Huit mesos de presó, 500 euros en concepte de responsabilitat civil i el pagament de les costes processals. És la condemna que ha interposat el magistrat titular del jutjat del penal número 4 de Castelló, Ramón Ferrer Barquero, a un activista de llarga trajectòria vinculat a diversos moviments socials de la capital de la Plana. El motiu, segons la sentència: “confeccionar un ninot”, “utilitzar sobre ell un esprai de pintura roja per col·locar sis taques roges en la seua part davantera, simulant trets”, i un altre de color verd “per a escriure al llarg de la cremallera les lletres Vox”; així com per, en el cap del ninot, “adherir amb cinta d’embalar transparent una fotocòpia amb la cara de Santiago Abascal, a la qual va col·locar una taca de pintura roja a l’altura del front” i “penjar el ninot d’un arbre”.
El jutge considera que pels fets descrits ha incorregut en un delicte d’amenaces no condicionals contra el líder del partit d’extrema dreta Vox, que demanava una pena de tres anys de presó i 1.550 euros de responsabilitat civil per un presumpte delicte d’odi. Per la seua part, la Fiscalia sol·licitava un any i sis mesos de presó per un delicte d’amenaces amb l’agreujant de discriminació.
Els fets es remunten a la matinada del 8 de març de 2020. Al voltant de les sis del matí, des de la plaça Maria Agustina de Castelló eixia un bus en direcció al Palau de Vistalegre de Madrid, on el partit celebrava una assemblea per elegir el seu president. Quan diversos afiliats i simpatitzants de Vox van arribar a la plaça es van trobar amb el ninot penjat cap per avall des del ficus de Maria Agustina i van avisar la policia. Tres mesos després, sis agents de la Policia Nacional espanyola detenien l’antifeixista en ple carrer, mentre es dirigia en bici a Orpesa (la Plana Alta) per fer esport.
El jutge considera que l’antifeixista ha incorregut en un delicte d’amenaces no condicionals contra el líder del partit d’extrema dreta Vox
Una vegada a comissaria, després de passar pels calabossos, un agent de la Brigada Provincial d’Informació (BPI) de la policia espanyola, amb el rostre amagat sota un passamuntanyes, segons va relatar l’activista a la Directa; va intentar interrogar-lo, només “al·ludint que havien trobat una empremta dactilar seua en el ninot”. El detingut va acollir-se al dret a no declarar, reafirmant que era “un nou muntatge policial”. Aquesta es tracta de la setena causa oberta relacionada amb la seua implicació en l’activitat política a la ciutat i, fins ara, sempre ha sigut absolt.
Segons es llegeix en la sentència, arran la querella interposada per Vox, la Policia Nacional espanyola va iniciar una investigació durant la qual van examinar el ninot i van trobar diverses empremtes dactilars de l’acusat en el zel que s’havia utilitzat per pegar la fotocòpia de la cara d’Abascal en el ninot. El resultat de l’informe pericial, juntament amb el testimoni dels dos agents que van acudir al lloc dels fets, dels tres afiliats de Vox Castelló que avisaren la policia, i el testimoni de Santiago Abascal —que en el judici va ratificar la querella i va defensar que “no es considera feixista”—; així com l’atestat policial o el carnet de l’acusat que acredita la seua pertinença a La Cosa Nostra han estat prova suficient per dictar condemna.
Els fets “no es poden acreditar”
El magistrat no accepta, doncs, la versió de l’acusat ni dels cinc testimonis que va aportar la seua defensa. Durant el judici, l’activista va reconèixer ser membre de l’associació juvenil La Cosa Nostra, però va negar “preparar” i “penjar” el ninot. Segons va relatar, dies abans dels fets denunciats, va participar en una campanya contra la classe política durant la qual es van penjar cartells amb la cara de diversos polítics, entre les quals hi havia la de Santiago Abascal. Va declarar haver buscat en internet les imatges, preparar els cartells i haver pegat alguns en la porta de la seua associació, però “no vaig pegar la foto en el ninot”, va defensar en el judici.
L’advocat del condemnat defensa que “no es pot acreditar que fora l’acusat qui preparara el ninot i el penjara de l’arbre”
Tots cinc testimonis aportats per l’acusat van ratificar la seua versió. Dues amigues de l’activista, dues persones que solen acudir a la seu de l’associació i un veí del barri van assegurar que el van veure penjar els cartells amb diverses cares de representants polítics. Exhibides les imatges durant la vista oral, van afirmar que la foto de Santiago Abascal enganxada en el ninot era la mateixa que apareixia en els cartells que el condemnat havia enganxat a la porta de La Cosa Nostra.
En això es basa l’advocat del condemnat per defensar que “no es pot acreditar que fora l’acusat qui preparara el ninot i el penjara de l’arbre”. I incideix: “El jutge interpreta que el zel no s’ha pogut manipular de manera prèvia als fets, però, en canvi, sí que es determina que estava molt tocat”. També recalca que en aquest cas “no existeix una amenaça explícita”: a l’acció de penjar el ninot “no li segueix cap altra circumstància concurrent ni el senyor Abascal estava present en eixe moment, i va saber-ne del ninot de manera casual”, després que l’acció es publicara a les xarxes socials i que diversos afiliats de Vox Castelló n’informaren la policia. L’advocat de la defensa ja està treballant en la redacció del recurs que presentaran en els pròxims dies. Alhora, Vox ha anunciat que també recorrerà la sentència perquè se’l condemne per un delicte d’incitació a l’odi.
La Cosa Nostra i altres col·lectius de la Plana s’han solidaritzat amb l’activista i han exigit la seua absolució. “Mostrem el màxim suport al company de La Cosa Nostra víctima d’un nou muntatge politicojudicial que fa palesa l’aliança entre les forces repressives de l’Estat i el feixisme”, manifesten des d’Endavant la Plana i la Coordinadora Obrera Sindical (COS). Per la seua part, Subversives Castelló, que també s’enfronta a una querella de Vox per un presumpte delicte d’amenaces i odi; han fet èmfasi en els “anys de persecució política i política contra el company, que sempre ha fet valdre la unitat de la lluita feminista i antifeixista”.
Des de l’associació antifeixista, consideren que la sentència era “previsible”: “és un procés preparat per a criminalitzar i intentar neutralitzar un company especialment molest per la seua incansable militància i ininterromput compromís polític des de ben jove”. També critiquen la manca de justícia igualitària “en un país on no va haver-hi cap mena de ruptura amb la dictadura ni depuració”. “Tot aquell que assenyale això i pretenga superar el sistema i règim del 78 és susceptible d’acabar convertint-se en enemic de l’estat i ser víctima de la seua repressió”, subratllen. Per ara, segons han explicat a la Directa, continuaran amb la campanya antirepressiva que van iniciar des que va ser detingut amb l’organització de xerrades en centres socials d’arreu de l’Estat i la difusió del cas a través de les xarxes. “Si finalment la condemna és ferma, valorarem totes les possibilitats i accions i s’intensificarà la campanya”, postil·len.
Provocació de Vox
La sentència no ha passat desapercebuda per al veïnat que trepitja l’associació, molt menys quan el mateix dia que es va fer pública el candidat a l’alcaldia de Castelló per Vox, Antonio Ortolá, es va presentar a l’Ereta —plaça ubicada al costat de La Cosa Nostra on el moviment popular de la Plana organitza xarrades, dinars populars, cinemes o concerts— per gravar un vídeo on criminalitza el barri. Difós a través de les xarxes socials de Vox Castelló, en el vídeo es fa referència a una suposada situació de “deteriorament”, “delinqüència”, “drogues” o “okupacions”. Un grup de veïnes i membres de La Cosa Nostra que es trobaven en eixe moment a la plaça van desmentir aquest discurs i mostraren el seu rebuig a Vox al crit de “Fora del barri” o “No vos volem al barri”.
Des de l’associació consideren que es tracta d’un acte de “provocació” i “criminalització” cap al barri, el moviment popular i la persona condemnada, qui es trobava en l’Ereta quan Antonio Ortolá va acudir a gravar les imatges. “Les eleccions municipals són a final de mes i busquen estar en premsa sense importar els mètodes. No els donarem la satisfacció de fer-los la campanya electoral”, reblen.
