El realitzador Edgar Wright (Zombies party, Scott Pilgrim contra el mundo) ofereix una mena de versió distesa i juvenil del thriller Drive. Un noi de poques paraules, amb nervis d’acer i sempre enganxat als seus iPod, es veu obligat a fer de conductor per a una banda d’atracadors. La melomania del personatge esdevé l’eix d’un caramel estètic amb algunes escenes que encreuen el cinema d’acció amb el gènere musical.
En la línia del Guy Ritchie d’Operación U.N.C.L.E., Wright i companyia fan jocs de mans per oferir violència divertida i fàcilment digerible. Fins al seu desenllaç, força sanguinari, el film sembla assumir la mirada d’un protagonista que tanca els ulls quan convé.
A Baby driver, s’integra la nostàlgia de l’adolescència –endèmica al cinema comercial recent– en la història d’un noi que enyora el passat i no vol créixer. El resultat té quelcom de revers polit, gairebé tendre, de la provocadora i quasi sociopàtica Deadpool, una altra proposta postmoderna d’acció cool amb protagonistes que són teenagers… o es comporten com si ho fossin.
CINEMA
Baby driver
Director i guionista: Edgar Wright
Durada: 113 minuts
Article publicat al número 436 de la Directa
