, mirava de moure la consciència envers temes ecològics i socials. Organitzà la primera ocupació de Sa Dragonera i també una segona ocupació a finals de 1978 i principis de 1979. Van ser les impulsores de Denúncia i control contra la destrucció ecològica, la primera plataforma ecologista unitària a les Illes, que fou creada el mateix juliol de 1977.
Bernat Amorós va participar a l’ocupació de Sa Dragonera. Ho va fer a través de Talaiot Corcat. El col·lectiu va agafar el nom del bar situat al carrer Antillon, on es reunia gent de diferents col·lectius, molta d’ella activa en la lluita per la recuperació del paratge, i va ser allà on Amorós es va assabentar de l’acció que planejava Terra i Llibertat.
Un illot de poc més de tres quilòmetres de llarg i 500 metres d’ample situat a l’extrem oest de Mallorca
De l’ocupació, recorda que la gent del voltant de l’illa donava suport a la iniciativa: “Tot i que hi va haver gent que no va voler col·laborar, en general, la majoria del poble va ajudar transportant gent i aliments”. “Sort que era s’estiu i no feia gaire fred; els vespres, la gent s’havia de tapar; tot era molt improvisat; menjàvem el que hi havia. Un dia, es va fer un arròs sense escatar el peix i semblava que menjàvem pipes”, ens explica divertit.
Tot i que va ser una de les primeres accions ecologistes a les Illes, per a Amorós i moltes de les seves companyes, l’ecologisme no era l’únic front. “Del que es tractava, també, era de donar un missatge anticapitalista i antidestruccionista del territori en general. De fet, després sorgiren altres campanyes, que funcionaven en aquest sentit, com la de l’autopista de Palma a Inca”, explica el membre de Talaiot Corcat.
La lluita culminaria amb la protecció mediambiental de l’illa, després que el Consell de Mallorca l’adquirís
Anys més tard i gràcies al paper d’organitzacions com el Grup d’Ornitologia Balear (GOB), la lluita culminaria amb la protecció mediambiental de l’illa, després que el Consell de Mallorca l’adquirís l’any 1987 i que el Govern de les Illes Balears la declarés Parc Natural l’any 1995. Després d’accions com la de Sa Dragonera, que es van produir durant els setanta i principis dels vuitanta, s’havien posat les bases d’un fort moviment ecologista i en defensa del territori que ha protagonitzat bona part de les lluites populars de Mallorca fins a l’actualitat.
Article publicat al número 436 de la Directa
